Les Quatre Torres (Alella)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Altitud | 104 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alella (Maresme) | |||
| Localització | Pg. Antoni Borrell, 1, Les Quatre Torres, s/n i Escoles Pies, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 8100 | |||
,_des_del_parc_Gaud%C3%AD.jpg)
Les Quatre Torres és un edifici d'Alella catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció
[modifica]Construcció de planta rectangular, flanquejada als angles per una torre de base quadrada i coberta per una teulada de quatre vessants. El conjunt està format per una planta baixa i dos pisos, en els que destaca el ritme continuat de les seves obertures, especialment els balcons del primer pis. És probable que hi hagi elements aprofitats d'altres construccions anteriors: és el cas d'una portalada adovellada en pedra -avui utilitzada com a garatge- a la qual hi ha inscrita la data de 1629.[1]
Història
[modifica]El seu primer posseïdor conegut va ser Galceran de Banyeres, que el 1325 l'adquirí a Bernat Cigraxio.[2] Entre 1344 i 1364, fou adquirida per Pere Desplà, que també posseïa el domini de la parròquia de Sant Feliu, que cobrava el «terçó», o tercera part de la dècima dels fruits, motiu pel qual la propietat també era coneguda com la Casa del Terçó.[2]
El 1491, Anna Desplà i de Corbera,[3] filla i hereva de Guerau Desplà i d'Oms,[4] es va casar amb el cavaller lleidatà Miquel Joan de Gralla, alt funcionari reial i mestre racional de Catalunya.[5][6] El 1522, Lucrècia Gralla i d'Hostalric es va casar amb Francesc de Montcada i Folc de Cardona, primer marquès d'Aitona,[7] per la qual cosa la casa passà mans d'aquest llinatge, i seria coneguda com dels marquesos d'Aitona.[2] També fou anomenada Les Quatre Torres per la seva construcció.[1]
El 1670, el marquès Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre va vendre la casa amb les terres, els censos i la part corresponent al terçó a Joan Baptista de Mata i Soler, cavaller de l'orde de Montesa.[2] El 1707, el seu fill Josep Antoni de Mata i Copons rebé el títol de comte de la Torre de Mata de mans de l'arxiduc Carles.[8] El 1713, en el marc de la Guerra de Successió, la finca d'Alella li fou requisada pels borbònics i no la pogué recuperar fins després del Tractat de Viena (1725).[2]
A finals del segle xix, Gaietà de Mata va vendre les seves possessions i drets a Alella a Gil Bonaventura Fabra i Illas, els descendents del qual encara en son propietaris.[2]
Durant la Guerra Civil espanyola, la finca va ser confiscada i les terres col·lectivitzades i repartides entre diversos colons de la Unió de Rabassaires i de la CNT, i la casa es va convertir en el Refugi de Guerra núm. 5 de l'Ajuntament de Barcelona.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Les Quatre Torres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Les Quatre Torres». lescasesdalella.cat: Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella.
- ↑ «Anna DESPLA y de CORBERA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Guerau DESPLA y de OMS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Miquel Joan de GRALLA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Garriga, 2004.
- ↑ «Francesc de MONTCADA y de CARDONA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Josep Antoni de Mata i de Copons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Garriga, Joaquim «La peripècia de la casa Gralla i un quadern d’Elies Rogent de 1856». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 18, 2004, pàg. 211-231.
Enllaços externs
[modifica]
- «Les Quatre Torres». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.