Vés al contingut

Francesca Aliern Pons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesca Aliern Pons
Biografia
Naixement22 febrer 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Xerta (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata


Facebook: francesca.aliernpons Modifica el valor a Wikidata

Francesca Aliern Pons (Xerta, Baix Ebre, 22 de febrer de 1943), és una escriptora de les Terres de l'Ebre.[1][2] És considerada una exponent destacada de la novel·la social.[3]

El que va viure a les dècades del 1940 i 1950 han marcat la seva obra, que ha situat la independència de la dona com una de les temàtiques transversals. Va començar a escriure amb el suport del seu pare, que li va facilitar una botiga perquè es guanyés la vida i una màquina d'escriure perquè pogués escriure.[4]

L'any 2016, l'Ajuntament de Xerta la va declarar Filla Predilecta de la vila.[5] Al 2022 se li dedica un llibre d'homenatge, editat a cura d'Emigdi Subirats en l'any dels seu vuitantè aniversari.[6] El 2023 va rebre el premi Lo Grifonet "per la seua destacada aportació a les lletres ebrenques en el marc de la literatura catalana", concedit per Òmnium Cultural.[1]

Obra

[modifica]
  • Xerta, 1976
  • Xerta. Recull popular, 1995
  • Records i memòries al voltant d'uns murs, 1995-1996
  • Un otoño, toda una vida, 1997-1998
  • No llores, Laura, 1999
  • El batec de l'aigua, 2000
  • La canela, 2001
  • Misererenobis, 2002
  • La menestrala, 2003
  • La historia innecesaria, 2004
  • El pont de la solitud, 2005
  • Sabó moll, 2006[1][7]
  • Camins, 2007
  • Cor de llop, 2008
  • Aigües fondes, 2009
  • Mans de fang, 2010[1]
  • L'espiera, 2011[1][7]
  • La senyora Avinyó, 2012
  • La segona innocència, 2013
  • Les passions de la menestrala, 2014[1][7]
  • Cullerades de vida, 2015[1]
  • Cafè de París, 2016[1][7]
  • Negre estalzí, 2017[8]
  • Darrere els seus talons, 2018
  • La jove Laura, 2019[1][7]
  • Paper mullat, 2020
  • Espills badats, 2022
  • Aigua molla, 2023[9]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Redacció. «L'escriptora Francesca Aliern Pons rep Lo Grifonet 2023». Aprop Ebre, 21-12-2023. [Consulta: 3 agost 2024].
  2. Tibau, Jesús M. «Francesca Aliern: “La senzillesa és la millor carta de presentació”». Núvol. [Consulta: 3 agost 2024].
  3. Tarragona, Diari de. «Francesca Aliern, premi Lo Grifonet 2023» (en castellà). [Consulta: 3 agost 2024].
  4. «Francesca Aliern: 'Escriure és una necessitat per a mi'». Surtdecasa.cat, 01-04-2011. [Consulta: 3 agost 2024].
  5. L'escriptora xertolina Francesca Aliern nomenada filla predilecta de Xerta Arxivat 2017-10-17 a Wayback Machine. Ebredigital.cat
  6. Diversos autors. Francesca, la sal de les xertolines. Editorial Petròpolis, 2022.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Òmnium Terres de l’Ebre entrega el premi Lo Grifonet 2023 a l’escriptora Francesca Aliern Pons». Aguaita, 20-12-2023. [Consulta: 3 agost 2024].
  8. «Cinc novetats ebrenques», 27-05-2017. [Consulta: 3 agost 2024].
  9. «Aigua molla. Escrit per Francesca Aliern Pons. ISBN 9788413562605» (en castellà), 19-03-2023. [Consulta: 3 agost 2024].

Enllaços externs

[modifica]