Francesc Vilaró i Carbonell

Francesc Vilaró i Carbonell
	;
Biografia
Naixement	12 octubre 1885 ; Palafrugell (Baix Empordà)
Mort	26 març 1966 (80 anys); Granollers (Vallès Oriental)
Activitat
Ocupació	compositor, organista
Gènere	Sardana
Veu	Tenor ; ;
Família
Germans	Felip Vilaró i Carbonell

Francesc Vilaró i Carbonell (Palafrugell, Baix Empordà, 12 d'octubre de 1885 - Granollers, Vallès Oriental, 26 de març de 1966) fou un instrumentista de tenora, pedagog i compositor de sardanes i de nombroses composicions corals i religioses. Ocasionalment usà el pseudònim Vilanell.^[1]

Biografia

El seu pare, organista de Palafrugell, li va donar els seus primers estudis musicals de solfeig i piano, que continuaren amb el mestre Molins (violí). Va ser present al Concurs de Cobles que es va fer a Barcelona el 1902, i oir el gran tenora Albert Martí va despertar la vocació d'en Francesc per aquest intrument, i la voluntat de demanar a en Martí que l'ensenyés a tocar-lo. Als 18 anys, i després de perfeccionar-se amb Joan Lamote de Grignon, va ingressar a la cobla La Principal de Palafrugell com a tenora. A l'any següent va ser requerit com a organista a Arbúcies, així com a mestre de música i per formar-hi una cobla. En aquesta població va escriure la primera sardana (La Moreneta del Montseny, 1908) i va desenvolupar una profunda tasca docent amb alumnes con Francesc Riumalló i Joan Bosch.

L'any 1913 va deixar Arbúcies i es va traslladar a Granollers, on continuà ensenyant música i fundà la cobla Vilaró, nodrida per alguns membres de la família Vilaró i en actiu fins al 1936. Havia actuat breument, durant uns mesos, a la cobla Barcelona. Després de la guerra fou director i tenora solista de la cobla Unió Artística de Granollers.^[2]

A la capital del Vallès Oriental va assumir la direcció del cor de la societat coral Amics de la Unió substituint-ne el director anterior, Jaume Arumí, mort prematurament aquell mateix any. Aquest cor havia estat dirigit anys abans per Antoni Juncà, que fou qui el va recomanar, segons consta a les actes de l'entitat que es conserven a l'Arxiu Municipal de Granollers.^[3]

A Granollers també hi va formar, el 1914, l'orquestra Vilaró, que seria molt activa a la comarca.^[4]

El seu germà Felip va ser fiscornaire i compositor de sardanes, i el seu fill, Josep Maria Vilaró i Pascual, va ser instrumentista de tible, pianista i compositor de fecunda producció.

Obres

Cruzando el Ebro (1960), vals
Dansa de Sant Feliu Sasserra, arranjament per a cobla

Sardanes

A la treballada, per a piano
Al despuntar l'aurora (1943)
L'aplec de Lliçà (1960)
Aquelles enramades
Camí de Riells (1955)
Camperola
Cançó d'abril, enregistrada en disc "de pedra"
Cant de primavera
Cant del pastoret (1927)
El cant del rossinyol (1920)
Cap al tard, enregistrada en disc "de pedra" per La Principal de Palafrugell (Barcelona: Compañía del Gramófono Odeón, ca 1917)
La caseta del veral
La casserra (1920)
Conxita (1927)
Els dansaires de Lliçà (1928), signada amb el pseudònim Vilanell
Dins la roureda
Dol d'enamorat, amb el pseudònim Vilanell
Dolça mirada (1952)
En Ton paleta (1929). Enregistrada per la Principal de la Bisbal en diversos discos single i LP (Barcelona: Discophon, 1968 SC 2034; 1975 STER 56, STER 77, E-7138)
Enyorament de l'amor
Flor de Teià (1919)
Flor del camp (1916)
Flors de primavera
Flors del Montseny
La font de Sant Hilari (1958)
La font del Briançó
La font del rossinyol (1951)
Fulles de rosa
La gralla del pastor (1934)
Guillermina
Jorn de festa (1947)
Mar de Tamariu (1965)
Maria Àngels
Marisefa (1956)
Matinada (1914)
Matinada alegre
Merceneta
La més alegre (1953)
La Moreneta del Montseny (1908), la primera
Muntanyes del Canigó
La non non del rossinyol
Ofrena
La pastora del Cadí (1962)
Pastora galana (1945)
Picardia (1950)
La plana riallera (1931)
Pluja de roses, enregistrada
Primavera, enregistrada
La pubilla del Vallès (1929)
Record
Record de Llerona (1960)
Recordant aquelles enramades (1960)
Records d'amor
Retorn (1917)
La rondalla (1923)
La rosella
Rosina. Enregistrada en disc "de pedra (Barcelona: Odeón, 1926)
El rossinyol alegre (1956), obligada de tible
Santa Fe (1947)
So de festa (1952)
Sol naixent
Sota d'un faig
Tornant d'aplec (1945)
La tranquil·la (1954)
Vesprada (1913) ^[5]

Referències

↑ «Biografia, basada en el Diccionari d'autors de sardanes». [Consulta: 9 febrer 2021].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Rofes, P «Francisco Vilaró Carbonell». Carnet del sardanista, 11 al 18 diciembre 19471exemplar=núm. 115, pàg. 3-6.
↑ «Fons Societat Coral Amics de la Unió | Ajuntament de Granollers». [Consulta: 29 abril 2024].
↑ Susqueda54. «FOTOS DE COBLES, ORQUESTRES I CONJUNTS DE CATALUNYA: VILARÓ», dimecres, 17 febrer 2016. [Consulta: 29 abril 2024].
↑ «Llista de sardanes a Sardanista.cat». [Consulta: 9 febrer 2021].

[1] «Biografia, basada en el Diccionari d'autors de sardanes». [Consulta: 9 febrer 2021].^{[Enllaç no actiu]}

[2] Rofes, P «Francisco Vilaró Carbonell». Carnet del sardanista, 11 al 18 diciembre 19471exemplar=núm. 115, pàg. 3-6.

[3] «Fons Societat Coral Amics de la Unió | Ajuntament de Granollers». [Consulta: 29 abril 2024].

[4] Susqueda54. «FOTOS DE COBLES, ORQUESTRES I CONJUNTS DE CATALUNYA: VILARÓ», dimecres, 17 febrer 2016. [Consulta: 29 abril 2024].

[5] «Llista de sardanes a Sardanista.cat». [Consulta: 9 febrer 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]