Vés al contingut

Francesca Polentani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Francesca da Rimini (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaFrancesca Polentani

Anselm Feuerbach, Paolo i Francesca (1864) (1864) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1259 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Ravenna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1285 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
Gradara (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Sant'Agostino Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaPolentani Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGianciotto Malatesta Modifica el valor a Wikidata
PareGuiu I Polentani Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Francesca Polentani, o Francesca de Rímini (1255-1285) era filla de Guiu I Polentani senyor de Ravenna.

El 1275, en agraïment a l'ajut dels Malatesta per assolir la senyoria de Ravenna, Guiu I va donar la filla Francesca en matrimoni i Gianciotto Malatesta, fill de Malatesta da Verucchio, senyor de Rímini[1] Aquesta noia tenia uns 17 anys i al cap d'un temps va iniciar relacions amb el seu cunyat, Paolo Malatesta, conegut per la seva bellesa. Paolo era deu anys més gran que ella i estava casat amb Orabile Beatrice, hereva del comtat de Ghiaggiolo, i pare de dues filles. Aquestes relacions van arribar a orelles de Gianciotto Malatesta, els va trobar al llit i els va matar cap al 1283.[2][3] El crim va causar molta commoció a la regió.

Francesca havia tingut dos fills: una filla anomenada Concòrdia, i un fill de nom Francesc, però aquest havia mort jove. La seva història degudament alterada fou inclosa per Dante Alighieri en una escena de La Divina Comèdia a més de ser el tema de diferents obres musicals, pintures i altres obres d'art.

Francesca de Rímini

[modifica]

Aquest tràgic assumpte amorós va constituir el tema d'un dels més famosos episodis de La Divina Comèdia de Dante, en la qual Paolo i Francesca són tractats amb gran compassió, en el cèlebre cant V de l'Infern.

Aquesta història ha inspirat altres obres literàries, com el poema titulat Història de Rimini (1816) de Leigh Hunt,[4] i el drama Francesca da Rimini (1902), de Gabriele D'Annunzio que va inspirar l'òpera del mateix nom a Riccardo Zandonai.

La història de Francesca i Paolo –especialment l'escena de la lectura de la història de Lancelot i Ginebra durant la qual es van fer el primer petó– també ha estat tractada en la pintura, entre els pintors francesos del segle xix com Ingres i Alexandre Cabanel, pintors medievals i els del prerafaelitisme.

En el món de l'escultura, El bes d'Auguste Rodin s'inspira en la mateixa font. Va ser concebuda originalment com a part de la Porta de l'Infern, un projecte monumental basat en l'Infern de Dante.

La fantasia orquestral de Txaikovski, Francesca da Rimini (1876) està igualment inspirada en la seva història, com l'òpera Francesca da Rimini de Rakhmàninov i la de Riccardo Zandonai, de 1914 que va tenir gran popularitat a Itàlia. També inspirar l'òpera d'Eduard Nápravník estrenada a Sant Petersburg el 1902 i l'òpera inconclusa de Herman Goetz, de 1877.

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Alighieri, Dante. The Divine Comedy. Nova York: New American Library, 2003, p. 52.  Traducció i comentaris de John Ciardi.
  2. Alighieri, Dante. The Inferno. Nova York: Anchor Books, 2000, p. 106–107.  Traducció i comentaris de Robert i Jean Hollander.
  3. Barolini, Teodolinda «Dante and Francesca da Rimini: Realpolitik, Romance, Gender». Speculum, 75, 1, 1-2000, pàg. 3. DOI: 10.2307/2887423. JSTOR: 2887423.
  4. The Story of Rimini, edició a Google Books dels poemes de Leigh Hunt.

Enllaços externs

[modifica]