Francesc Xavier Balagueró i Ràfols
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1923  (100/101 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | activista |
Francesc Xavier Balagueró i Ràfols (Barcelona, 1923 - Barcelona, 13 de juny de 2018) era un polític català i antic dirigent d'Estat Català.
Després de la Guerra Civil espanyola contactà amb algun militant que havia quedat aquí i veient que no existia cap estructura del Partit, juntament amb Jordi Renom i Guàrdia, l'Àngel Cortés, Ventura Niubò, Joan Barguedà, Miquel Solé i Narcís Vallvé van constituir una comissió política i fou nomenat secretari general de les Joventuts d'Estat Català. El 1944 va tenir contactes per a la reactivació del partit amb Vicenç Borrell,[1] que era l'últim secretari general i amb Josep Planchart i Martori. El 1946 deixen d'anomenar-se Joventuts i es converteixen en el Partit a l'interior. El Consell Regional de Delegacions va decidir la continuïtat de Francesc Xavier Balagueró i Ràfols com a secretari general, càrrec que ocupà fins a la transició. No obstant va continuar vinculat al Partit com a conseller del secretariat i la direcció del Partit i va participar en les candidatures en els diversos processos electorals que el partit va participar.[2]
Gran afeccionat a la música, als anys quaranta i juntament amb Josep Fornas, Jordi Giró, Anna Ricci i Robert Sardà va fundar la Societat Stravinsky, que aglutinava seguidors de la música contemporània.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Morales, Mercè; Sobrequés i Callicó, Jaume. La Generalitat de Josep Irla: i l'exili polític català. Editorial Base, 2008, p. 279. ISBN 8492437170.
- ↑ Dades extretes del Departament de Governació
- ↑ Sopena, Mireia. Editar la memòria: l'etapa resistent de Pòrtic (1963-1976). L'Abadia de Montserrat, 2006, p. 25. ISBN 8484158713.
Bibliografia
[modifica]- Daniel Díaz i Esculies. L'oposició catalanista al franquisme: El republicanisme liberal i la nova oposició (1939-1960). Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1996.
- Víctor Lluelles. Diccionari Polític de Catalunya. Barcelona, Editorial Pòrtic, 1977.
- Albert Manent i Segimon. Solc de les hores: retrats d'escriptors i de polítics. Barcelona, Ediciones Destino, 1988. Premi Josep Pla 1987.
- Albert Manent i Segimon. Retorn a abans-d'ahir: Retrats d'escriptors i de polítics. Barcelona, Ediciones Destino, 1993.