Francisco Chacón y Orta
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 febrer 1812 província de Cadis (Andalusia) |
Mort | 8 gener 1893 (80 anys) San Fernando (Cadis) |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Activitat | 1827-1893 |
Membre de | |
Carrera militar | |
Lleialtat | Regne d'Espanya |
Branca militar | Armada Espanyola |
Rang militar | Brigadier |
Premis | |
Francisco Chacón y Orta (San Fernando (Cadis), 18 de febrer de 1812 - 8 de gener de 1893) fou un militar i científic espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
En 1827 ingressà com a Guardiamarina. En 1841 va ascendir a tinent de navili i en 1845 fou professor ajudant i en 1846 arxiver de l'Escola Naval Militar. En 1850 ascendí a capità de fragata i en 1858 a capità de navili alhora que era nomenat Director del Dipòsit Hidrogràfic de l'Armada Espanyola.[1] En 1864 va ascendir a brigadier del Cos General de l'Armada. L'any anterior fou proposat com a acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, però 1865 va renunciar al càrrec per motius de salut.[2] En 1871 li fou concedida la gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild.[3]
Obres
[modifica]- Tratado de Física y Meteorología
- Máquinas de vapor y sus aplicaciones a la navegación.
Referències
[modifica]- ↑ Biografia a todoavante.es
- ↑ Biografia Arxivat 2016-08-06 a Wayback Machine. al web de la RAC
- ↑ Rafael Nieto Cortadellas Genealogías habaneras, Volum 3 p. 258
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Agustín Valera y Viaña |
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 6 1863-1865 |
Succeït per: Eduard Saavedra i Moragas |