5 de setembre
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs. Queden 117 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1229 - Salou (el Tarragonès): sota les ordres del rei Jaume I, en surt l'estol que conquerirà Mallorca.[1]
- 1319 - Balaguer, la Noguera: Pere el Cerimoniós, sobirà de la Corona d'Aragó.
- 1909 - Paterna (l'Horta de València): Gaspar Brunet i Joan Olivert aconsegueixen de fer envolar el primer avió als Països Catalans.
- 1909 - Barcelona: Inaugurat el Congrés Mundial d'Esperanto.[2]
- 1924 - Es prohibeix La Santa Espina, sardana inclosa en l'obra homònima d'Àngel Guimerà i Enric Morera, que ha esdevingut un himne patriòtic.[3]
- 1976 - Barcelona: Joaquim Maria Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català des de la República.[4]
- 2005 - Calvià (Mallorca): IB3 Televisió comença les seves emissions regulars.
- Resta del món
- 1567 - El governador Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, crea el Tribunal dels Tumults als Països Baixos espanyols i instaura un règim de terror que van conduir a l'assassinat de més de mil oponents
- 1666 - Acaba el Gran incendi de Londres: Un gran foc crema a Londres durant tres dies. 10.000 edificis, àdhuc la Catedral de Saint Paul, es van destruir, però només es coneix que morissen 16 persones.[5]
- 1781, Yorktown, Virgínia (EUA): L'armada francesa guanya la Batalla naval de Chesapeake, durant la campanya de Yorktown, a la Guerra d'Independència dels Estats Units.[6]
- 1800 - Malta: els britànics ocupen l'illa.
- 1877 - Guerres Índies: Cavall Boig, cap dels Sioux Oglala, és mort amb una baioneta per un soldat dels Estats Units d'Amèrica després d'oposar resistència a l'empresonament a la casa del sentinella a Fort Robinson (Nebraska).
- 1857 - Charles Darwin escriu un esbós detallat de les seves idees sobre la selecció natural al botànic Asa Gray.
- 1905 - Japó i Rússia signen a Portsmouth (Nou Hampshire, Estats Units) un tractat de pau que posa fi a la Guerra Russo-Japonesa (1904-1905).
- 1957 - Oficials de la Marina cubana, simpatitzants del Moviment 26 de Juliol, es revolten contra la dictadura de Fulgencio Batista.[7]
- 1939 – Segona Guerra Mundial: Els Estats Units declaren la seva neutralitat en la guerra.
- 1972: Múnic (Alemanya): el grup terrorista palestí Setembre Negre assassina 11 atletes de la delegació d'Israel que participaven en els Jocs Olímpics de Múnic, (Alemanya), acció coneguda com la Massacre de Múnic.
- 1977 - Merritt Island (Florida, Estats Units): llançament de la sonda espacial Voyager 1.
- 1987 - Amsterdam (Països Baixos): Inauguració de l'Homomonument dedicat als gais i lesbianes.
- 2001 - EUA: es publica el primer número d'Alias que presenta el personatge de Jessica Jones, creada per Brian Michael Bendis i Michael Gaydos.
- 2021 - Guinea: Militars derroquen el govern i es fan amb el control de tot el país.[8]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1834 - Barcelona: Salvador Casañas i Pagès, cardenal i bisbe d'Urgell i de Barcelona, senador i fundador de les Germanes del Sant Àngel Custodi.
- 1892 - Santa Coloma de Gramenetː Carme Cortès i Lladó, pintora impressionista catalana (m. 1979).[9]
- 1894 - Cervera (Segarra): Joan Comorera i Soler, polític català, primer secretari general del PSUC (m. 1958).[10]
- 1896 - les Borges Blanques: Maria Lois i López, professora i bibliotecària catalana (m. 1933).[11]
- 1908 - Berlín, Alemanya: Joaquim Nin-Culmell, compositor nacionalitzat estatunidenc amb orígens catalans, germà d'Anaïs Nin (m. 2004).[12]
- 1930 - Barcelona: Joaquim Molas i Batllori, escriptor, historiador i professor universitari català.
- 1936 - Castelló d'Empúries, Alt Empordà: Modest Prats i Domingo,sacerdot, filòleg i teòleg català.
- 1959 - Ciutadella: Joana Barceló Martí, llicenciada en geografia i història i política menorquina.[13]
- 1969 - Mataró: Sílvia Parera i Carrau, nedadora olímpica als Jocs Olímpics de Seül 88, Barcelona'92 i Atlanta'96.[14]
- 1970 - Barcelona: Marta Bosch Jiménez, atleta especialitzada en curses de mig fons, campiona de Catalunya i d'Espanya.[15]
- 1990 - Palma: Ángela Fernández, més coneguda com a Angy, és una cantant i actriu mallorquina.[16]
- Resta del món
- 1568 - Stilo, Calàbria: Tommaso Campanella, poeta i filòsof calabrès.[17]
- 1638 - Saint-Germain-en-Laye, Regne de França: Lluís XIV, el Rei Sol.
- 1764 - Berlín: Henriette Herz, amfitriona d'un saló literari, primera salonnière jueva de Berlín (m. 1847).[18]
- 1774 - Greifswald (Regne de Suècia): Caspar David Friedrich, destacat paisatgista del moviment romàntic (m. 1840).[19]
- 1847 - Kearney, Missouri (EUA): Jesse James, guerriller i més tard bandoler sudista (m. 1882).[20]
- 1867 - Nou Hampshireː Amy Beach, pianista i compositora estatunidenca (m. 1944).[21]
- 1879 - Amsterdam: Jacoba Surie, aquarel·lista, artista gràfic, dibuixant, litògrafa i pintora neerlandesa (m. 1970).[22]
- 1912 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): John Cage, compositor estatunidenc (m. 1992).[23]
- 1925 - Madrid, Espanya: Manuel Sacristán Luzón, escriptor i pensador marxista espanyol.
- 1934 - Maina, óblast d'Uliànovsk, RSS de Rússia: Yuri Afanassiev, polític soviètic.[24]
- 1937 - Yakima, Washington (EUA): Robert Lucas, enonomista, Premi Nobel d'Economia de 1995.[25]
- 1939 - Queanbeyan, Nova Gal·les del Sud, Austràlia: George Lazenby, actor australià.
- 1940 - Chicago, Illinois, Estats Units: Raquel Welch és una actriu estatunidenca.
- 1942 - Múnic, Alemanya: Werner Herzog, director de cinema, documentalista, actor i productor de cinema alemany.
- 1946 - Stone Town, Zanzíbar: Freddie Mercury, cantant britànic, component de Queen (m. 1991).[26]
- 1950 - Carna, Galway: Máire Geoghegan-Quinn, política irlandesa, Comissaria Europea entre 2010 i 2014.[27]
- 1951 - Coraopolis, Pennsilvània, Estats Units: Michael Keaton, és un actor estatunidenc.
- 1956 - Clervauxː Marianne Majerus, fotògrafa luxemburguesa, especialista en fotografia de jardins.[28]
- 1960 - Somero, Finlàndia: Karita Mattila, soprano finlandesa, una de les més grans exponents del cant líric de la seva generació.[29]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1917 - Cabrera de Mar: Josep Domènech i Estapà, arquitecte català (n. 1858).
- 1936 - Manacor: Teresa Bellera Cemel, miliciana del batalló femení del PSUC, assassinada a Manacor el 1936 (n. 1916).
- 1954 - Barcelona: Isabel Llorach, figura destacada de la burgesia, dinamitzadora de la vida cultural barcelonina (n. 1874).[30]
- 2018 - Gallifa, Vallès Occidental: Josep Dalmau i Olivé, sacerdot, escriptor, teòleg i activista català (n. 1926).
- 2021 - Elna, Rossellóː Renada Laura Portet, escriptora (n. 1927).[31]
- Resta del món
- 1548 - Castell de Sudeley, Gloucestershire, Anglaterra: Caterina Parr, reina d'Anglaterra.[32]
- 1803 - Tàrent, la Pulla: Pierre Choderlos de Laclos, escriptor i oficial militar francès, autor de Les amistats perilloses (n. 1741).
- 1808 - Louis-Pierre Anquetil, historiador francès.
- 1841 - Parma, Itàlia: Margherita Dall'Aglio, tipògrafa i empresària, dona de G. Bodoni, publicà el Manuale tipografico.[33]
- 1960 - Maizières-lès-Metzː Marjory Warren, metgessa considerada la mare de la medicina geriàtrica moderna (n. 1897).[34]
- 1964 - Moscou: Elizabeth Gurley Flynn, periodista, escriptora, sindicalista, activista i comunista nord-americana (n. 1890).[35]
- 1975 - Dominick Elwes, pintor de retrats anglès.
- 1997:
- Calcuta, Índia: Mare Teresa de Calcuta, monja albanesa.
- Antíbol, França: Sir Georg Solti, director d'orquestra hongarès nacionalitzat britànic (n. 1912).[36]
- 2010 - Riccione, Itàlia: Shoya Tomizawa, motociclista japonès.
- 2017 - Tucson, Estats Units: Nicolaas Bloembergen, físic neerlandès, Premi Nobel de Física l'any 1981 (n. 1920).[37]
- 2023 - Madrid: María Teresa Campos, periodista andalusa (n. 1941).
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa major de Torredembarra.
- Santoral: santa Madruina, llegendària abadessa de Sant Pere de les Puel·les; santa Teresa de Calcuta, verge i fundadora de les Missioneres de la Caritat; beata Maria Maddalena Starace, fundadora de les Filles de Maria; venerable Rosvita de Gandersheim, monja.
Referències
[modifica]- ↑ Vital, Ferran. «Expansió catalana al Mediterrani: la conquesta de Mallorca i Eivissa». Sapiens.cat, 15-06-2014. Arxivat de l'original el 2020-07-16. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep Maria. Noticiari de Barcelona. Barcelona: La Campana, 1991. ISBN 84-86491-60-6.
- ↑ «"La Santa Espina", prohibida». La Publicitat, 05-09-1924, pàg. 4.
- ↑ «Primera transmissió d'un partit de futbol en català des de la República | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «Great Fire of London | disaster, London, England, United Kingdom [1666]» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Battle of the Chesapeake | Facts, Combatants, & Significance» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Efemérides» (en castellà). La Vanguardia, 1-2 gener 2007, pàg. 27.
- ↑ 324cat. «Cop d'estat militar a Guinea Conakry: detenen el president i suspenen la Constitució», 06-09-2021. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ «PARES. Portal de Archivos Españoles» (en castellà). [Consulta: 18 novembre 2019].
- ↑ «Joan Comorera i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑ «Homenatge a Maria Lois, secretària i professora de l'Escola de Bibliotecàries, a les Borges Blanques». Universitat de Barcelona. Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, 15-12-2015. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Joaquim Maria Nin-Culmell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑ Currículum Arxivat 2015-06-18 a Wayback Machine. al web del Parlament
- ↑ «Sílvia Parera Carrau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Marta Bosch Jiménez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Angy. Noticias de Ángela María Fernández González» (en castellà). Bekia. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «CAMPANELLA, Tommaso in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ Hahn, Barbara. «Henriette Herz» (en anglès). Jewish Women's Archive. The Shalvi/Hyman Encyclopedia of Jewish Women, 23-06-2021. [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ «Caspar David Friedrich | German painter» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Jesse James and Frank James | American outlaws» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Amy Beach (1867-1944)» (en anglès). Library of Congress. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ «Coba Surie» (en neerlandès). RKD-Nederlands Instituut voor Kunstgeschiedenis. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «John Cage». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ушел из жизни Юрий Николаевич Афанасьев» (en rus). , 14-09-2015. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-18. [Consulta: 16 octubre 2015].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1995» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Freddie Mercury | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Maire Geoghegan-Quinn nominated as European Commissioner for Research and Innovation» (en anglès). League of European Research Universities (LERU), 01-12-2009. [Consulta: 13 juliol 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Marianne Majerus» (en anglès). Howold. [Consulta: 19 juliol 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ del Rosario, Luísa. «En la intimidad. Recital de Karita Mattila» (en castellà). Mundo Clássico, 07-01-2012. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Isabel Llorach i Dolsa | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ «Mor la poeta i escriptora Renada-Laura Portet». Ara, 05-09-2021. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ «Catherine Parr» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ «Dall'Aglio Margherita». Dizionario della Musica del Ducato di Parma, Piacenza e Guastalla. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «Marjory Warren» (en anglès). British Geriatrics Society. [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ «Elizabeth Gurley Flynn | American activist» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «Sir Georg Solti | British conductor» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1981» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 de setembre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 de setembre.