Vés al contingut

Francesc IV Gonzaga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc IV Gonzaga
Imatge
Retrat de Francesc IV, pintura de Frans Pourbus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1586 Modifica el valor a Wikidata
Màntua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 desembre 1612 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Màntua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortverola Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasilica Palatina di Santa Barbara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  duc de Màntua i Montferrat
10 de juny 1612 – 22 de desembre 1612
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaGonzaga
CònjugeMargarida de Savoia (1608–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Gonzaga de Màntua Modifica el valor a Wikidata
ParesVicenç I Gonzaga i
Elionor de Mèdici
GermansMargarida Gonzaga de Màntua
Elionora Gonzaga
Vicenç II Gonzaga
Ferran I Gonzaga Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 136532193 Modifica el valor a Wikidata
Llista

Francesc IV Gonzaga (Màntua, 7 de maig del 1586 – Màntua, 22 de desembre del 1612) fou duc de Màntua i Montferrat per un breu període de mesos durant l'any 1612, succeint al seu pare.

Biografia

[modifica]

Francesc era fill del duc Vicenç I Gonzaga i de la seva esposa Elionor de Mèdici. Va créixer a la cort de Màntua, un important centre artístic i cultural, des e l'època del seu avi. Claudio Monteverdi li va dedicar una composició musical a tres veus.

El 19 de febrer del 1608 Francesc es va casar, a Torí, amb la filla del duc de Savoia Carles Manuel I, Margarida. Aquest matrimoni era una maniobra política que afavoria a les dues famílies: per part dels Gonzaga perquè acabava amb una antiga rivalitat, ja que feia oficial l'aspiració dels Savoia que des d'antic havien tingut pel territori del Marquesat de Montferrat; per part dels Savoia, perquè assegurava la continuació de la dinastia i perquè augmentava el seu prestigi amb el parentiu adquirit.[1]

A la mort del pare, Francesc va assumir el títol de duc, en una cerimònia a Màntua el 10 de juny el 1612. Durant el seu breu govern no es recorden fets remarcables, llevat del conflicte amb Ranuccio Farnese, duc de Parma, que ja havia estat enemic del seu pare. Ranuccio el va acusar d'ordir una conjura contra ell. La qüestió semblava que només es podria resoldre per les armes, però les accions diplomàtiques dels Savoia i de l'ambaixador de França van contribuir a portar la pau entre les dues parts.[2]

Francesc es va preocupar per l'economia del ducat, que el seu pare havia exhaurit; va tractar de reduir les despeses i reorganitzar les finances de l'estat. El seu treball, però, aviat es va veure interromput: l'epidèmia de verola que va infestar Màntua va matar primer al seu petit fill Lluís i unes setmanes més tard, el 22 de desembre del 1612, també va causar la mort del duc. Va ser enterrat a la basílica de Santa Bàrbara.[3][4]

El va succeir el seu germà Ferran I Gonzaga.

Descendència

[modifica]

Del seu matrimoni amb Margarida de Savoia va tenir tres fills:

  • Maria (1609 – 1660), que es va casar amb Carles, duc de Nevers i Rethel (1609 - 1631);
  • Lluís (27 de juliol del 1611 – 3 de desembre del 1612);
  • Elionor (12 de setembre del 1612 – 13 de setembre del 1612).

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Artioli, Umberto; Grazioli, Cristina. I Gonzaga e l'Impero. Le lettere, 2005. 
  • Di Ricaldone, Giuseppe Aldo. Annali del Monferrato: (951-1708). La cartostampa, 1972. 
  • Giorzet, Carlo Angelino. Feudo & nobili di Lozzolo. Fondazione Torino Musei, 2009. 
  • Malacarne, Giancarlo. I Gonzaga di Mantova: una stirpe per una capitale europea, Volum 5. Mòdena: Il Bulino, 2004. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Gino Benzoni, Dizzionario Biografico degli Italiani, XLIX, 1997, p.785-789