Francisco José Tenreiro
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 gener 1921  São Tomé |
| Mort | 31 desembre 1963 (42 anys) Lisboa (Portugal) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Casa dos Estudantes do Império |
| Ocupació | Geògraf |
| Professors | Orlando Ribeiro |
Francisco José Tenreiro (São Tomé, São Tomé i Príncipe, 20 de gener de 1921 - Lisboa, 30 de desembre de 1963), fou un geògraf i poeta de São Tomé.[1] Fou docent a l'Institut de Ciències Socials i Política Ultramarina,[2] actual Institut Superior de Ciències Socials i Polítiques (ISCSP) de la Universitat de Lisboa.[3]
Va publicar assajos sobre temes polítics i socials en diversos diaris i revistes. El seu principal tema era el patiment dels negres durant el colonialisme i els problemes de la diàspora negra a Portugal i arreu del món. Amb la seva poesia que volia establir una mena de "Novo Àfrica", una nova literatura i cultura africanes. Fins i tot amb els problemes dels afroamericans li inspiaren el poema Fragmento de Blues, dedicat a Langston Hughes. El seu poema més famós és Negro de todo o mundo.
Obres
[modifica]- A Ilha de São Tomé (Estudo Geográfico), Junta de Investigações do Ultramar (Colecção "Memórias"), 1961.
- Ilha do Nome Santo, Coleção "Novo Cancioneiro", Coimbra, 1942.
- Poesia Negra de Expressão Portuguesa, Lisboa, 1953.
- Espelho do Invisível, 1959, Essayband.
Referències
[modifica]- ↑ lusofonia.com.sapo.pt. «Biografia de Francisco José Tenreiro». Arxivat de l'original el 2015-03-31. [Consulta: 24 abril 2016].
- ↑ Antonio Miranda. «Francisco José Tenreiro (1921-1963)».
- ↑ Biografia Arxivat 2008-08-03 a Wayback Machine. al web de l'Institut Camoes