Francesco Alborea
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 març 1691 Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 20 juliol 1739 (48 anys) Viena (Àustria) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música |
| Ocupació | compositor, violoncel·lista |
| Moviment | Música barroca |
| Professors | Gian Carlo Cailò (en)  |
| Alumnes | Martin Berteau |
| Instrument | Violoncel |
| |
Francesco Alborea també conegut com a Franciscello o Francischello (Nàpols, 31 de març de 1691 - Viena, 20 de juliol de 1739) fou un violoncel·lista i compositor italià.[1] Vers el 1725 actuava a Nàpols, i deu o dotze anys abans havia fet la seva primera aparició a Roma, on produí un insòlit entusiasme. El gran Scarlatti li agradava d'acompanyar-lo en el clave, i Benda, després d'escoltar-lo a Viena, en ocasió d'uns concerts celebrats el 1730, restà impressionat, fins a l'extrem d'assegurar que no li seria ja possible resistir la decisiva influència exercida sobre ell per Franciscello.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Alborea, Francesco». A: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. volum 27 : Gub - Hn. Madrid: Espasa-Calpe, 1974, p. 1030. ISBN 84-239-4524-3.
- ↑ Prota-Giurleo, Ulisse. «Alborea, Francesco». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). Volum 2, 1960 [Consulta: 1r setembre 2020].