Vés al contingut

Francesc Fèlix de Dusai i de Fivaller

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Fèlix de Dusai i de Fivaller
Biografia
Naixement(es) Francisco Félix de Dusay y de Fivaller Modifica el valor a Wikidata
1730 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 1793 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
1766 – 1768
← Francesc Subiràs i Barra – Jaume Roig → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióerudit Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsFrancesc de Dusai i de Marí Modifica el valor a Wikidata

Francesc Fèlix de Dusai i de Fivaller (Barcelona, 1730 - Tarragona, 12 de febrer de 1793).[1][2]

Biografia

[modifica]

Era fill de Josep de Dusai i Bru (1674-1736), destacat austriacista,[3] i de Teresa de Fivaller i de Rubí.[4] Es va casar amb Josepa de Cortada i Bru, de qui va enviudar,[2] i en segones noces amb Teresa de Marí i de Montserrat (1736-1793).[5]

Va ser soci fundador de la Conferencia Physycomatemática Experimental, fundada el 1764, nom de l'actual Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Vicepresident,[6] entre 1766 i 1768, de la Reial Conferència Física, entitat que la va succeir.[7]

Va formar part de la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, sent un dels tres vocals comissionats, el 1777, per encarregar a Antoni de Capmany la redacció de les Memòries històriques sobre la marina, el comerç i les arts de l'antiga ciutat de Barcelona (4 vols 1779-1792), en l'edició de la qual va intervenir. Va col·laborar en les investigacions de Joan Pau Canals per obtenir la porpra.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Francesc de DUSAY i de FIVALLER». ACADÈMICS/Fundadors. Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. [Consulta: 29 març 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Fco.-Félix de Dusay y Fivaller». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  3. ↑ «José de Dusay y Brú». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  4. ↑ «Teresa de Fivaller y Rubí». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  5. ↑ «Teresa de Marí y Montserrat». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  6. ↑ Nota: D'acord amb el que estableix la Reial Cèdula de 17 de desembre de 1765, el President nat d'aquesta Corporació era el Capità General del Principat de Catalunya, essent electiu només el càrrec de Vicepresident, que exercia ordinàriament les funcions de President efectiu.
  7. ↑ «Real Conferencia Física». ACADÈMICS/Galeria de Presidents. Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. [Consulta: 29 març 2020].
  8. ↑ «Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Fèlix_de_Dusai_i_de_Fivaller&oldid=34269697»