Francesc Cerdà i de Villarestau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 desembre 1814  Barcelona |
| Mort | 10 juny 1881 (66 anys) Madrid |
| Formació | Escola de la Llotja |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, copista |
Francesc Cerdà i de Villarestau (Barcelona, 22 de desembre de 1814 - Madrid, 10 de juny de 1881) va ser un pintor romàntic català, part del grup dels natzarens catalans. Format a l'Escola de la Llotja, va ser pensionat a Roma el 1834, i després dels estudis va recórrer diversos països europeus. Va guanyar fama com a copista i es va establir a Madrid el 1843, on va ser pintor de cambra i va fer diversos encàrrecs.
Va néixer a Barcelona el 22 de desembre de 1814. Va ser alumne de l'Escola de Belles Arts de la Junta de Comerç.[1] El 1834 va presentar-se a un concurs d'oposició per ser pensionat a Itàlia, però va quedar segon, tot i que a tocar del primer, Pelegrí Clavé.[2] Per això, li va ser concedida una borsa d'estudis[2] a Roma durant cinc anys, amb una dotació de vint rals diaris,[1] on va perfeccionar la seva habilitat i augmentar la seva reputació com a copista.[2][3] Acabats els estudis, va viatjar per Itàlia, Alemanya,[1] concretament a Múnic el 1841, on va meravellar-se amb l'art promogut per Lluís I de Baviera,[3] Polònia i Turquia, on va romandre alguns mesos a Constantinoble dedicat a la pintura. El 1843 s'instal·la a Madrid i aconsegueix el càrrec de pintor de cambra.[1][2]
A l'exposició pública celebrada a Madrid per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, va presentar, entre d'altres quadres que van cridar l'atenció, una obra original representant Rebeca i Eliezer, i les còpies de L'escola d'Atenes i La Transfiguració de Rafael. A l'Exposició de París de 1858 va presentar un retrat d'Isabel II i un quadre representant Isabel la Catòlica alliberant el fill de Boabdil.[1]
Va ser autor de pintures d'història i escenes mitològiques, amb un estil pròxim al neoclassicisme de Jacques-Louis David,[2] adscrit al romanticisme, i específicament al grup de natzarens catalans.[3] Després de tornar a Espanya, a banda d'obres originals, va realitzar còpies notables del Crist caient de camí al Calvari, de Rafael, i de Les filadores, de Velázquez, la darrera per encàrrec de Maria Cristina de Borbó.[1] També pintà un retrat del rei Alfons XI de Castella per a la Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya, que forma part de la col·lecció del Museu del Prado.[1]
La seva obra més coneguda és El rapte de Ganímedes, conservada a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi,[2] on també es conserven les seves obres Deposició del cos de Jesucrist, Melquisedec i una còpia de La verge de Rafael.[1]
Va morir a Madrid el 10 de juny de 1881.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Elias i de Molins, Antoni. Diccionario de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (en castellà). Barcelona: Imprenta de Fidel Giró, 1889, p. 445.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Cerdá de Villarestan, Francisco» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 24 agost 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Francesc Cerdà i de Villarestau». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 24 agost 2022].
