Vés al contingut

Francisca González Ruz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancisca González Ruz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1836 Modifica el valor a Wikidata
San Juan y Martínez (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mort1895 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
San Juan y Martínez (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata


Francisca González Ruz (San Juan y Martínez, 1836 - San Juan y Martínez, 1895) va ser una escriptora cubana.

Nascuda a San Juan y Martínez el 1836,[1] filla de Rafael González i de Martina Ruz.[2] Òrfena des dels 5 anys, va tenir una infància difícil. Va aprendre a llegir i escriure del seu germà, i ben aviat va interessar-se en la literatura i la composició poètica, per a la qual va tenir molta facilitat.[3]

A la seva joventut va escriure novel·les de costums, aparegudes a Correo de Ultramar i diaris estrangers. Hom l'ha anomenada «cantora del dolor», a causa de les desgràcies viscudes durant la seva vida, un fet que va reflectir en la seva poesia, amb títols com A una jóven huérfana o ¡Llorar es mi destino!. Amb altres obres retia homenatge a familiars i amics com A mis hijos, A la Avellaneda.[3] El 1857 es casà amb José Manuel Montoro Clara, natural de Camagüey, amb qui va tenir set fills.[2][3] A partir d'aquest moment, la temàtica de la seva poesia es va orientar a la llar, la maternitat i també elements religiosos.[4]

El 1859, diverses dones de l'Havana van proposar imprimir les seves poesies, per tal que amb els diners de la venda pogués continuar els estudis literaris,[3] i que van ser publicades el mateix any.[4]

Va morir a la seva localitat natal el 1895.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Fernández Soneira, Teresa. «Las poetas pinareñas: un canto a su tierra» (en castellà). Convivencia. Centro de Estudios, 22-09-2021. Arxivat de l'original el 13 d’agost 2020. [Consulta: 15 agost 2019].
  2. 2,0 2,1 Santa Cruz y Mallén, Francisco Javier de. Historia de familias cubanas (en castellà). vol. 1. L'Havana: Editorial Hércules, 1940, p. 211. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 García, Domitila. Álbum poético-fotográfico de las escritoras cubanas (en castellà). L'Havana: Imprenta militar de la viuda de Soler y C.ª, 1872, p. 213-228. 
  4. 4,0 4,1 Céspedes, José María. Discursos, estudios y artículos (en castellà). L'Havana: Establecimiento Tipográfico, 1895, p. 51.