Arxiducat d'Àustria
| |||||
|
| |||||
| |||||
| Lema nacional: AEIOU | |||||
 Els dominis hereditaris dels Habsburg de 1477 en taronja | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | Viena 48° 13′ N, 16° 22′ E / 48.217°N,16.367°E | ||||
| Idioma oficial | bavarès | ||||
| Religió | Catolicisme romà | ||||
| Període històric | |||||
| Establiment del Marcgraviat | 960 de {{{any_esdeveniment_anterior1}}} | ||||
| Convertit en ducat | ? de 1156 | ||||
| Convertit en arxiducat | ? de 1359 | ||||
| Proclamació de l'Imperi Austríac[1] | 11 d'agost de 1804 | ||||
| Final de la Primera Guerra Mundial partició de l'Arxiducat en l'Àustria alemanya | 1804 | ||||
| Tractat de Saint-Germain-en-Laye | 10 de setembre de 1919 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | Monarquia | ||||
| Duc | |||||
| • 1358–65: | Rodolf IV, Duc d'Àustria (primer arxiduc nominal) | ||||
| • 1457–93: | Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic[2] (primer arxiduc de iure) | ||||
| • Carles I (last emperor, died 1922): | Francesc I d'Àustria[3] (primer emperador) | ||||
| 1804–35 | |||||
| • 1141–77: | Enric II Jasomirgott, duc d'Àustria ¹ (primer duc, des de 1156) | ||||
| • 1230–46: | Frederic II, Duc d'Àustria (darrer duc de la casa de Babenberg) | ||||
| • 1278–91: | Rodolf I d'Alemanya (primer duc dels Habsburg) | ||||
| • 1330–58: | Albert II, Duc d'Àustria[4] (darrer duc de iure) | ||||
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria. Fou actiu entre 1156 i 1804.
Sorgit de la Marca d'Àustria de l'Imperi Carolingi frontera de defensa, marca, contra eslaus i hongaresos. En 1359, el Privilegium Maius va ser utilitzat pel duc Rodolf IV d'Àustria per elevar l'estat de ducat a arxiducat, però l'acció no va ser reconeguda pel Sacre Imperi Romanogermànic. Ernest va ser el primer a adoptar el títol. L'arxiducat no va ser reconegut formalment fins que els Habsburgs van prendre les regnes de l'imperi el 1453 amb Frederic III.
Àustria era l'únic estat que sempre s'anomenava com a arxiducat, i a partir del segle xvi, els membres de la casa dels Habsburg van dur el títol d'arxiduc "o dels prínceps similars de la sang" en altres cases reials europees. A partir de 1512 amb la reforma de l'imperi, l'arxiducat fou també el centre d'un dels cercles imperials, el Cercle Austríac, que va ser unir bàsicament les terres hereditàries dels Habsburg.
El 1804, Francesc I d'Àustria, després de la desintegració del Sacre Imperi amb la derrota a la guerra de la Tercera Coalició enfront dels exèrcits de Napoleó Bonaparte, va promoure el canvi d'arxiducat a Imperi Austríac, com a reacció a la proclamació del Primer Imperi Francès.
Referències
[modifica]- ↑ L'Arxiducat es mantingué com a Kronland de Cisletània durant l'Imperi, com un dels molts territoris posseïts per la unió personal dels emperadors de la casa d'Ausburg.
- ↑ Emperador del Sacre Imperi com a Frederic III (1452–93); Rei dels Romans (1440–93); Duc d'Estíria, Caríntia i Carniola (1424–93). Ambdós, ducats i arxiducat foren governats per Albert VI d'Àustria fins a 1463
- ↑ Emperador del Sacre Imperi com a Francesc II (1792–1806)
- ↑ Conjuntament duc fins a 1344, primer amb Otó IV “el feliç”, i després amb Leopold II.