Francesca Vidal i Tous
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1851  Palma (Mallorca) |
| Mort | 1939 (87/88 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista, activista pels drets de les dones |
 | |
Francesca Vidal i Tous (Palma, 1851 - Palma, 1939) va ser una dona mallorquina que exercí de cosidora però que és coneguda per la seva militància obrera i feminista a l'illa de Mallorca.[1][2]
Nasqué dins una família obrera palmesana. La mare, Antònia Tous, era modista i Francesca també fou modista. Als 19 anys fou vocal de la primera associació d'obreres mallorquines de la qual es té notícia, "La Virtut Social", que estava vinculada a l'Associació Internacional de Treballadors. El 1870 s'havia format a Palma La Virtud Social, una associació d'obreres cosidores, adherida al Centre Federal de Societats Obreres de Palma i integrada dins l'Associació Internacional de Treballadors, de tendència bakuninista. Aquelles modistes tingueren una taula reivindicativa específicament femenina, ja que reclamaren el dret al treball i a un salari com el dels seus companys masculins, que els permetés viure independentment, sense comptar amb l'ajut dels pares. També vindicaven per a la dona un nou rol dins de la família perquè deixàs de ser propietat del marit o del pare.[1][2]
Francesca Vidal fou una autodidacta i durant els anys 80 del segle xix va fer classes a nines i a dones obreres a l'escola que fundà amb altres feministes dins la Unió Obrera Balear (UOB), junt amb la seva germana Isabel. Les republicanes de la Unió Obrera Balear reclamaven de l'Estat cases bressol i escoles nocturnes per a combatre l'analfabetisme de les treballadores. Encara en els anys noranta continuava exercint de mestra de les filles dels associats i associades de la UOB. En aquesta tasca l'ajudava la seva filla major Antònia, que aleshores només comptava 14 anys.[1]
Es va casar devers el 1878 amb Fèlix Mateu i Domeray, que era un dirigent republicà federal intransigent i feminista.[2] Ella tingué dues filles, Francesca i Antònia Mateu Vidal, mestres que regentaren una moderna escola coeducativa a Palma. Ambdues publicaren poesies al periòdic republicà La voz del pueblo quan el seu pare n'era el director.[2] Francesca Vidal ocupà un càrrec de responsabilitat a la Junta de Senyores; organitzadora del Congrés Femení i amb dues filles petites, el 1883 assolí la responsabilitat de ser secretària de l'organització del Congrés Femení Nacional. Aquest s'havia de celebrar a Palma i comptava amb l'adhesió d'altres grups feministes de l'estat espanyol i de l'estranger. Es va suspendre per la pressió del conservadorisme social i de l'església.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Francesca Vidal Tous». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Peñarrubia, Isabel (2006). Entre la ploma i la tribuna. Els orígens del primer feminisme a Mallorca, 1869-1890. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Bibliografia
[modifica]- Peñarrubia, Isabel (2007). Magdalena Bonet Fàbregues (Palma 1854-?). Palma: Ajuntament de Palma (Col·lecció Dones de Palma. Les grans desconegudes).
- Peñarrubia, Isabel (2008). Moviment feminista i sufragi a Mallorca (segle XX). Palma: Edicions Documenta Balear.