Vés al contingut

Francesco Noletti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesco Noletti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1611 Modifica el valor a Wikidata
La Valletta (Malta) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1654 Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1610 Modifica el valor a Wikidata - 1660 Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorPietro Cesarini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables


Discogs: 2402635 Modifica el valor a Wikidata
Bodegó amb gerra de plata, catifa turca i llenç de la Sagrada Família, oli sobre llenç, 124 x 173,6 cm., Museu de Belles Arts de Bilbao.

Francesco Noletti, anomenat «il Maltese», (La Valletta?, c. 1611 - Roma, 4 de desembre de 1654) fou un pintor barroc italià, nascut com indica el seu àlies, a l'illa de Malta i especialitzat en la pintura de bodegons.

Els seus bodegons foren atribuïts a Francesco Fieravino, confusa creació del segle xviii, fins que, a començaments de la dècada de 2000, es descobrí la seva veritable identitat, a partir d'un retrat anònim conservat a la Fundació d'Estudis Internacionals de la Valletta, a l'edifici de l'antiga universitat.[1] De la seva biografia consta que cap a 1640, o poc abans, s'establí a Roma, on contragué matrimoni i col·laborà amb Andrea Sacchi, indret on finalment morí el 4 de desembre de 1654.[2] La partida de defunció ho qualificava com «pittore celebri».

Famós ja en vida, encara que el seu cognom aviat s'oblidà, fou elogiosament citat, sempre pel seu àlies, per Cornelis de Bie i Joachim von Sandrart i, més tard, també per Joshua Reynolds, entre diversos altres.[3]

Mancant obres signades, dos gravats publicats el 1703 per Jacobus Coelemans han servit de base per fixar el seu estil, en el qual alguns elements es repeteixen.[4][5] Els seus rics bodegons es caracteritzen per la presència de catifes turques, tapisseries i cortines cobrint les taules i cartel·les sobre les quals reposen peces de vaixella, flors i fruites capritxosament disposades al costat d'algun objecte preciós, instruments musicals i quadres o miralls emmarcats. Tres bodegons, identificats ja com a obres seves, segons l'historiador de l'art Alfonso Pérez Sánchez, es conserven al Museu de Belles Arts de Bilbao, en el qual ingressaren a la dècada de 1920 amb atribucions a Antonio de Pereda i a Pieter Boel.[6]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]