Vés al contingut

Francesc Carbonell i Bravo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Carbonell i Bravo
Imatge
Francesc Carbonell en un medalló de la façana de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1768 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1836 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Sertoriana d'Osca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófarmacèutic, metge, químic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJosep Antoni Balcells i Camps i Mateu Orfila i Rotger Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFrancisco Carbonell Font Modifica el valor a Wikidata

Francesc Carbonell i Bravo (Barcelona, 5 d'octubre de 1768 - Barcelona, 15 de novembre de 1836) fou un farmacèutic català, una de les figures fonamentals de la ciència catalana a la seva època de finals del segle xviii i principis del xix.[1]

Biografia

[modifica]

Era fill del farmacèutic Jaume Carbonell i de Maria Teresa Bravo. El 29 de gener de 1789 fou admès com a farmacèutic col·legiat amb només 20 anys. Es traslladà a Madrid el 1790, dedicant-se bàsicament a la botànica i a la farmàcia. Soci de l'Academia Médica Matritense el 1791.

Després es matriculà a la Facultat de Medicina de la Universitat d'Osca, on es graduà el 1795, mantenint-hi sempre una relació molt estreta. A la Facultat de Medicina de Montpeller aconseguí el grau de doctor en medicina i ciències naturals el 24 de març de 1801.

Se'l considera deixeble del gran químic francès Joseph Louis Proust (1754-1826), amb qui col·laborà durant un any (1802) en el laboratori que el químic regentava a Madrid. Els seus amplis coneixements li donaren com a resultat una gran activitat professional. El 1803 és designat per ocupar la càtedra de Química per la Reial Junta de Comerç de Catalunya, i el 1805 posà en funcionament l'Escola Química de Barcelona. La seva producció científica té importància quant als coneixements químics pròpiament dits, de tipus bàsic, com la seva aplicació a la medicina.

La seva feina com a professor de Mateu Orfila, el creador de la Toxicologia científica, també indica la seva vàlua. Fou revisor de gèneres medicinals de l'Aduana de Barcelona i ministre de Protomedicato a l'Audiència de Farmàcia.

Obra

[modifica]
  • Pharmaciae Elementa Chemiae recientioris fundamentis inixa. Barcelona. 1796.
  • Elementos de farmacia fundados en los principios de la química moderna, Barcelona 1801, 1805, 1824 (castellano).
  • Química aplicada a las Artes. Barcelona 1816.
  • Curso analítico de química. Barcelona 1818.
  • Ejercicios públicos de química que sostendrán los alumnos de la Escuela Gratuita de esta ciencia establecida en la ciudad de Barcelona, bajo la enseñanza y dirección del Dr. don Francisco Carbonell y Bravo. Barcelona 1807.
  • Arte de hacer y conservar el vino. Barcelona. (Primer manual de enología científica en español). 1820.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Francesc Carbonell i Bravo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

[modifica]
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Chiarlione, Mallaina, Historia de la Farmacia. Madrid 1865. (Reimpreso 1999). ISBN 84-8339-085-X
  • Gomez Caamaño, José Luis. Páginas de Historia de la Farmacia. Barcelona. 1982.
  • Folch Andreu, R. Elementos de historia de la Farmacia. Madrid 1923.
  • Gil-Sotres, P. La obra del boticario de Tudela, Miguel Martinez de Leache. Albarelo II etapa número 5.
  • Peralta-Reglado, JM. Las obras para la instrucción de los boticarios en la España del siglo XVIII: análisis y aportaciones.Tesis doctoral. Universidad de Alcalá, 2004.
  • Peralta Reglado JM, Gomis, A. Las cartillas farmacéuticas publicadas en España en el siglo XVIII. Ars Pharm, 2006; 47(1): 22-36.
  • Puerto Sarmiento, F.J. 1997. El mito de Panacea. Compendio de Historia de la Terapéutica y de la Farmacia, Madrid, Doce Calles. ISBN 84-89796-79-3
  • Alegre Pérez, M.E.; Gil Alegre, M.E. 1992. La Farmacia en el siglo XIX, Madrid, Akal. ISBN 84-7600-775-2
  • Bajo Santiago, F. El "Arte de hacer y conservar el vino" de Francisco Carbonell y Bravo: primer manual de enología científica española(2001) ISBN 84-8489-005-8
  • Burckhardt, T. 1994. Alquimia. Significado e imagen del mundo, Barcelona, Piados. ISBN 84-493-0014-2
  • Camacho Arias, J. 2001. Fleming. La prodigiosa penicilina, Madrid, Nivola.
  • Carmona i Cornet, AM. 2001. Història de la farmàcia, Barcelona, Gràficas Signo. ISBN 84-8049-094-2
  • Cowen, D.L.; Helfand, W.H. 1994. Historia de la Farmacia, 2 vols., Barcelona, Doyma. ISBN 84-8174-008-X
  • Dioscórides, Pedanio. De Materia Medica. Traducción del Dr. Laguna. Editorial Gredos 1998. ISBN 84-249-1957-2.
  • Esteva de Sagrera, J. 1988. Apuntes de historia de la farmacia, Universidad de Barcelona, Departamento de Farmacia.
  • Esteva de Sagrera, J. 2004. Historia de la Farmacia, los medicamentos, la riqueza y el bienestar. Barcelona. ISBN 84-458-1424-9
  • Folch Jou, G. (dir.) 1986. Historia general de la farmacia : el medicamento a través del tiempo, 2 vols., Madrid, Sol. ISBN 84-86624-00-2
  • García Ballester, L. 1989. La medicina a la Valencia medieval. Medicina i societat en un país medieval mediterrani. València, Alfons el Magnànim. ISBN 84-7822-968-X
  • García Ballester, L. 2001. La Búsqueda de la salud: sanadores y enfermos en la España medieval, Barcelona, Península.
  • Girona, J. 1992. Apuntes para la historia de la Química Farmacéutica Bayer, Barcelona, Bayer.
  • Lacarra, JM. 1975. Historia del Reino de Navarra en la Edad Media. CAN. ISBN 84-500-7465-7
  • Laín Entralgo, P. 1974. Farmacología, farmacoterapia y terapéutica general, En: P. LAIN ENTRALGO, dir., Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, vol. VI, pp. 259-267. ISBN 84-345-1074-X
  • Laín Entralgo, P., Inmunoterapia e inmunología, En: P. LAIN ENTRALGO, dir., Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, vol. VI, pp. 192-202. ISBN 84-345-1074-X
  • Laín Entralgo, P.La medicina hipocrática. Madrid, 1987. ISBN 84-206-2340-7
  • Lopez Piñero, J.M. Patología y clínica (en el siglo XIX), En: P. LAIN ENTRALGO, dir., Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, vol. V, pp. 255-267; vol. VI, p. 123-155. ISBN 84-345-1074-X
  • López Piñero, JM (dir.) 1988-1992. Historia de la Medicina Valenciana, 3 vols., València, Vicent García. ISBN 84-85094-68-9
  • López Piñero JM, Navarro Brotons, V (1995), Història de la ciència al País Valencià. Valencia. Alfons el Magnànim.
  • López Piñero, J.M.; Terrada, M.L. 2000. Introducción a la medicina, Barcelona, Crítica.
  • Malo García, P. et al. 1995. El Monitor de la Farmacia y de la Terapéutica, Madrid, Centro Farmacéutico Nacional.
  • Marco Cuéllar, R., La histología y citología (en el Romanticismo), En: P. LAIN ENTRALGO, dir., Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, vol. V, pp. 205-220. ISBN 84-345-1074-X
  • Martín Martín, C. 1995. La farmacia en la América Colonial: el arte de preparar medicamentos, Granada, Universidad de Granada.
  • Martínez Calatayud, J(coord.) 1998. Ciencias farmacéuticas, del amuleto al ordenador, Valencia, Fundación Universitaria San Pablo C.E.U.
  • Muñoz Calvo, S. 1994. Historia de la farmacia en la España moderna y contemporánea, Madrid, Síntesis. ISBN 84-7738-268-9
  • Needham, J., dir. 1974. La química de la vida. México, Fondo de Cultura Económica.
  • Pagel, W., Paracelso, vol. En: P. LAIN ENTRALGO, dir., Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, vol. IV, pp. 107-118. ISBN 84-345-1074-X
  • Pardo Tomás, J. 2002. El tesoro natural de América. Colonialismo y ciencia en el siglo XVI: Oviedo, Monardes, Hernández, Madrid, Nivola.
  • Pelt, J.M. 1971. Los medicamentos. Barcelona, Martínez Roca.
  • Puerto Sarmiento, F.J. 2001. El hombre en llamas: Paracelso, Madrid, Nivola. ISBN 84-95599-24-4
  • Puerto Sarmiento, F.J. et al. (coords.) 2001. Los hijos de Hermes. Alquimia y espagiria en la terapéutica española moderna, Madrid, Corona Borealis. ISBN 84-95645-06-8
  • Puerto Sarmiento, F.J. 2003. La leyenda verde. Naturaleza, sanidad y ciencia en la corte de Felipe II (1527-1598) Valladolid, Junta de Castilla y León. ISBN 84-9718-120-4
  • Terrada, M.L.; López Piñero, J.M., La citología y la histología (en el positivismo),En: P. Laín Entralgo, dir., Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, vol. VI, pp. 36-46. ISBN 84-345-1074-X
  • Theodorides, J., La microbiología médica, En: P. LAIN ENTRALGO, dir., Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, vol. VI, pp. 75-192. ISBN 84-345-1074-X
  • Uriach i Marsal, J. 1996. Aportación hispanoamericana al nacimiento de la farmacopea en Europa, Sevilla, Academia Iberoamericana de Farmacia.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Carbonell_i_Bravo&oldid=33328881»