Vés al contingut

Francesc Xavier Hernàndez Cardona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Xavier Hernàndez Cardona

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 desembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDidàctica, museografia, ciència històrica, història, història militar, museologia, subject didactics (en) Tradueix, ciències socials i investigació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, historiador militar, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Modifica el valor a Wikidata

Francesc Xavier Hernàndez Cardona (Barcelona, 1954) és un historiador català i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona.[1][2] És autor de diversos treballs sobre la història militar de Catalunya, la guerra de Successió Espanyola[3] i l'educació i l'ensenyament de la història.[4]

Director del projecte històric i museogràfic del Museu d'Història de Catalunya,[3] ha participat en diverses excavacions arqueològiques i projectes de museïtzació[4] com ara el projecte «Muralles d'Eivissa» i l'exposició «Donec perficiam» al Born.[1] Des de gener de 2004,[5] durant la VII Legislatura, fou Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya.[6] Dimití el març de 2007, a principis de la VIII legislatura en denunciar el desmantallament del DURSI.[7] És coordinador del grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya «DIDPATRI: Didàctica del Patrimoni», la línia d'investigació del qual se centra en l'àmbit de la museografia didàctica.[8] Membre de la Fundació Reeixida, participa des del 2017 en el projecte de fixació de la bandera estelada.[9]

Publicacions

[modifica]

Té una ampla producció de llibres i articles sobre estudis històrics així com sobre didàctica, museografia i metodologia d'historiografia.[10] A més destaquen unes obres il·lustrades de vulgarització entre d'altres sobre la història de Barcelona i els uniformes militars als Països Catalans.

  • 1714, el Setge de Barcelona (2012) amb il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi.[11] Una de les sorpreses d'aquest estudi és que la guerra que es va perdre, s'hauria pogut guanyar, si el General Moragues no hagués comés l'error de lliurar Castelciutat a l'enemic, el que hauria dividit les forces atacants entre Barcelona, Cardona i Castellciutat.[12]
  • Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans (2014), il·lustracions de Francesc Riart.[13] El llibre comença amb la prehistòria i acaba amb els mossos d'Esquadra.[14]
  • La Barcelona de Cerdà (2015), amb il·lustracions de Mar Hernàndez Pongiluppi,[15] un llibre on descriu com la teoria cabalística ha influït en el disseny de l'Eixample de Barcelona. Defensa la idea que Ildefons Cerdà, en el context de l'ascens de la maçoneria catalana del segle xix, dissenyés una nova ciutat com a capital d'un nou país tenint en compte les aportacions de la Càbala.[16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Francesc Xavier Hernández: "L'exposició era interessant, però s'ha explicat de manera mediocre"». El Suplement. Catalunya Ràdio, 22-10-2016. [Consulta: 16 gener 2018].
  2. ↑ «Un exdirector general de ERC se pasa a Reagrupament» (en castellà). e-noticies.es.
  3. ↑ 3,0 3,1 «"El tripartit pensa que la nova Catalunya multicultural s'ha de construir deformant la pròpia història"». Directe.cat, 11-06-2008. Arxivat de l'original el 2018-01-17. [Consulta: 16 gener 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 Mestre, Laia «Francesc Xavier Hernàndez Cardona: «Conèixer la història aporta criteri i llibertat»». El Periódico, 12-09-2012 [Consulta: 16 gener 2018].
  5. ↑ «Ramon Vilaseca i Francesc Xavier Hernàndez, nous directors generals del DURSI». Generalitat de Catalunya, 08-01-2004. Arxivat de l'original el 2018-01-17. [Consulta: 19 gener 2018].
  6. ↑ Batlló Ortiz, Josep; Ferran Boleda, Jordi. Actes de la VIII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 617. ISBN 8472838803. 
  7. ↑ «Un ex-alt càrrec denuncia "el desmantallament del DURSI" i "L'aturada d'inversions"». Vilaweb, 3-2007. Arxivat de l'original el 2018-01-17 [Consulta: 16 gener 2018].
  8. ↑ (SGR 2009-245; SGR 2012-945) «Grup de Recerca DIDPATRI: Didàctica del Patrimoni». Universitat de Barcelona.
  9. ↑ A.R «Proposta de reglamentació per la bandera estelada». El Punt Avui, 30-05-2017.
  10. ↑ Per una bibliografia extensiva de les publicacions vegeu: «Francesc Xavier Hernández Cardona». Dialnet. [Consulta: 16 gener 2018].
  11. ↑ «El setge de Barcelona». TV3, 06-09-2014.
  12. ↑ Alós, Ernest «Un libro ilustrado reconstruye el sitio de Barcelona en 1714» (en castellà). El Periódico, 18-11-2012.
  13. ↑ Pascual, Maria «Vestits per a la batalla. Un llibre repassa els uniformes militars als Països Catalans». Presència, 06-04-2014. Arxivat de l'original el 2018-01-18 [Consulta: 17 gener 2018].
  14. ↑ Marimon, Sílvia «Com vestir-se per a la guerra: dels tatuatges als Mossos». Ara, 05-05-2014. «El llibre ‘Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans' rescata de l'oblit la història militar de Catalunya, València, les Illes i Andorra»
  15. ↑ Baños, Antonio «Conversa amb l'historiador Francesc Xavier Hernández Cardona» (vídeo). Terrícoles, 05-12-2016.
  16. ↑ Marimon, Sílvia «Cerdà, la càbala i l'Eixample. Un llibre d'història defensa la influència de la mística del judaisme en l'urbanisme de Barcelona». Ara, 13-12-2015.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Xavier_Hernàndez_Cardona&oldid=33332589»