Francesc Vergara
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1681 València |
| Mort | 1753 (71/72 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, arquitecte |
| Alumnes | Josep Vergara |
| Família | |
| Fills | Ignasi Vergara, Josep Vergara |
Francesc Vergara (València, 1681-1753) fou un escultor i arquitecte valencià, anomenat el Major o el Vell per distingir-lo del seu nebot Francesc Vergara Bartual.[1]
Fou deixeble de Juli Capuz i completà la seua formació amb Alipandri i Konrad Rudolf, que llavors treballava en la portada barroca de la Seu de València, i amb el qual col·laborà, esculpint les estàtues dels papes valencians Calixt III i Alexandre VI. Altres treballs seus són les estàtues i adorns de la capella del sant Sepulcre a sant Bertomeu de València; el retaule major de sant Agustí, a la mateixa ciutat; Jesucrist difunt en el Convent de Sant Doménec; retrat en marbre de Lluís I d'Espanya a l'Albereda de València; la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats sobre el pont de la Mar; estàtues de sant Bernat i les seus germanes Maria i Joana i retaule de l'església del convent de sant Francesc a Alzira; i retaule del convent de sant Francesc a Xàtiva. Com a arquitecte construí la façana de l'església de sant Martí a València.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ «Francisco Vergara» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ Historia del arte español. Los siglos del barroco. Madrid: Akal, 1997. ISBN 84-460-0735-5.
- ↑ «Vergara, Francisco (el mayor)» (en castellà). Diccionario Interactivo Ceán Bermúdez. [Consulta: 27 novembre 2021].