Francis Beaufort
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 maig 1774 Navan (Irlanda) |
Mort | 17 desembre 1857 (83 anys) Hove (Anglaterra) |
Sepultura | Beaufort Family Tomb, St John At Hackney Churchyard Gardens (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Hidrografia |
Ocupació | explorador, astrònom, meteoròleg, geògraf, físic, oficial naval |
Membre de | |
Carrera militar | |
Branca militar | Royal Navy |
Rang militar | rear admiral (1846–) |
Conflicte | Guerres de la Revolució Francesa |
Família | |
Cònjuge | Honora Beaufort (1838–) Alicia Magdalena Beaufort (1812–1834) |
Fills | Daniel Augustus Beaufort () Alicia Magdalena Beaufort Francis Lestock Beaufort () Alicia Magdalena Beaufort Alfred Beaufort () Alicia Magdalena Beaufort Sophia Beaufort () Alicia Magdalena Beaufort Rosalind Beaufort () Alicia Magdalena Beaufort William Beaufort () Alicia Magdalena Beaufort Emily Anne Smythe () Alicia Magdalena Beaufort |
Pares | Daniel Beaufort i Mary Waller |
Germans | Frances Anne Edgeworth Harriet Henrietta Beaufort Louisa Beaufort William Louis Beaufort |
Premis | |
Sir Francis Beaufort FRS FRGS (Navan, Irlanda 27 de maig de 1774 – Hove, Sussex, Anglaterra.17 de desembre de 1857) va ser un hidrògraf britànic nascut a Irlanda oficial a la Royal Navy. Beaufort va ser el creador de l'escala Beaufort que indica la força dels vents.
Biografia
[modifica]Francis Beaufort era descendent d'Hugonots francesos, que abandonaren França després de la Nit de Sant Bartomeu i s'establiren a Irlanda.
Francis va créixer a Gal·les i Irlanda fins als 14 anys.[1] Aleshores deixà l'escola i es va fer mariner però va rebre educació amb grans científics del seu temps com, incloent-hi Herschel, Airy, i Babbage.
Francis Beaufort es va preocupar de l'exactitud de les cartes nàutiques, ja que ell mateix va naufragar als 15 anys per un error en la carta nàutica.
El 1810 va ser nomenat capità de la Royal Navy.
Escala de vents
[modifica]Durant els seus primers anys de comandament, Beaufort va desenvolupar les primeres versions de l'escala Beaufort i notació del codi meteorològic on el cercle representa una estació meteorolòica. Beaufort no va inventar res nou sinó que va adoptar com estàndard allà on no n'hi havia.
El 1812 va explorar les runes arqueològiques d'Anatòlia i sobre això el 1817 publicà el llibre Karamania o la descripció de la costa sud s'Àsia menor.
El 1829 va passar a ser el cap de l'Oficina Hidrogràfica del Regne Unit.
Durant el seu comandament es van administrar els observatoris de Greenwich, i de Ciutat del Cap. Dirigí exploracions marítimes i experiments. Durant 8 anys dirigí el Consell Àrtic (Arctic Council) quan l'explorador, Sir John Franklin, es perdé en la recerca del llegendari Pas del Nord-oest.
Beaufort entrenà Robert FitzRoy, quan aquest era comandant temporal del Beagle. Quan FitzRoy va comandar el famós segon viatge del Beagle va demanar a Beaufort que cerqués un científic per al Beagle i Beaufort va invitar a Charles Darwin
Beaufort obtingué el suport governamental per viatges a l'Antàrtida fets entre 1839 i 1843 per James Clark Ross i es varen fer mesures del magnetisme terrestre, coordinats amb mesures semblant a Europa i Àsia.
Beaufort va fer taules de marees a les costes britàniques.
Llegat
[modifica]Llocs geogràfics amb el nom de Beaufort, inclouen:
- Mar de Beaufort (braç de l'oceà Artic)
- Illa de Beaufort, Antàrtida
- Cala Beaufort, Oceà Atlàntic Nord
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Alfred Friendly. Beaufort of the Admiralty. Random House, New York, 1973.
- Huler, Scott. Defining the Wind: The Beaufort Scale, and How a 19th-Century Admiral Turned Science into Poetry. Crown, 2004. ISBN 1-4000-4884-2.
- Oxford Dictionary of National Biography (sub nomine)
Enllaços externs
[modifica]- The Weather Legacy of Francis Beaufort — The history of the Beaufort Scale.