Francesc Antich Oliver
Francesc Antich i Oliver (Caracas, Veneçuela, 28 de novembre de 1958) és un polític balear, expresident de les Illes Balears.
Biografia
[modifica]Nasqué a Caracas perquè era la ciutat a la qual emigraren els seus pares. Llicenciat en dret per la Universitat de les Illes Balears, durant la seva infància es mudà al poble nadiu dels seus pares, Algaida (Mallorca), del qual fou regidor des de 1987 i batlle entre el 1991 i el 1995 pel PSIB-PSOE.[1] Anteriorment, durant l'etapa del govern municipal socialista de Palma presidit per Ramon Aguiló, havia estat tècnic de l'Institut Municipal de l'Habitatge. També havia estat proper, en el mateix municipi d'Algaida, al PSM, però abandonà aquesta relació perquè, segons ha dit ell en algunes ocasions, els treballadors són primer que els interessos nacionals. Va ser President del Govern Balear en dues ocasions, del 1999 al 2003 i novament del 6 de juliol de 2007 fins al 18 de juny de 2011.
El 1995 aconsegueix un escó al Parlament Balear i al Consell Insular de Mallorca, del qual fou nomenat Conseller de medi ambient en aquesta mateixa legislatura sota el govern de Maria Antònia Munar. El 1998, després d'unes eleccions primàries en el si del partit, és nomenat secretari general del PSIB-PSOE i pròxim candidat socialista a la presidència del Govern de les Illes Balears a les eleccions de 1999.
Primera presidència del govern Balear (1999-2003)
[modifica]No aconsegueix guanyar les eleccions autonòmiques de 1999, disminueix el nombre d'escons del PSIB-PSOE al Parlament Balear respecte a les eleccions del 1995), però aprofitant la pèrdua de la majoria absoluta del PP (que havia governat la Comunitat Autònoma de manera ininterrompuda des de la seva creació el 1983), signà l'anomenat Pacte de Progrés amb PSM, EUIB, Els Verds, COP i UM, que possibilità que comptés amb la majoria necessària per a presidir el nou govern de les Illes Balears fins al 2003, any en què el PP recuperà la majoria absoluta i, per tant, el govern de la Comunitat Autònoma. Malgrat això, el PSIB millorà els seus resultats, pel que la seva imatge com a líder dels socialistes balears quedà reforçada.
El seu govern destacà per la introducció de polítiques a favor d'un creixement urbanístic i econòmic sostenible i compatible amb el medi ambient (aplicació de l'ecotaxa, foment del transport públic, proposat entre d'altres el primer projecte seriós per dur a terme el Metro de Palma].[2] i la creació del Parc Natural de Llevant), així com de la gran descentralització que dugué a terme a favor dels Consells Insulars (Llei dels Consells Insulars). Fou fortament atacat per la dreta, que l'acusava de provocar una crisi econòmica introduint mesures poc afavoridores pels empresaris dedicats al sector turístic. Tampoc no va saber tenir un diàleg fluid amb el govern espanyol (llavors encapçalat pel conservador José María Aznar), que es negà a subvencionar noves línies de ferrocarril o de desdoblament de carreteres. Malgrat tot, el 2001 s'arribà a un acord pel transpàs de les competències en sanitat a la Comunitat Autònoma, que es va fer efectiu l'1 de gener de 2002, amb els quals el sostre competencial previst a l'Estatut de 1983 quedà pràcticament assolit.
En el Congrés Federal del PSOE de 2000 fou un dels més forts suports a la candidatura de José Luis Rodríguez Zapatero a la secretaria general del partit. Un cop Zapatero sortí elegit, Francesc Antich passà a formar part de l'executiva federal.
Oposició
[modifica]El 2004 encapçalà la candidatura del PSIB-PSOE a les eleccions a Corts del 14 de març, com a persona de confiança i consens entre totes les famílies del socialisme, de les quals el partit empatà a diputats amb el Partit Popular i sortí elegit diputat al Congrés dels diputats per les Illes Balears.[3]
Segona presidència del govern Balear (2007-2011)
[modifica]Va ser candidat a les eleccions de 2007 i la seva llista augmentà un escó al Parlament. La pèrdua de la majoria absoluta del PP propicià les negociacions amb UM i el Bloc que el portaren a ser investit al capdavant del govern. Amb la derrota del PSIB a les eleccions autonòmiques de 2011 i la majoria absoluta assolida pel Partit Popular, va deixar de ser President del Govern Balear el 18 de juny de 2011.
Senador
[modifica]Després de la seva derrota en les eleccions de 2011 fou designat senador pel Parlament Balear.
Referències
[modifica]- ↑ Sampedro, Lola. «El presidente desenfocado» (en castellà). El Mundo, 2011. [Consulta: 28 novembre 2020].
- ↑ Serra, Joan J. «Obres Públiques proposa construir el metro a Palma en lloc del tramvia». DBalears, 16-09-1999. Arxivat de l'original el 21 de juny 2021. [Consulta: 28 novembre 2020].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
Enllaços externs
[modifica]
Diputats i senadors balears de la Vuitena Legislatura (2004 - 2008) | ||
|---|---|---|
.svg){kind=small} Diputats |  | |
 Senadors | ||
Diputats i senadors balears de la Novena Legislatura (2008 - 2011) | ||
|---|---|---|
| Diputats | | |
| Senadors | ||
Diputats i senadors balears de la Desena Legislatura (2011 - 2015) | ||
|---|---|---|
| Diputats | | |
| Senadors | ||
Diputats i senadors balears de l'Onzena Legislatura (2015 - 2016) | ||
|---|---|---|
| Diputats | | |
| Senadors | ||
Diputats i senadors balears de la Dotzena Legislatura (2016 - 2019) | ||
|---|---|---|
| Diputats | | |
| Senadors | ||
- Persones vives
- Diputats mallorquins al Parlament Balear
- Presidents de les Illes Balears
- Medalles d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
- Militants del Partit Socialista de les Illes Balears
- Diputats balears al Congrés dels Diputats pel PSOE
- Diputats mallorquins al Congrés dels Diputats
- Algaidins
- Advocats mallorquins
- Alcaldes mallorquins
- Alumnes de la Universitat de les Illes Balears
- Polítics veneçolans
- Advocats veneçolans
- Socialistes mallorquins
- Polítics de Caracas
- Advocats balears contemporanis
- Alcaldes americans
- Emigrants veneçolans
- Naixements del 1958