Francesc Roura Carreras
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1927  |
| Mort | 2012 (84/85 anys) |
Francesc Roura Carreras (1927-2012) Pioner de l'aeromodelisme per radiocontrol en l'Aeroclub Barcelona-Sabadell, va ser el segon president de la reinstaurada Federació Aèria Catalana entre 1989 i 1999.[1]
Aficionat a tots tipus d'esport, esquí, nàutica, aviació, radioaficionat, va ser president de l'associació Nacional de Optimist durant quatre anys, on Espanya va conquerir el Campionat del Món a Karlskrona (Suècia) i un subcampionat a Suïssa. S'inicia en l'aeromodelisme i contribueix a la construcció de les pistes de vol circular de Montjuïc fins que el 1958 guanya el Campionat d'Europa d'Aeromodelisme que es va disputar a Barcelona, i el 1978 comença a volar amb ala delta i vol a vela. El 1982 obté el títol de pilot d'ultralleugers. Va entrar a la Federació Aèria Catalana com a cap de l'Àrea d'Ultralleugers l'any 1986, i el 1989 en va ser elegit president. Durant els seus deu anys de mandat, es van inaugurar deu camps de vol a Catalunya i la federació va estrenar un nou local. La Federació Aeronàutica Internacional, li concedí la Medalla de gratitud pels treballs realitzats i el Diploma Paul TissandierPaul Tissandier en l'Assemblea celebrada a Paris el 1999.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.
- ↑ «Historial aeronàutic». Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 17 novembre 2014].