Francesc de Montcada i de Cardona
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Francisco de Moncada y Cardona  9 octubre 1532 (Gregorià) Mequinensa (província de Saragossa) |
| Mort | 12 novembre 1594 (62 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Marcgravi Marquès d'Aitona |
| Família | Montcada (llinatge) |
| Fills | Hug de Montcada i Gralla, Gastó de Montcada i de Gralla, Joan de Montcada i Gralla |
| Pares | Joan de Montcada i de Tolsà i Anna de Cardona i Manrique de Lara |
 | |
Francesc de Montcada i de Cardona (Mequinensa, 9 d'octubre de 1532 (Gregorià) - València, 12 de novembre de 1594) fou un noble català, primer marquès d'Aitona, comte d'Osona, vescomte de Cabrera i Bas, que ostentà càrrecs de rellevància: gran senescal del regne d'Aragó, lloctinent general de Catalunya, virrei de València i mestre racional de Catalunya.
Orígens i títols
[modifica]Pertanyent a la nissaga de Montcada, Francesc fou l'únic fill de Joan de Montcada i de Tolsà, comte d'Aitona, gran senescal de Catalunya, i d'Anna de Cardona i Lara. Heretà del seu pare, a la seva mort el 1560, els títols i càrrecs i aconseguí afegir-hi, el 1574 el comtat d'Osona i els Vescomtats de Cabrera i Bas comprant-los a Luis Enríquez de Cabrera, darrer vincle de la casa de Cabrera als seus territoris originaris. Per altra banda, també recuperà la jurisdicció de la baronia de Llagostera, que es disputà amb la famíla Cruïlles.
Pels serveis prestats per Francesc a Felip II, el comtat d'Aitona, que havia estat atorgat per Carles I al seu pare, fou elevat a la categoria de marquesat el 1581.
Descendència
[modifica]Casat amb Lucrècia de Gralla i d'Hostalric, filla de Francesc de Gralla i Desplà, senyor de Subirats, ambaixador a Roma i mestre racional de Catalunya, i de Jerònima d'Hostalric, tingueren disset fills:
- Gastó de Montcada i de Gralla, hereu dels títols paterns i virrei de Sardenya.
- Hug de Montcada i Gralla, cavaller de Sant Jaume.
- Lucrècia de Montcada i de Gralla, casada amb Francisco de Palafox, marquès d'Ariza.
- Lluís de Montcada i de Gralla, comanador d'Osca, Ulldecona i Vilalba.
- Guialmar de Montcada i de Gralla, casada amb Jeroni Roís de Corella.
- Ferran de Montcada i de Gralla, cartoixà.[1]
- Magdalena de Montcada i de Gralla, abadessa del monestir de Pedralbes.
- Àngela de Montcada i de Gralla, monja.
- Maria de Montcada i de Gralla, monja.
- Joana de Montcada i de Gralla, abadessa del monestir de Pedralbes.
- Joan de Montcada i de Gralla, bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
- Antoni de Montcada i de Gralla.
- Francesc de Montcada i de Gralla.
- Jeroni de Montcada i de Gralla.
- Miquel de Montcada i de Gralla.
- Pere de Montcada i de Gralla.
- Anna de Montcada i de Gralla.
Del seu sogre Francesc de Gralla heretà la dignitat de mestre racional de Catalunya, que s'incorporarà a la llarga llista d'honors dels seus títols.
Serveis
[modifica]Excepte en els anys de joventut, durant tota la vida Francesc mostrà una conducta de gran fidelitat a la corona i això li valgué un grapat d'ascensos en el servei al rei. Entre els anys 1580 i 1581 exercí de lloctinent general de Catalunya. Aquell any fou nomenat virrei de València fins a la seva mort el 1594. Durant el seu mandat es preocupà especialment del manteniment de l'ordre i la persecució del bandolerisme i les armes prohibides.[2][3]
El seu cos es diposità junt amb el de la seva esposa Lucrècia en un sepulcre en el mausoleu de la casa dels Montcada a la capella de Sant Pere de la Seu Vella de Lleida. Però, segles més tard, el panteó seria molt malmès, evidenciant els moments de decadència en què va entrar aquell recinte a la segona meitat del segle xviii en ésser convertit en caserna militar per exprés desig de Felip V.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ José Cassani. Admirable vida, singulares virtudes y prodigiosa sabiduria del extatico varon ... Dionysio Rickel ... el cartusiano: con varias dissertaciones ... de la Cartuja ... su observancia y ... sus glorias. por Antonio Sanz, 1738, p. 296–.
- ↑ «Diversos [[edicte]]s i pragmàtiques publicades per ell, conservades a la [[Universitat de València]], demostren aquest interès.». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 14 setembre 2013].
- ↑ València. Real pragmatica y edicte, feta per la magestat del Rey nostre senyor, sobre la expulsio, y persecucio dels bandolers, lladres, saltejadors de camons, y altres malfatans, y delinquents que van divagant per lo present regne, ab armes prohibides, inquietant, y perturbant lo commerci, y tracte dels habitants y trastejants en aquell (en castellà). en casa de la viuda de Pedro de Huete, 1586, p. 1 [Consulta: 16 abril 2022].
Bibliografia
[modifica]- Armand de Fluvià.- Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1988 ISBN 84-7739-076-2.
Enllaços externs
[modifica]- «Francisco de Moncada y Cardona». Fundació Medinaceli.
| Precedit per: Joan de Montcada i Tolsà, comte d'Aitona |
marquès d'Aitona 1560-1594 |
Succeït per: Gastó de Montcada i de Gralla |
| Precedit per: Luis Enríquez de Cabrera |
comte d'Osona 1574-1594 |
Succeït per: Gastó de Montcada i de Gralla |
| Precedit per: Luis Enríquez de Cabrera |
vescomte de Cabrera 1574-1594 |
Succeït per: Gastó de Montcada i de Gralla |
| Precedit per: Luis Enríquez de Cabrera |
vescomte de Bas 1574-1594 |
Succeït per: Gastó de Montcada i de Gralla |