Vés al contingut

Francesc Torrescassana i Sallarés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesc Torrescassana Sallaré)
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Torrescassana i Sallarés
Imatge
Retrat del pintor Francesc Torrescassana, de Ramon Martí Alsina (2a meitat del s. XIX) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 setembre 1845 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1918 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
FormacióEscola de la Llotja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Artpintor
ProfessorsRamon Martí i Alsina Modifica el valor a Wikidata


Francesc Torrescassana i Sallarés (Barcelona, 5 de setembre de 1845 - Barcelona, 1 de març de 1918)[1][2] fou un pintor català, principalment dins del corrent del realisme, alumne de Ramon Martí i Alsina.[3]

Vida i obra

[modifica]

Era fill de Ramon Torrescasana i Lluch, fuster de professió, natural de Pujalt, i Mercè Sellarés i Domènech, natural de Barcelona. Va estudiar a l'Escola de Llotja, on va aprendre sota les ordres de Ramon Martí i Alsina. Més endavant va col·laborar al seu taller. El mateix Alsina li va fer un retrat el 1858, titulat El pintor Francesc Torrescassana.[4]

El 1864 va portar una obra a l'Exposición de Madrid, fet que li va valer una menció d'honor i una pensió a Roma. Visità també París, on va entrar en contacte amb els moviments del moment.

De nou a Barcelona, va practicar el costumisme, l'orientalisme[5] i la pintura històrica. Per practicar aquest estil, el 1869 va anar a Suez on va pintar diverses obres sobre la inauguració del canal, de les quals algunes van rebre diversos premis. Es poden veure obres seves a diversos museus catalans, com el MNAC, el Museu de Montserrat, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, la Galeria de Catalans Il·lustres, així com al Museu d'Art Modern de Madrid i al Louvre.

Estil

[modifica]

En els seus inicis es pot comprovar la clara influència del seu mestre Alsina,[6] emmarcat dins del marc del realisme. Amb el temps la seva paleta de colors es va tornar més suau i la manera de pintar, més texturada, rebent influència de l'impressionisme. En aquesta darrera època també va realitzar retrats, el més famós dels quals és els de Miquel Vilaregut, pintat el 1911.

A museus i col·leccions privades

[modifica]
Paisatge

Les obres del Francesc Torrescassana es troben als següents museus, entre altres, i també a la Casa Vicens, d'Antoni Gaudí, on els propietaris van demanar a l'arquitecte de crear una sala amb mobles-marc fets a mida per exposar 32 de les peces de la seva col·lecció de 34 pintures d'aquest autor.[7]

Exposicions rellevants

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Registre de naixements. Any 1845. Llibre tercer. Registre núm. 147.
  2. «esquela D.Francisco Torrescassana Sellarés». La Vanguardia, 02-03-1918, pàg. 1.
  3. «Francesc Torrescassana i Sallarés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Enciclopedia del Museu del Prado. Biografia de Martí Alsina
  5. Ribas Tur, Antoni «Pintors catalans orientalistes destacats». Diari Ara, 25-06-2013, p.32. ISSN: 2014-010X [Consulta: juliol 2013].
  6. «Francesc Torrescassana i Sallarés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. 7,0 7,1 Cunill Soler, Mar (PDF) (en català) Francesc Torrescassana Sallarés (1845-1918). (1173 Màster Universitari en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic). Universitat Autònoma de Barcelona [Bellaterra], 2018-2019, pàg. 39-42 (sobre la Casa Vicenç); ANNEX 1. Obres de Francesc Torrescassana conservades als museus i altres institucions, p. 62-84; ANNEX 2. Obres conservades al menjador de la Casa Vicens, p. 85-101. (127 pàgines).
  8. Paisatge de Francesc Torrescassana i Sallarés a la col·lecció del MNAC, catàleg en línia. [Consulta: 3-09-2023].
  9. Obres de Torrescassana a Museus en línia de la GenCat. [Consulta: 3-09-2023].

Enllaços externs

[modifica]