Francesco Maselli

Francesco Maselli
Nom original	(it) Citto Maselli
Biografia
Naixement	9 desembre 1930 ; Roma
Mort	21 març 2023 (92 anys); Roma
Altres noms	Citto Maselli
Nacionalitat	Itàlia
Ideologia	Comunisme
Formació	Centre Experimental de Cinematografia
Activitat
Ocupació	director de cinema, guionista
Participà en
maig 2015	Manifest de suport a Barcelona en Comú
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1964) Gli indifferenti; (1975) La sospita; (1988) Private Access (en) ; (1990) The Secret (en) ;
Família
Cònjuge	Goliarda Sapienza
Germans	Titina Maselli
Premis
	(1986) Gran Premi del Jurat de Venècia, per l'obra Storia d'amore ;

Francesco Maselli (italià: Citto Maselli) (Roma, 9 de desembre de 1930 - Roma, 21 de març de 2023)^[1] fou un guionista i director de cinema italià.^[2]

Biografia

Fill d'un refinat crític d'art, a casa seva rep sovint la visita d'escriptors durant la seva joventut. Encara jove, participa en les activitats de la resistència italiana. El 1947 després d'alguns anys passats a l'institut entra al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i hi obté el seu diploma el 1949. Francesco Maselli es converteix de seguida en l'ajudant de Luigi Chiarini, després de Michelangelo Antonioni.

Debuta molt jove amb dos curtmetratges destacables, Bambini (1951) i Ombrelli (1952). El seu documental Zona pericolosa (1951) és una violenta sàtira contra el món del còmic. El 1953 col·labora amb Luchino Visconti en l'episodi de Siamo Donne interpretat per Anna Magnani i el mateix any realitza amb Cesare Zavattini Storia di Caterina , un segment de la pel·lícula L'amore in città. Aconsegueix la celebritat a Itàlia gràcies a la seva pel·lícula Gli Sbandati (1955) que analitza d'una manera convincent la situació de la Itàlia del 1943.

Francesco Maselli realitza llavors diversos estudis de costums com, per exemple, La donna del Giorno el 1956, una crítica del món de la publicitat i de la premsa «rosa». Obté un gran èxit amb I Delfini , un retrat psicològic i social d'un grup de joves de la burgesia de província. El 1964 dirigeix Gli Indifferenti , inspirat en la novel·la d'Alberto Moravia amb Claudia Cardinale i Rod Steiger, un retrat psicològic d'una família en decadència. Torna al cinema polític amb Lettera aperta a un giornale della sera (1970), en part autobiogràfic, en el qual conta l'epopeia d'un grup d'intel·lectuals d'esquerra que, avorrits de la seva rutina quotidiana, decideixen fundar una brigada internacional de combatents per al Vietnam i anuncien el seu propòsit en una carta oberta que és desafortunadament publicada per un diari posant-los així en l'entrebanc d'haver de posar en pràctica la seva idea. El 1975 La sospita relata el destí d'un militant comunista clandestí en la Itàlia feixista, reunint Gian Maria Volonte i Annie Girardot.

Storia d'amore , una pel·lícula neorealista italiana moderna guanya el premi especial del jurat del Mostra de Venècia 1986.^[3] El 1996 presenta a la Mostra de Venècia les Cronache del terzo millennio. El 2007 realitza Civico zero i en la Mostra de Venècia 2009 presenta la seva pel·lícula Le ombre rosse al Festival de Venècia.

El 2010 rep el premi Federico Fellini 8 1/2 per a l'excel·lència artística atorgat pel Bari International Film Festival (Bif&st) de Bari. Fa el paper d'un professor a Amarcord de Fellini.^[4]

Maselli va ser durant anys president de l'Associazione Nazionale degli Autori Cinematografici i un dels fundadors de l'Alleanza Mondiale del Cinema.^[5] Francesco Maselli ha dirigit més de 40 pel·lícules des de 1949.

Filmografia^[6]

1949: Tibet proibito
1949: Bagnaia, villagio italiano
1951: Zona pericolosa
1951: Bambini
1952: Ombrelli
1953: L'Amore in città, film col·lectiu; segment Storia di Caterina
1955: Gli sbandati
1956: La Donna del Giorno
1960: I Delfini
1964: Gli Indifferenti
1968: Ruba al prossimo tuo
1970: Lettera aperta a un giornale della sera
1975: La sospita (Il Sospetto)
1986: Storia d'amore
1988: Codice privato
1990: L'alba
1990: Il segreto
1996: Cronache del terzo millennio
2002: Lettere dalla Palestina
2003: Firenze, il nostro domani
2005: Frammenti di Novecento
2007: Civico zero
2009: Le ombre rosse

Premis i nominacions

Premis

1986: Gran Premi del Jurat (Festival de Venècia) per Storia d'amore

Nominacions

1955: Lleó d'Or per Gli sbandati
1960: Lleó d'Or per I delfini
1986: Lleó d'Or per Storia d'amore
1990: Os d'Or per Il segreto

Referències

↑ «Citto Maselli, morto il regista de 'Gli indifferenti' e 'I delfini'», 21-03-2023. [Consulta: 21 març 2023].
↑ «biografia de Francesco Maselli». The New York Times.
↑ Roberto Poppi: Dizionario del cinema italiano. I Registi. Gremese Editore, Roma 2002, pàg.274
↑ «Francesco Maselli». The New York Times.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.anac-autori.it/online/?page_id=34 Arxivat 2007-12-31 a Wayback Machine.
↑ «Francesco Maselli». The New York Times.

[1] «Citto Maselli, morto il regista de 'Gli indifferenti' e 'I delfini'», 21-03-2023. [Consulta: 21 març 2023].

[2] «biografia de Francesco Maselli». The New York Times.

[3] Roberto Poppi: Dizionario del cinema italiano. I Registi. Gremese Editore, Roma 2002, pàg.274

[4] «Francesco Maselli». The New York Times.

[5] {[enllaç sense format]} http://www.anac-autori.it/online/?page_id=34 Arxivat 2007-12-31 a Wayback Machine.

[6] «Francesco Maselli». The New York Times.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]