Francis Marion Crawford

Francis Marion Crawford
Biografia
Naixement	2 agost 1854 ; Bagni di Lucca (Itàlia)
Mort	9 abril 1909 (54 anys); Campània (Itàlia)
Sepultura	Sant'Agnello Cemetery (en)
Formació	Universitat de Cambridge ; Universitat de Heidelberg ; St. Paul's School ; Trinity College ; Universitat Harvard ; Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Ocupació	poeta, novel·lista, escriptor
Activitat	1875 - 1909
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres ; Corps Bavaria Karlsruhe (en)
Família
Pares	Thomas Crawford i Louisa Ward Crawford Terry
Germans	Mary Crawford Fraser; Anne Crawford
Premis
	(1889) Prix Monbinne (en) ;
	Signatura

Francis Marion Crawford (Bagni di Lucca, 2 d'agost de 1854 - Campània, 9 d'abril de 1909) fou un escriptor estatunidenc conegut per les seves nombroses novel·les, especialment les ambientades a Itàlia, i per les seves històries clàssiques estranyes i fantàstiques.^[1]

Era l'únic fill de l'escultor nord-americà Thomas Crawford i de Louisa Cutler Ward. La seva germana era l'escriptora Mary Crawford Fraser (també coneguda com Mrs. Hugh Fraser), i era nebot de Julia Ward Howe, la poetessa nord-americana.^[2] Després de la mort del seu pare el 1857, la seva mare es va tornar a casar amb Luther Terry, amb qui va tenir la germanastra de Crawford, Margaret Ward Terry, que més tard es va convertir en l'esposa de Winthrop Astor Chanler.^[3]

S'educà a Alemanya, Anglaterra i Estats Units, i en acabar els estudis féu un viatge a l'Índia, i en la ciutat d'Prayagraj (Uttar Pradesh) fundà el diari The Indian Herald (1879/80). Retornà a Europa i fixà la seva residència a Sorrento ciutat propera a Nàpols, i llavors es convertí a la fe catòlica.

Va escriure algunes obres històriques com Ave Roma Immortalis (1898), història descriptiva de Roma, inspirada en el més alt sentiment poètic de la idealitat llatina, Sicily, Calabria and Malta (1904) i Venetian Gleanings (1905), però la seva reputació literària rau sobre tot en les novel·les, de les quals els títols principals son:

Mr. Isaacs (1882);
Dr. Claudins (1883);
A Roman Singer (1884);
Zoroaster (1885);
A Tale of s Lonely Parish (1886);
Saracinesca (1887);
Paul Patoff (1887);
Greifenstein (1889);
Sant Ilario (1889);
A Cigarette Maker's Romance (1890);
The Witch of Praga (1891);
Don Orsino (1892);
Pietro Ghisleri (1893);
Tha Ralstons (1894);
Casa Braccio (1895);
Corleone (1897);
Via Crucis (1899);
In the Palace of the King (1900);
Marietta, a Maid of Venice (1901);
The Heart of Rome (1903);
Whosoever Shall Offend (1904);
Soprano (1905);
Salve Venetia (1906).

A més se li deuen el drama, Francesca de Rimini i la novela sobre el compositor Alessandro Stradella. L'Acadèmia Francesa li concedí el premi Monbrun amb medalla d'or.

Mort

Crawford va morir a Sorrento el Divendres Sant de 1909 a Villa Crawford d'un atac de cor.^[1]^[4]^[5] Va ser el resultat d'una greu lesió pulmonar de deu anys abans, causada per la inhalació de gasos tòxics en una fàbrica de fosa de vidre a Colorado, que va passar durant la seva gira de conferències als Estats Units a l'hivern de 1897-1898. Estava recollint informació tècnica per a la seva novel·la històrica Marietta (1901), que descriu la fabricació de vidre a la Venècia sots-medieval. Després de la seva mort, la seva vídua va demandar per incompliment de contracte relacionat amb la producció de les novel·les de Crawford en una pel·lícula.^[6]

Referències

Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Crawford, Francis Marion". Encyclopædia Britannica (11th ed.). Cambridge University Press.
https://archive.org/details/checklistfantast00blei
Alessandra Contenti (1992): Esercizi di Nostalgia. La Roma Sparita di F. Marion Crawford, Archivo Guido Izzi

↑ ^1,0 ^1,1 MARION CRAWFORD, NOVELIST, IS DEAD End of American Writer's Active Career Came in Italy, Where He Was Born. THE ITALIANS MOURN HIM Shops In Sorrento Closed — Mayor of Rome Sends Message — City Guards Watch by Bier. MARION CRAWFORD, NOVELIST, IS DEAD". The New York Times. April 10, 1909. Consultat 24 de febrer, 2019.
↑ "F. MARION CRAWFORD". The New York Times. December 19, 1897. Consultat el febrer 24, 2019.
↑ "MRS. W.A. CHANLER, AUTHOR, MUSICIAN; Niece of Julia Ward Howe and the Half-Sister of F. Marion Crawford Dies at 91" (PDF). The New York Times. December 20, 1952. Consultat el febrer 24, 2019.
↑ "F. MARION CRAWFORD VERY ILL. Brother-in-Law Says He Has Only a Fighting Chance" (PDF). The New York Times. April 1, 1909. Consultat febrer 24, 2019.
↑ "F. MARION CRAWFORD BETTER. Attending Physician Hopes the Crisis Has Passed" (PDF). The New York Times. April 2, 1909. Consultat febrer 24, 2019.
↑ "NOVELIST'S WIDOW SUES Mrs. F. Marion Crawford Alleges Breach of Contract to Film Novels" (PDF). The New York Times. July 12, 1921. Consultat febrer 24, 2019.

Bibliografia

Enciclopèdia Espasa Volum núm. 15, pàg. 1530/31. (ISBN 84-239-4515-4)

[Crawford,_I-1] 1,0 ^1,1 MARION CRAWFORD, NOVELIST, IS DEAD End of American Writer's Active Career Came in Italy, Where He Was Born. THE ITALIANS MOURN HIM Shops In Sorrento Closed — Mayor of Rome Sends Message — City Guards Watch by Bier. MARION CRAWFORD, NOVELIST, IS DEAD". The New York Times. April 10, 1909. Consultat 24 de febrer, 2019.

[Crawford,_II-2] "F. MARION CRAWFORD". The New York Times. December 19, 1897. Consultat el febrer 24, 2019.

[Crawford,_III-3] "MRS. W.A. CHANLER, AUTHOR, MUSICIAN; Niece of Julia Ward Howe and the Half-Sister of F. Marion Crawford Dies at 91" (PDF). The New York Times. December 20, 1952. Consultat el febrer 24, 2019.

[Crawford,_V-4] "F. MARION CRAWFORD VERY ILL. Brother-in-Law Says He Has Only a Fighting Chance" (PDF). The New York Times. April 1, 1909. Consultat febrer 24, 2019.

[Crawford,_VI-5] "F. MARION CRAWFORD BETTER. Attending Physician Hopes the Crisis Has Passed" (PDF). The New York Times. April 2, 1909. Consultat febrer 24, 2019.

[Crawford,_VII-6] "NOVELIST'S WIDOW SUES Mrs. F. Marion Crawford Alleges Breach of Contract to Film Novels" (PDF). The New York Times. July 12, 1921. Consultat febrer 24, 2019.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]