Vés al contingut

Francis Marion Crawford

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancis Marion Crawford
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 agost 1854 Modifica el valor a Wikidata
Bagni di Lucca (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1909 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Campània (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant'Agnello Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Cambridge
Universitat de Heidelberg
St. Paul's School
Trinity College
Universitat Harvard
Universitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, novel·lista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1875 Modifica el valor a Wikidata - 1909 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParesThomas Crawford Modifica el valor a Wikidata  i Louisa Ward Crawford Terry Modifica el valor a Wikidata
GermansMary Crawford Fraser
Anne Crawford Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0186769 IBDB: 10109 AFI: 50535 TMDB.org: 1171103
Musicbrainz: ddd76574-708d-4a74-b0ec-bf71913f953a Discogs: 2596001 IMSLP: Category:Crawford,_Francis_Marion Find a Grave: 197820750 Project Gutenberg: 1316 Modifica el valor a Wikidata

Francis Marion Crawford (Bagni di Lucca, 2 d'agost de 1854 - Campània, 9 d'abril de 1909) fou un escriptor estatunidenc conegut per les seves nombroses novel·les, especialment les ambientades a Itàlia, i per les seves històries clàssiques estranyes i fantàstiques.[1]

Era l'únic fill de l'escultor nord-americà Thomas Crawford i de Louisa Cutler Ward. La seva germana era l'escriptora Mary Crawford Fraser (també coneguda com Mrs. Hugh Fraser), i era nebot de Julia Ward Howe, la poetessa nord-americana.[2] Després de la mort del seu pare el 1857, la seva mare es va tornar a casar amb Luther Terry, amb qui va tenir la germanastra de Crawford, Margaret Ward Terry, que més tard es va convertir en l'esposa de Winthrop Astor Chanler.[3]

S'educà a Alemanya, Anglaterra i Estats Units, i en acabar els estudis féu un viatge a l'Índia, i en la ciutat d'Prayagraj (Uttar Pradesh) fundà el diari The Indian Herald (1879/80). Retornà a Europa i fixà la seva residència a Sorrento ciutat propera a Nàpols, i llavors es convertí a la fe catòlica.

Va escriure algunes obres històriques com Ave Roma Immortalis (1898), història descriptiva de Roma, inspirada en el més alt sentiment poètic de la idealitat llatina, Sicily, Calabria and Malta (1904) i Venetian Gleanings (1905), però la seva reputació literària rau sobre tot en les novel·les, de les quals els títols principals son:

  • Mr. Isaacs (1882);
  • Dr. Claudins (1883);
  • A Roman Singer (1884);
  • Zoroaster (1885);
  • A Tale of s Lonely Parish (1886);
  • Saracinesca (1887);
  • Paul Patoff (1887);
  • Greifenstein (1889);
  • Sant Ilario (1889);
  • A Cigarette Maker's Romance (1890);
  • The Witch of Praga (1891);
  • Don Orsino (1892);
  • Pietro Ghisleri (1893);
  • Tha Ralstons (1894);
  • Casa Braccio (1895);
  • Corleone (1897);
  • Via Crucis (1899);
  • In the Palace of the King (1900);
  • Marietta, a Maid of Venice (1901);
  • The Heart of Rome (1903);
  • Whosoever Shall Offend (1904);
  • Soprano (1905);
  • Salve Venetia (1906).

A més se li deuen el drama, Francesca de Rimini i la novela sobre el compositor Alessandro Stradella. L'Acadèmia Francesa li concedí el premi Monbrun amb medalla d'or.

Mort

[modifica]

Crawford va morir a Sorrento el Divendres Sant de 1909 a Villa Crawford d'un atac de cor.[1][4][5] Va ser el resultat d'una greu lesió pulmonar de deu anys abans, causada per la inhalació de gasos tòxics en una fàbrica de fosa de vidre a Colorado, que va passar durant la seva gira de conferències als Estats Units a l'hivern de 1897-1898. Estava recollint informació tècnica per a la seva novel·la històrica Marietta (1901), que descriu la fabricació de vidre a la Venècia sots-medieval. Després de la seva mort, la seva vídua va demandar per incompliment de contracte relacionat amb la producció de les novel·les de Crawford en una pel·lícula.[6]

Referències

[modifica]
  • Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Crawford, Francis Marion". Encyclopædia Britannica (11th ed.). Cambridge University Press.
  • https://archive.org/details/checklistfantast00blei
  • Alessandra Contenti (1992): Esercizi di Nostalgia. La Roma Sparita di F. Marion Crawford, Archivo Guido Izzi
  1. 1,0 1,1 MARION CRAWFORD, NOVELIST, IS DEAD End of American Writer's Active Career Came in Italy, Where He Was Born. THE ITALIANS MOURN HIM Shops In Sorrento Closed — Mayor of Rome Sends Message — City Guards Watch by Bier. MARION CRAWFORD, NOVELIST, IS DEAD". The New York Times. April 10, 1909. Consultat 24 de febrer, 2019.
  2. "F. MARION CRAWFORD". The New York Times. December 19, 1897. Consultat el febrer 24, 2019.
  3. "MRS. W.A. CHANLER, AUTHOR, MUSICIAN; Niece of Julia Ward Howe and the Half-Sister of F. Marion Crawford Dies at 91" (PDF). The New York Times. December 20, 1952. Consultat el febrer 24, 2019.
  4. "F. MARION CRAWFORD VERY ILL. Brother-in-Law Says He Has Only a Fighting Chance" (PDF). The New York Times. April 1, 1909. Consultat febrer 24, 2019.
  5. "F. MARION CRAWFORD BETTER. Attending Physician Hopes the Crisis Has Passed" (PDF). The New York Times. April 2, 1909. Consultat febrer 24, 2019.
  6. "NOVELIST'S WIDOW SUES Mrs. F. Marion Crawford Alleges Breach of Contract to Film Novels" (PDF). The New York Times. July 12, 1921. Consultat febrer 24, 2019.

Bibliografia

[modifica]