Francisco Fernández de Béthencourt
| |||
| Nom original | (es) Francisco Fernández de Béthencourt  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 27 juliol 1850 Arrecife (Las Palmas) | ||
| Mort | 2 abril 1916 (65 anys) Madrid | ||
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 21 febrer 1891 – 5 gener 1893 Circumscripció electoral: Santa Cruz de Tenerife | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | Advocat | ||
| Partit | Partit Conservador | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
Francisco Fernández de Bethencourt (Arrecife, 27 de juliol de 1851 - Alacant, 1 d'abril de 1916) fou un advocat, polític i historiador canari, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Biografia
[modifica]Estudià al seminari de Las Palmas i a l'Escola de Dret de La Laguna. El 1879 es traslladà a Madrid, on es llicencià en dret a la Universitat Central de Madrid. Durant el sexenni democràtic participà en activitats a favor de la restauració de la monarquia, i un cop instaurada la restauració borbònica milità en el Partit Liberal Conservador d'Antonio Cánovas del Castillo, amb el que fou elegit diputat per Santa Cruz de Tenerife a les eleccions generals espanyoles de 1891[1] i senador per les Illes Canàries en les legislatures 1903-1904 i 1904-1905.[2] Entre 1879 i 1890 va fer un treball recopilatori sobre els blasons i el nobiliari de les Illes Canàries i començà un altre sobre genealogia i heràldica de la monarquia espanyola, pels quals el 1895 fou nomenat gentilhome de cambra amb exercici del rei, el 1900 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història i 1914 va ocupar la cadira K de la Reial Acadèmia de la Llengua.[3]
Entre altres honors, fou elegit president d'honor de l'Acadèmia Imperial i Reial Adler de Viena, president d'honor de l'Acadèmia del Consell Heràldic de França, membre de l'Acadèmia Heràldica de Pisa i de l'Institut Heràldic Italià.[4] També va rebre les grans creus de l'Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa de Portugal i del Reial Orde Noruec de Sant Olaf.[5]
Obres
[modifica]- Nobiliario y Blasón de Canarias. Diccionario histórico, biográfico, genealógico y heráldico de la provincia (7 toms, 1879-1890)
- Historia genealógica y heráldica de la Monarquía Española, Casa Real y Grandeza de España (11 toms, 1897-1920)
- La corona y la nobleza de España (1903)
- Anuario de la nobleza de España (5 volums, 1905-1917)
Referències
[modifica]- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Fitxa de la Reial Acadèmia
- ↑ Necrològica Arxivat 2015-12-08 a Wayback Machine. a euskomedia.org
- ↑ Gonzalo Pasamar Alzuria, Ignacio Peiró Martín. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Editorial Akal, 2002, p.239.
Enllaços externs
[modifica]- Obres de Francisco Fernández de Béthencourt a Cervantes Virtual.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Andrés Mellado Fernández |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira K 1914-1916 |
Succeït per: Juan Armada y Losada |
| Precedit per: Isidoro de Hoyos y de la Torre |
 Medalla 14 1900 - 1916 |
Succeït per: Manuel de Foronda y Aguilera |