Francesc de Josa i d'Agulló
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1671  Barcelona |
| Mort | 1730 (58/59 anys) Viena (Àustria) |
| Canonge | |
| Ardiaca | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós, erudit |
| Membre de | |
Francesc de Josa i d'Agulló (Barcelona, c 1671 – Viena, 1730), fou un eclesiàstic català.[1]
Era fill de Guillem Ramon de Josa i de Peguera, senyor d'Altés i de Pinós, i d'Isabel d'Agulló i Pinós. Fou un dels qui, el 3 de juny de 1700, fundaren l'Acadèmia dels Desconfiats, de la qual n'exercí la presidència efectiva per absència del comte de Savallà Joan Antoni de Boixadors.[1] Fou ardiaca de Santa Maria del Mar i canonge de catedral i vicari general de Barcelona des del 1702.[1] El 1713 participà en les deliberacions de la Junta de Braços que decidí la resistència de Catalunya.[1] Posteriorment marxà, exiliat, a la cort imperial de Viena.[1]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Campabadal i Bertran, Mireia. «Josa i d'Agulló, Francesc de». A: Pere Molas i Eulàlia Duran. Diccionari biogràfic de l'Acadèmia de Bones Lletres. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres / Fundació Noguera, 2012, pàgs. 209. ISBN 97884938885.