Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
.jpg)
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic (francès: François Ier du Saint-Empire) (Nancy, 8 de desembre de 1708 - Innsbruck, 18 d'agost de 1765) conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena, fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria. Francesc és el fundador de la branca dels Habsburg-Lorena sorgida arran de la seva unió marital.[1][2]
Biografia
[modifica]Francesc Esteve de Lorena era el fill del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans. Francesc era net per via paterna del duc Carles V de Lorena i de l'arxiduquessa Elionor Maria d'Àustria i per via materna del duc Felip d'Orleans i de la princesa Elisabet Carlota del Palatinat.[3] A més a més per via materna era besnet del rei Lluís XIII de França a través dels ducs d'Orleans i besnebot del rei Lluís XIV de França.
Francesc I tenia molts lligams amb la Casa d'Àustria, descendent de l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, era el seu besavi, i pertanyent a una família que s'havia distingit pel seu servei incondicional a Àustria i als Habsburg havia passat llargues temporades de la seva vida a la cort vienesa.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic aviat veié en Francesc un candidat ideal per casar amb la seva filla i hereva, l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Francesc pertanyia a una casa menor de la reialesa amb la qual cosa la unió amb Maria Teresa no comprometia a Àustria a cap aliança política de futur i a més a més les possessions de Francesc permetien portar a terme una important obra d'enginyeria política per l'acceptació de Maria Teresa com a hereva per part de les potències. A les capitulacions matrimonials, Francesc es comprometé a cedir el ducat de Lorena, possessió immemorial de la seva família, al príncep Estanislau I de Polònia que havia estat expulsat de Polònia essent el candidat profrancès i sogre de Lluís XV de França. Alhora, a la mort d'Estanislau, el ducat s'integraria a la Corona francesa com a dot de la muller del rei Lluís, la princesa Maria Leszczyńska. Francesc era compensat de tres maneres diferents, d'una banda se li cedia el Gran Ducat de Toscana,[4] ja que els Mèdici no tenien descendent clar al gran ducat, de l'altra se li dona una més que important compensació econòmica que farà de Francesc un home molt ric i finalment amb la promesa francesa de no intervenir en la successió a l'Imperi.
Francesc es casà amb Maria Teresa I d'Àustria el 12 de febrer de l'any 1736 a la catedral de Viena.[2] S'establí posteriorment durant una temporada a Florència on fou declarat gran duc a la mort de l'últim Mèdici. La parella tingué setze fills:
- Maria Elisabet (1737-1740)
- Maria Anna (1738-1739)
- Maria Carolina (1740-1741)
- Josep II, emperador romanogermànic (1741-1790). Es casà en primeres núpcies amb la princesa Isabel de Borbó-Parma i en segones núpcies amb la princesa Maria Josepa de Baviera.
- Maria Cristina d'Àustria (1742-1798). Es casà amb el príncep Albert de Saxònia. Esdevingué governadora dels Països Baixos austríacs.
- Maria Elisabet d'Àustria (1743-1808)
- Carles d'Àustria (1745-1761)
- Maria Amàlia d'Àustria, duquessa de Parma, (1746-1804). Es casà amb el duc Ferran I de Parma l'any 1769.
- Leopold II, emperador romanogermànic (1747-1792). Es casà amb la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. Exercí durant el període (1765 - 1792 el càrrec de Gran duc de Toscana.
- Maria Carolina (1748-1748)
- Maria Joana (1750-1762)
- Maria Jose (1751-1767).
- Maria Carolina, reina de les Dues Sicílies, (1751-1814). Es casà amb el rei Ferran I de les Dues Sicílies l'any 1768.
- Ferran III de Mòdena, arxiduc, (1752-1819). Es casà amb l'hereva de la Casa dels Este la princesa Maria Beatriu d'Este hereva dels dominis del Ducat de Mòdena, el Principat de Carrara i el Ducat de Massa. L'any 1803 com a compensació per l'annexió napoleònica de Mòdena reberen el principat de Brisgòvia.
- Maria Antonieta d'Àustria, (1755-1792), es casà amb el rei Lluís XVI de França i fou executada a la Plaça de la Bastilla, París, en mans de la República francesa.
- Maximilià d'Àustria, bisbe-elector (1756-1801) Des de 1784 i fins a la seva mort ostentà el càrrec d'elector-bisbe de Colònia un càrrec històricament vinculat a la família dels Habsburg.
L'any 1745, després de la victòria austríaca a la Guerra de Successió austríaca, fou declarat emperador romanogermànic per la Dieta. A partir d'aquest moment Francesc cedeix el poder a la seva muller tot i que se li mantindrà un estatus de corregent. Francesc es dedicà a les seves dues grans aficions, la caça i els negocis.
Amb la compensació rebuda pel ducat de Lorena, Francesc sabé invertir correctament, crear fàbriques i llocs de treball. A la seva mort, els Habsburg eren rics per primera vegada a la història i no ho deixaren de ser fins a l'any 1918.
Francesc morí l'any 1765 a Viena i fou enterrat al Convent dels Caputxins de Viena, la cripta tradicional dels Habsburg.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Franz I.». [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Francesc I | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ Chisholm, 1911.
- ↑ Duggan, Christopher. Historia de Italia (en castellà). Cambridge University Press, 1996, p. 88. ISBN 9780521555685.
| Precedit per: Leopold I de Lorena |
Duc de Lorena 1729 - 1737 |
Succeït per: Estanislau I de Polònia |
| Precedit per: Joan Gastó de Mèdici |
Gran Duc de la Toscana 1737 - 1765 |
Succeït per: Leopold II |
| Precedit per: Carles VII Albert |
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic associat a Maria Teresa I 1745 - 1765 |
Succeït per: Josep II |
| Imperi Carolingi | .svg) | |
|---|---|---|
| Sacre Imperi Romanogermànic | Otó I · Otó II · Otó III · Enric II · Conrad II · Enric III · Enric IV · Enric V · Lotari II · Frederic I · Enric VI · Otó IV · Frederic II · Enric VII · Lluís IV · Carles IV · Segimon · Frederic III · Maximilià I · Carles V · Ferran I · Maximilià II · Rodolf II · Maties · Ferran II · Ferran III · Leopold I · Josep I · Carles VI · Carles VII · Francesc I · Josep II · Leopold II · Francesc II | |
