Francesc Dionís Vives i Planes

Francesc Dionís Vives i Planes

Biografia
Naixement	27 març 1755 Orà (Algèria)
Mort	1r gener 1840 (84 anys) Madrid
Capità general de València
25 agost 1833 – 13 desembre 1833 ← José María de Santocildes y de Llanos – Jerónimo Valdés de Noriega →
Governador i Capità General de Cuba
8 desembre 1823 – 15 maig 1832 ← Sebastián Kindelán y O’Regan – Mariano Ricafort Palacín y Abarca →
Ambaixador d'Espanya als Estats Units
12 abril 1820 – 30 setembre 1821 ← Mateo José de la Serna y Santander – Hilario de Rivas y Salmón →
Activitat
Ocupació	diplomàtic, militar
Carrera militar
Rang militar	general
Conflicte	Guerra del Francès
Família
Fills	María Dionisia Vives y Zires
Premis
Creu Llorejada de Sant Ferran  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild  Gran Creu de l'Orde de Carles III

Francesc Dionís Vives i Planes (Orà, 27 de març de 1755 - Madrid, 1 de gener de 1840) va ser un militar espanyol, governador i capità general de Cuba de 1823 a 1832.

Biografia

Al principi del nou segle, quan Espanya encara era aliada de França, era comandant del primer batalló de voluntaris d'infanteria lleugera de Catalunya. Va servir a Etrúria, per combatre després a Alemanya sota les ordres del mariscal Brune i participar en la campanya de Pomerània (1807). Quan Napoleó va instal·lar al seu germà en el tron d'Espanya, les tropes espanyoles que es trobaven a Europa combatent amb la «Gran Armée» van haver de jurar lleialtat al nou sobirà. Però missatges de les diferents Juntes de les províncies espanyoles rebutjant al rei intrús els van arribar i després de moltes vicissituds i peripècies, Francesc Vives i els seus homes aconsegueixen embarcar a Dinamarca a bord de bucs britànics i arribar a Santander l'octubre de 1808.

El 1823 Ferran VII el va nomenar capità general de Cuba, càrrec que ocuparia per espai de nou anys, deixant el record d'un governant enèrgic i íntegre. Va mantenir l'autoritat amb competència i eficiència, acabant amb les conspiracions secessionistes dels «Sols i Rajos de Bolívar» i del moviment «Àguila negra» (1829). Vives va afavorir també l'expansió de la indústria sucrera i va liberalitzar el comerç exterior, amb el que Cuba va experimentar una gran esplendor econòmic. Va realitzar importants obres d'urbanització i va tractar de millorar la salut pública, obrint el primer manicomi i un hospital amb un servei per ajudar a les parteres.

Va sortir de Cuba el 1832, substituït per Mariano Ricafort Palacín. En tornar a Espanya, el rei el va nomenar capità general de la província de València i li va concedir el títol de Comte de Cuba.

Vegeu també

• Expedició franco-espanyola a Cochinchina

Bibliografia

• Wilson, James Grant; Fiske, John, eds. (1900) "Cuba, Dionisio Vives Piñón, Count of" Appletons Cyclopædia of American Biography. New York: D. Appleton.