Francesc Tamarit Fayos
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1941  (82/83 anys)Riola (Ribera Baixa) |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, musicòleg, compositor |
Francesc Tamarit Fayos (Riola, 1941) és compositor i director, especialment en el camp de les bandes de música, i el 2003 era catedràtic numerari de contrapunt i fuga al Conservatori Superior de Música de València.[1]
Biografia
[modifica]Inicià la seva formació musical a la banda de la Unió Musical de Riola, sota la direcció de son pare, Francesc Tamarit Sanjuán. A València estudià harmonia i contrapunt amb Manuel Palau Boix, al Conservatori Superior de Música «Joaquín Rodrigo», composició amb Amand Blanquer i direcció d'orquestra amb José Férriz Llorens. Obtingué els Premis d'Harmonia i de Contrapunt i Fuga.[2]
Ha estat director titular de les bandes de Riola, de la Societat Musical d'Algemesí, de la Lira carcaixentina de Carcaixent (1986), de "La Lira" de Xest, de la societat Santa Cecília d'Elda (1991-1992), de l'Ateneu Musical de Cullera (1993-1996) i del Centre Instructiu Musical "La Armónica" de Bunyol (en dues etapes, 1979,1980-; 1997). Amb aquestes bandes ha obtingut premis valuosos als concursos de València i de Kerkrade, entre d'altres. També feu de professor de música[1] i tingué alumnes com Josep Alamà Gil [3] Ramon Pastor Gimeno, Andrés Valero Castells [4] Francisco Zacarés Fort, Joan Lluís Alemany, Francisco Bastidas Calabuig, Isidro Coll Ballesteros, Enrique Gosp Martínez, Francisco Llorens Arnal, Sergio Pastor Puchol, Vicente Roncero, Enrique Sanz [5] Vicent Soler i Solano, Miguel Vercher Talens.
Com a compositor, va produir obres del gènere simfònic per a orquestra, banda, orgue, piano, cors i música de cambra per a diversos instruments. Ha obtingut nombrosos premis de composició, entre els quals destaquen els premis Ricardo Villa de Madrid i el Rodríguez Albert d'Alacant. Diverses de les seves obres per a banda han estat d'interpretació obligada al Concurs Internacional de bandes de música de València.
Obres
[modifica]- Concertino (1988), per a clarinet i piano, en tres moviments
- Estampa medieval, ballet
- Fuga en la menor, quartet
- Fuga en mi menor, per a orgue
- Otoñal, per a quintet de vent
- Septimino (2004), per a septet
- Tocatta i fuga sobre Bach, per a orgue
Per a orquestra
[modifica]- Atropos, per a formació de 22 instruments
- Fuga en do menor
- El Miserere de la montaña
- Sinfonía de Do mayor
Per a banda
[modifica]- Caos (1985), premi "Ricardo Villa" de l'ajuntament de Madrid[6]
- En Al-Andalus [7]
- En la Quinta del Sordo (1989), dedicada a Francisco de Goya [nt 1]
- Ensueños (1993). Obra d'interpretació obligada en la secció primera del Concurs Internacional de bandes de música de València 1994 [9]
- Estampa medieval [nt 2]
- Estigia, inspirada en les parts VII i VIII de la Divina Comèdia, del Dant [nt 3]
- Lament (2013)
- Vientos… (2003). Obra d'encàrrec per interpretació obligada a la secció d'honor del Concurs Internacional de bandes de música de València 2003. En tres parts:
- …que fluyen del caos
- ...que acarician mis recuerdos
- ...que pregonan el nombre de Bach
- Visiones (1999). En tres parts: Sombras, Lamento, Con Bach
Per a cor
[modifica]- Alzad vuestros ojos
- Camina, María
- Jesuset
- Oh, mar!
- Trisagio
Per a piano
[modifica]- Nocturno
- Sonata
- Un suspiro
- Vals
- Variaciones
Arxius de so
[modifica]
Vientos... que fluyen del caos, interpretat per la Unió Musical de Llíria Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
Vientos... que acarician mis recuerdos, interpretat per la Unió Musical de Llíria Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
Vientos... que pregonan el nombre de Bach, interpretat per la Unió Musical de Llíria Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- F. Tamarit Fayos Presente y futuro de la música valenciana, article publicat a Anals de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana Segona època, número 74, vol. LXIV (1999)
Notes
[modifica]- ↑ En la Quinta del Sordo s'estructura en tres parts: Aquelarre, Una Manola, Saturno devorando a uno de sus hijos; té també versió per a orquestra[8]
- ↑ Estampa medieval s'estructura en sis parts: Danza de la fiesta nupcial, El pregón del señor feudal, La súplica, Danza de los aldeanos, Camino del castillo, Introducción, Danza de la Muerte y Final [10]
- ↑ Estigia obtingué el premi de composició per a banda de la Vil·la d'Almussafes de l'any 1986, i també n'ha fet versió per a orquestra[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Francisco Tamarit, al web del concurs de bandes de música Ciutat de València 2003» (en castellà). [Consulta: 1r novembre 2015].
- ↑ [Enllaç no actiu]«Biografía Francisco Tamarit Fayos, al web Riveramusica» (en castellà). [Consulta: 1r novembre 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ «1238 "Música para una celebración"» (en castellà). Arxivat de l'original el 2015-12-01. [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «André Valero Castells, al web "Melómanos"» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-03-22. [Consulta: 1r novembre 2015].
- ↑ «"Remors de la ciutat"» (en castellà). Arxivat de l'original el 2015-12-01. [Consulta: 1r novembre 2015].
- ↑ «Ressenya de "Caos", al web "Compositions for Wind Instruments by Spanish Composers" de Gregory Fitze» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-12-01. [Consulta: 1r novembre 2015].
- ↑ «Ressenya de "En Al-Andalus", al web "Compositions..." (Fitze)» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-11-29. [Consulta: 1r novembre 2015].
- ↑ «Ressenya d'"En la Quinta del Sordo", al web "Compositions..." (Fitze)» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-12-01. [Consulta: 1r novembre 2015].
- ↑ «Ressenya d'"Ensueños", al web "Compositions…" (Fitze)» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-11-29. [Consulta: 1r novembre 2015].
- ↑ «Ressenya d'"Estampa medieval", al web "Compositions…" (Fitze)» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-11-29. [Consulta: 1r novembre 2015].
- ↑ «Ressenya d'"Estigia", al web "Compositions…" (Fitze)» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-12-01. [Consulta: 1r novembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Biografia i fotografia Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. (castellà)