Francesc Castanys i Solà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 novembre 1810  Olot (Garrotxa) |
| Mort | 9 juliol 1859 (48 anys) |
| Residència | Sant Martí de Provençals |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, jurista |
Francesc Castanys i Solà (Olot, 17 de novembre 1810 — Salamanca, 7 de setembre 1859)[1][2] va ser un polític i jurista català. Castanys va ser catedràtic de jurisprudència de les ciutats de Barcelona i Salamanca. Va ser elegit diputat a les Corts per Girona l'any 1840. L'any 1843, la Junta Central de Barcelona va nomenar-lo ministre interí de governació. No seria fins a l'any 1845 que deixaria la política. Va fer-se construir una casa a Sant Martí de Provençals en la que hi residiria. També va participar com a redactor a "El Constitucional" de Madrid on destaca el seu article titulat Alegato en defensa de la constitución de los hereus y pubillas en Barcelona (Al·legat en defensa de la constitució dels hereus i pubilles a Barcelona).
Referències
[modifica]- ↑ «Francesc Castanys i Solà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Paluzie y Cantalozella, Esteban. Olot, sus comarcas, sus extinguidos volcanes, biografias de sus hijos más notables. Barcelona: Establecimiento Tipográfico de Jaime Jepus, 1860.