Vés al contingut

Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Fernández de la Cueva y de la Cueva
Biografia
Naixementabril 1575 Modifica el valor a Wikidata
Cuéllar (província de Segòvia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 1637 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
1619 – 1623
Virrei de Sicília
Virrei de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FillsMelchor de la Cueva, Doña Isabella Fernández de la Cueva, Francesc IV Fernández de La Cueva, Baltasar de la Cueva y Enríquez de Cabrera Modifica el valor a Wikidata
ParesBeltrán III de la Cueva y Castilla Modifica el valor a Wikidata  i Isabel de la Cueva Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva (Cuéllar, Castella, 1575Madrid, 1637), Setè duc d'Alburquerque, marquès de Cuéllar i comte de Ledesma i Huelma. Lloctinent de Catalunya (1616-1619), ambaixador d'Espanya a Roma, virrei de Sicília (1627-1632) i president del Consell d'Aragó (1632-1637).[1]

Durant el mandat de l'anterior virrei havia crescut a Catalunya el fenomen del bandolerisme i, en ser nomenat lloctinent el març de 1616, es va presentar a Catalunya amb dues companyies de cavalleria per imposar l'ordre. Aquest fet va aixecar protestes de les institucions i del poder com la de l'arquebisbe de Tarragona, Joan de Montcada que va manifestar "que hi hagi forces estrangeres és inaudit a Catalunya i va en contra de la reputació dels catalans". Des de Madrid es tenia el convenciment que el bandolerisme i la dificultat per a erradicar-ho, eren el resultat de l'aplicació que la Generalitat feia de les constitucions catalanes, i el duc d'Alburquerque estava disposat a acabar amb ell ni que fos a costa de la conculcació de drets.

Amb aquest objectius, va organitzar sometents generals i, a més d'aplicar una "justícia ràpida" penjant als bandolers que capturava, va implantar la pràctica de destruir les cases i possessions d'aquests i de les seves famílies, aconseguint acabar ràpidament amb bandolers com en Trucafort o en Tallaferro.[2] Aquesta expeditiva política va fer que la Generalitat s'enfrontés amb ell i el denunciés al rei, mentre que les autoritats locals ho veien amb bons ulls, ja que acabava amb el clima d'inseguretat regnant.[3]


Precedit per:
Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas
Virrei de Catalunya
1615 - 1619
Succeït per:
Fernando Afán de Ribera y Enríquez

Referències

[modifica]
  1. «Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Algunes fonts citen a Francisco Fernández de la Cueva com el que va capturar i executar a Joan de Serrallonga el 1637. En aquesta data, però, Fernández de la Cueva ja no era virrei
  3. Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)