Francesc Obrador Moratinos

Francesc Obrador Moratinos
Biografia
Naixement	8 febrer 1942 (82 anys); La Soledat (Mallorca)
1r President Consell Econòmic i Social de les Illes Balears
	juliol 2001 – setembre 2006
Director general formació professional
	1999 – juliol 2001 ; Membre del gabinet: Govern de les Illes Balears 1999-2003 ; Nomenat per: Eberhard Grosske Fiol
Diputat al Parlament de les Illes Balears
	té el rol: portaveu; 19 juny 1991 – 4 abril 1995 ; Legislatura: tercera legislatura de les Illes Balears ; Circumscripció electoral: Mallorca ; Electe a: eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991
Alcalde de Calvià
	23 maig 1983 – 25 maig 1991 – Margarita Nájera Aranzábal → ; Electe a: eleccions municipals espanyoles de 1983, eleccions municipals espanyoles de 1987
Conseller insular de Mallorca
	1979 – 1983
Secretari general UGT Balears
	1977 – 1990
Activitat
Ocupació	polític, sindicalista
Partit	Partit Socialista de les Illes (1976–); Partit Comunista d'Espanya ; Partit Socialista Obrer Espanyol
Membre de	Unió General de Treballadors ; Partit dels Socialistes de les Illes Balears
Premis
	(2007) Premi Ramon Llull ;

Francesc Obrador Moratinos (Palma, 8 de febrer de 1942)^[1] és un polític mallorquí del PSIB-PSOE.

Biografia

Nascut a la Soledat, barriada obrera i popular de Palma, cursà estudis eclesiàstics al seminari Conciliar de Sant Pere (Palma) i el 1968 s'ordenà capellà. El 1957 fou un dels fundadors de la Joventut Obrera Catòlica (JOC), el 1966 inicià la seva militància sindical i el 1968 entrà a Comissions Obreres. El 1969 ingressà a Bandera Roja i en fou membre del Comitè Nacional. El mateix any participà en la fundació de Cristians pel Socialisme. Milità en el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i fou dirigent local de la Unió Sindical Obrera (USO) però l'abandonà per fundar, amb altres, el Partit Socialista de les Illes (PSI), del qual n'encapçalà la llista a les eleccions generals espanyoles de 1977.^[2]

En el terreny sindical, fou secretari a les Illes Balears de la Unió de Tècnics i Treballadors. Fundà l'Associació Sindical de Treballadors de l'Hostaleria (ASTH), en la qual milità, i fou secretari general de la UGT Balears del 1977 al 1990.

Fou conseller del Consell Insular de Mallorca (1979-1983) i batle de Calvià dues legislatures (1983-1987 i 1987-1991).^[3] construí escoles, instal·lacions esportives i les bases i infraestructures per a desenvolupar el municipi, però va rebre el Premi Ciment del Grup d'Ornitologia Balear (GOB)^[4] per la seva considerable falta de planificació i previsió, causant disfuncions en el medi ambient.^[5]

Posteriorment candidat a la presidència del Govern Balear pel PSIB a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991. Va perdre les eleccions davant Gabriel Cañellas i es va convertir en líder de l'oposició al Parlament Balear i portaveu parlamentari dels socialistes.^[6]

Durant el Govern del Pacte de Progrés, fou director general de Formació del Govern Balear (1999- juliol de 2001) i cessà en aquest càrrec per passar a ser President del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (juliol de 2001-setembre de 2006).^[7] El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.

Referències

↑ 1942 a ixent.org
↑ Baleares: un sacerdote y una misionera, en las listas electorales, El País, 8 de maig de 1977
↑ «Las raíces de la Agrupación». Agrupació Socialista de Calvià, 2009. Arxivat de l'original el 2009-08-04. [Consulta: 18 juny 2015].
↑ Macià Blázquez Salom. «Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa / GOB». Alianza para un mundo responsable, plural y solidario.
↑ N. Togores. «Calvià, estrella y víctima de la balearización». Editorial Prensa Ibérica.^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Diputats electes al Parlament Balear, 1991-1995». Arxivat de l'original el 2015-06-19. [Consulta: 18 juny 2015].
↑ «Comunidad Autónoma Illes Balears». Boletín oficial del estado, 2001.

Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 12.

[1] 1942 a ixent.org

[2] Baleares: un sacerdote y una misionera, en las listas electorales, El País, 8 de maig de 1977

[3] «Las raíces de la Agrupación». Agrupació Socialista de Calvià, 2009. Arxivat de l'original el 2009-08-04. [Consulta: 18 juny 2015].

[4] Macià Blázquez Salom. «Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa / GOB». Alianza para un mundo responsable, plural y solidario.

[5] N. Togores. «Calvià, estrella y víctima de la balearización». Editorial Prensa Ibérica.^{[Enllaç no actiu]}

[6] «Diputats electes al Parlament Balear, 1991-1995». Arxivat de l'original el 2015-06-19. [Consulta: 18 juny 2015].

[7] «Comunidad Autónoma Illes Balears». Boletín oficial del estado, 2001.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]