Francisco Antonio Meléndez de Rivera Díaz
.jpg) Retrat de Maria Lluïsa de Savoia de Francisco Antonio Meléndez  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Francisco Antonio Meléndez de Rivera Díaz 1682 Oviedo (província d'Astúries) |
| Mort | 1752 (69/70 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Art | Pintura |
| Moviment | Barroc |
| Família | |
| Fills | Luís Eugenio Meléndez |
Francisco Antonio Meléndez, (Oviedo, 1682 – Madrid, 1752) va ser un pintor espanyol especialitzat en miniatures i actiu durant el segle xviii.
Biografia
[modifica]S'havia traslladat a Madrid amb el seu germà gran, el també pintor Miguel Jacinto Meléndez per a rebre l'ensenyament artístic en el taller del pintor José García Hidalgo. Mentre que Miguel va romandre a Madrid i va aconseguir ser anomenat el 1712 pintor de cambra de Felip V,[1] Francisco Antonio va viatjar a Itàlia el 1699 a la recerca d'una millor posició, establint-se a Nàpols on es va allistar a la infanteria espanyola, a més a més va seguir els seus estudis d'art i es va casar amb María Josefa Durazo y Santo Padre.[2] Prop de vint anys va romandre Francisco Meléndez a l'estranger, va tornar a Madrid el 1717 junt amb la seva família, dona i tres fills, entre ells Luis Eugenio famoso pintor de natures mortes.[3]
Una vegada a Madrid, va retratar el rei Felip V, la seva esposa i resta de familiars, sembla que va ser del grat del monarca per la qual cosa se'l va nomenar pintor de miniatura reial. Es va dedicar sobretot a pintar miniatures que es col·locaven en joies o es feien servir com a regals per als ambaixadors.[4]
Proyecte per una Acadèmia d'Art
[modifica]Va presentar una petició al rei en 1726 —sense resposta per part del monarca—, d'un projecte per a la creació d'una Acadèmia de Belles Arts amb l'epígraf:[5]
|
| ||||||||||||
L'escultor reial Juan Domingo Olivieri junt amb el marquès de Villarias, van presentar el 1744 un altre nou projecte a Felip V junt amb una reglamentació per a la fundació d'una Acadèmia d'Arts, aquesta vegada va ser aprovat el 13 de juliol d'aquest mateix any amb el nom de «Junta Preparatoria de l'Acadèmia» i que va ser la que va donar origen l'any 1752 de la definitiva Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.[6]
A Francisco Antonio se'l va nomenar director honorari de pintura. Dos anys més tard el 1746, va proposar i va presentar un dibuix per a la creació d'un gran quadre sobre la fundació de l'Acadèmia, que va ser rebutjat pel viceprotector de l'Acadèmia Tiburcio Aguirre, marquès de Villarias i per la confirmació de rebuig del pintor Louis-Michel van Loo que a més a més d'estar d'acord amb Aguirre, va afegir en el seu escrit: «... més sembla el referit dibuix fet per un principiant que comença a inventar que d'un pintor de setanta anys d'exercici.»[6]
A partir d'aquesta data, van començar els problemes i desacords amb la Junta i un encreuament de cartes, demanant satisfaccions i reconeixement d'haver estat un dels fundadors per part de Francisco Antonio Meléndez, el qual va deixar d'assistir a les seves classes i a les reunions de la Junta. Pel que es va demanar formalment al monarca l'expulsió de l'Acadèmia de Francisco Antonio, l'acceptació reial es va realitzar aquell mateix any 1748.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Rodríguez G. de Ceballos 1992: p. 174
- ↑ Tufts 1985: p. 10
- ↑ Verrié/Cirici Pellicer 1948: p. 185
- ↑ Céan Bermúdez 1800: pp. 115-116
- ↑ Ruiz Ortega, Manuel. «La escuela gratuita de diseño de Barcelona, 1775-1808» (en castellà). Biblioteca de Catalunya, 1999. [Consulta: 21 agost 2011].
- ↑ 6,0 6,1 Pérez Köhler 2006: p. 478
- ↑ Pérez Köhler 2006: p. 479
Bibliografia
[modifica]- Ceán Bermúdez, Juan Agustín. Diccionario histórico de los más ilustres profesores de las bellas artes en España, Volumen 1 (en castellà). Impr. de la viuda de Ibarra, 1800 digitalizat 2007 [Consulta: 21 agost 2011].
- Pérez Köhler, Alejandro. «Francisco Antonio Meléndez y la Academia de Bellas Artes». A: La Multiculturalidad en las Artes y en la Arquitectura: Tomo II (en castellà). Las Palmas de Gran Canria: Anroart Ediciones, 2006. ISBN 978-84-96577-76-3.
- Rodríguez G. de Ceballos, Alfonso. El siglo XVIII: entre tradición y academia (en castellà). Madrid: Silex, 1992. ISBN 9788477370444.
- Tufts, Eleanor. Luis Meléndez : Spanish Still-Life Painter of the Eighteenth Century.Exhibition Meadows Museum (en anglès). Dallas: Southern Methodist University, 1985. ISBN 0-8262-0429-5.