Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | abril 1575  Cuéllar (província de Segòvia) |
| Mort | 18 juliol 1637 (62 anys) Madrid |
.svg){kind=small} Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu | |
| 1619 – 1623 | |
.svg){kind=small} Virrei de Sicília | |
| Virrei de Catalunya | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, polític |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Fills | Melchor de la Cueva, Doña Isabella Fernández de la Cueva, Francesc IV Fernández de La Cueva, Baltasar de la Cueva y Enríquez de Cabrera |
| Pares | Beltrán III de la Cueva y Castilla i Isabel de la Cueva |
 | |
Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva (Cuéllar, Castella, 1575 – Madrid, 1637), Setè duc d'Alburquerque, marquès de Cuéllar i comte de Ledesma i Huelma. Lloctinent de Catalunya (1616-1619), ambaixador d'Espanya a Roma, virrei de Sicília (1627-1632) i president del Consell d'Aragó (1632-1637).[1]
Durant el mandat de l'anterior virrei havia crescut a Catalunya el fenomen del bandolerisme i, en ser nomenat lloctinent el març de 1616, es va presentar a Catalunya amb dues companyies de cavalleria per imposar l'ordre. Aquest fet va aixecar protestes de les institucions i del poder com la de l'arquebisbe de Tarragona, Joan de Montcada que va manifestar "que hi hagi forces estrangeres és inaudit a Catalunya i va en contra de la reputació dels catalans". Des de Madrid es tenia el convenciment que el bandolerisme i la dificultat per a erradicar-ho, eren el resultat de l'aplicació que la Generalitat feia de les constitucions catalanes, i el duc d'Alburquerque estava disposat a acabar amb ell ni que fos a costa de la conculcació de drets.
Amb aquest objectius, va organitzar sometents generals i, a més d'aplicar una "justícia ràpida" penjant als bandolers que capturava, va implantar la pràctica de destruir les cases i possessions d'aquests i de les seves famílies, aconseguint acabar ràpidament amb bandolers com en Trucafort o en Tallaferro.[2] Aquesta expeditiva política va fer que la Generalitat s'enfrontés amb ell i el denunciés al rei, mentre que les autoritats locals ho veien amb bons ulls, ja que acabava amb el clima d'inseguretat regnant.[3]
| Precedit per: Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas |
Virrei de Catalunya 1615 - 1619 |
Succeït per: Fernando Afán de Ribera y Enríquez |
Referències
[modifica]- ↑ «Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Algunes fonts citen a Francisco Fernández de la Cueva com el que va capturar i executar a Joan de Serrallonga el 1637. En aquesta data, però, Fernández de la Cueva ja no era virrei
- ↑ Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)