Francesc Millà i Gàcio
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1875 Gràcia (Barcelonès) |
Mort | 1968 (92/93 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | tipògraf, llibreter, editor |
Família | |
Fills | Carme Millà i Tersol |
Pare | Melcior Millà i Castellnou |
Germans | Lluís Millà i Gàcio |
Francesc Millà i Gàcio (Gràcia, 1875 - Barcelona, 1968) fou un llibreter, tipògraf i editor de llibres català. És pare de la cartellista anarcosindicalista Carme Millà Tersol.[1]
Biografia
[modifica]Fill del també llibreter i prestigitador Melcior Millà i Castellnou i germà de l'autor de teatre Lluís Millà i Gàcio. Havia estat aprenent a la impremta Ramírez de Barcelona. Després marxà a París a perfeccionar l'ofici, on hi va treballar a l'editorial Garnier; després va treballar en altres impremtes a Alemanya, Bèlgica i Holanda.
El 1901, va fundar amb el seu germà la Llibreria i Arxiu Teatral Millà.[2][3] El 26 d'agost de 1903 va fundar la societat impresora La Neotípia, inspirada en la impremta parisenca L'Émancipatrice, que seguia criteris comunals, amb igualtat de salaris i que revertia els beneficis en el mateix taller i en un fons de suport per a projectes semblants d'altres oficis.[4] Aquesta societat va entrar en conflicte amb el periòdic El Progreso editat per Alejandro Lerroux, el que va provocar que el 1908 un enfrontament entre aquest i la Solidaritat Obrera que acabà amb la sortida de molts dels socis de la entitat. Posteriorment va treballar pel diari La Veu de Catalunya.
Obres
[modifica]- L'art de la impremta a Catalunya (1949)
- El Libro del Corrector (1937)
- Cronología de las artes gráficas (1937)
- La Disposició tipogràfica i l'anunci en la premsa (1929)
Referències
[modifica]- ↑ Carme Millà Tersol a estelnegre.org
- ↑ «Llibreria Editorial Millà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Francesc Millà i Gàcio». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dalmau i Ribalta, 2011.
Bibliografia
[modifica]- Dalmau i Ribalta, Antoni «El conflicte de “La Neotípia” (1905-1911): un episodi clau en la pugna entre lerrouxistes i anarquistes». Recerques: història, economia, cultura, 62, 2011, pàg. 95-116.