Françoise Vergès
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 gener 1952  (72 anys)11è districte de París (França) | ||
Presidenta Comité national pour la mémoire et l'histoire de l'esclavage (en)  | |||
| 10 maig 2009 – | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Califòrnia a Berkeley - ciències polítiques (–1995) Universitat de Califòrnia a San Diego | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Història de La Reunió i Història de l'esclavitud | ||
| Ocupació | politòloga, activista pels drets de les dones, professora d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Sussex Goldsmiths | ||
| Moviment | Feminisme, antiracisme, anticapitalisme i antiimperialisme | ||
| Participà en | |||
| 21 juliol 2023 | No ens deixem endur per la resignació. Plantem cara! |
||
| Família | |||
| Família | Famille Vergès (fr) | ||
| Pare | Paul Vergès | ||
| Germans | Pierre Vergès Laurent Vergès | ||
| Parents | Jacques Vergès, oncle patern Raymond Vergès, avi patern | ||
 
| |||
Françoise Vergès (París, 23 de gener de 1952) és una politòloga francesa, antiracista, a més de periodista i acadèmica, sempre vinculada al moviment feminista francès. Nascuda a l'Illa de la Reunió, territori francès colonial, ex-presidenta del Comitè per la memòria i la història de l'esclavitud (Comité pour la Mémoire et l’Histoire de l’Esclavage)[1] i, de fet, entre el 2007 i el 2010 va treballar en un projecte de museu postcolonial del segle XXI. És també consultora del Center for Cultural Studies del Goldsmiths College.[2][3]
És Doctora en Ciències Polítiques i Estudis de la Dona per les universitats de San Diego i de Berkeley. Presidenta de l’associació «Décoloniser les arts», l’esclavitud colonial ha estat un dels seus camps principals d’investigació, totalment lligat a la seva tasca com a pensadora i militant.[4]
Utilitza el concepte de "feminisme civilitzatori" per evidenciar que el feminisme oficial i institucional ha generat dinàmiques de racisme, classisme, conquesta i dominació. En un context de globalització, aquesta corrent feminista ha servit per inferioritzar les dones migrants i racialitzades les quals han de ser tutelades i també per estigmatitzar els homes de color, d'origen o religió equivocada.[3] Aquest concepte apareix al llibre "Feminisme descolonial", traudït al català i d'accés obert, però és autora també de diverses obres i articles en francès i en anglès sobre l’esclavitud colonial, el feminisme, la reparació i la descolonització dels museus. Entre les seves publicacions hi ha Fractures postcoloniales (París, La Découverte, 2010); La Mémoire enchaînée. Questions sur l'esclavage (París, Albin Michel, 2006), i Nègre, je suis, Nègre je resterai. Entretiens avec Aimé Césaire (París, Albin Michel, 2005).[4]
Bibliografia
[modifica]En català
- Una teoria feminista de la violència. Per una política antiracista de la protecció. Manresa: Tigre de Paper. 2022. ISBN 9788418705199
- Un feminisme descolonial. Virus Editorial. ISBN 9788417870164
D'altres obres recents
- No todas las feministas son blancas. La Vorágine. 2021. ISBN 978-84-122386-8-6
- Le ventre des femmes, Capitalisme, racialisation, féminisme, Paris, La fabrique éditions, 2017
- Un féminisme décolonial, Paris, La fabrique éditions, 2019
- Rod Edmondm Vanessa Smith {eds} "The Island of Wandering Souls : Processes of Creolization, Politics of Emancipation and the Problematic of Absence on Reunion Island", Islands in History and Representation, Routledge, 2003. ISBN 9780415286664
- The Wombs of Women: Race, Capital, Feminism, Duke University Press, 2020, translated and with introduction by Kaiama L. Glover, ISBN 9781478009412
Referències
[modifica]- ↑ Adam, Tania «Françoise Vergès: “Derribar las estatuas es solo un elemento del vasto movimiento antirracista”». El Salto, 23-07-2020.
- ↑ Martínez, Josefina L. «“El feminismo punitivo confía en la policía, el ejército y el tribunal para detener la violencia”» (en castellà). CTXT Contexto y Acción, 04-12-2022. [Consulta: 28 agost 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Un feminisme descolonial» (en català). Virus Editorial. [Consulta: 28 agost 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Françoise Vergès». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].