Vés al contingut

Francis William Aston

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancis William Aston
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r setembre 1877 Modifica el valor a Wikidata
Harborne (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Birmingham (1893–)
Malvern College
Trinity College
Universitat de Londres Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJoseph John Thomson Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica i física Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, químic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Birmingham (1903–)
Universitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enFísica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohn Henry Poynting, William Augustus Tilden i Joseph John Thomson Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: e6309e42-262a-4067-b186-495e8adbd825 Find a Grave: 219084301 Modifica el valor a Wikidata

Francis William Aston (Birmingham, Anglaterra 1877 - Londres 1945) fou un físic, químic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1922.

Biografia

[modifica]

Va néixer l'1 de setembre de 1877 a la ciutat de Birmingham. L'any 1903 va obtenir una beca per estudiar física i química a la Universitat de Birmingham, on es llicencià el 1908. El 1909 es va traslladar al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge, convidat per Joseph John Thomson.

Posteriorment va ser professor al Trinity College de Cambridge, i el 1921 fou nomenat membre de la Royal Society i el 1935 fou nomenat president del Comitè Atòmic Internacional.

Va morir el 20 de novembre de 1945 a la ciutat de Londres.

Recerca científica

[modifica]

Inicià les seves investigacions al costat de Joseph John Thomson al Laboratori Cavendish, on treballà en la identificació dels isòtops del neó i va investigar les descàrregues elèctriques en tubs de baixa pressió. Després de la Primera Guerra Mundial va inventar un espectrògraf de masses que li va permetre descobrir i identificar, a causa de les diferències de massa, no menys de 212 dels 287 isòtops naturals en elements no radioactius.

El 1922 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química pel descobriment d'un gran nombre d'isòtops no radioactius mitjançant un espectògraf de masses.

Reconeixements

[modifica]

En honor seu s'anomenà el cràter Aston de la Lluna.

Enllaços externs

[modifica]