Francisco Javier Lizasoain Muguiro
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 agost 1907  Sant Sebastià (Guipúscoa) |
| Mort | 20 juliol 1936 (28 anys) Port de Sóller (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Segona República Espanyola i Bàndol nacional |
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar | tinent |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Altres | |
| Condemnat per | sedició |
Francisco Javier Lizasoain Muguiro (31 d'agost de 1907,[1] Sant Sebastià, Guipúscoa,[2] - 20 de juliol de 1936, Port de Sóller, Mallorca) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Lizasoain era el major dels tretze fills de Manuel Lizasoain Minondo, enginyer forestal, i de Milagro de Muguiro y Muguiro. El seu germà Manuel també era tinent de Cavalleria i fou igualment confinant amb ell.
_Alcal%C3%A1_de_Henares._Cuartel_de_Caballer%C3%ADa.png)
El 1930 assolí el grau de tinent.[1] El maig del 1932 es casà a Màlaga amb María Josefa Sasera Cabeza de Vaca, marquesa de Constancia Real (1912-2006).[3] Tengueren una filla, Pilar Lizasoain Sasera Muguiro Cabeza de Vaca, marquesa de Constancia Real (1933-2017);[4] i un fill,[2] el magistrat José Manuel Lizasoain Sasera[5] (1935-).[2] El 1931 fou destinat al Regiment de Caçadors de Castillejos, núm. 1,[6] i el 1934 fou destinat al Regiment de Caçadors de Villarrobledo, núm. 3.[7]
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats.[8]
El 19 de juliol formà part, juntament amb el tinent Vicente Menéndez Zapico i el capità Bartomeu Ramonell, de l'escamot que ocupà la seu del Govern Civil, pistola en mà, fent presoner el Governador Civil Antonio Espina.[9] També participà en l'ocupació a l'estació de radiotelegrafia del Port de Sóller el 20 de juliol, juntament amb els tinents Vicente Menéndez Zapico, Manuel Isasa Navarro i el seu germà Manuel Lizasoain Muguiro (tots dels Jinetes d'Alcalá); i els capitans Manuel Rubio Moscoso (dels Jinetes d'Alcalá), Manuel Zayas i Bartomeu Ramonell. En una confusió entre carrabiners avalotats i militars avalotats, al camí del far del Cap Gros dins la possessió de Muleta, Lizasoain fou ferit per un tret d'un carrabiner i morí al mateix lloc.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Tenientes de Caballería». Anuario Militar, 1936, pàg. 255.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Family tree of x Francisco Javier Lizasoain Muguiro» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2020].
- ↑ «ABC MADRID 11-10-2006 página 79 - Archivo ABC», 04-09-2019. [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ «ABC MADRID 19-11-2017 página 85 - Archivo ABC», 10-09-2019. [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ Lázaro, Julio M. «El juez expulsado por atrasos y rehabilitado pide la jubilación por incapacidad física» (en castellà). El País [Madrid], 05-11-2002. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Destinos». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, II, 194, 01-09-1931, pàg. 788.
- ↑ «Destinos». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, I, 22, 27-01-1934, pàg. 199.
- ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 17 d’agost 2020].
- ↑ Massot i Muntaner, Josep, 1941-. Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009. ISBN 978-84-9883-175-7.
- ↑ La Creu del Port de Sóller. Informe de Memòria de Mallorca.