Vés al contingut

Francisco Llorente Gento

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPaco Llorente
Biografia
NaixementFrancisco Llorente Gento
21 maig 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,80 m
Pes72 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata - 1998 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista
Clubs juvenils
Anys Equip
1982
1983
1984–1985
Urbis
Reial Madrid CF
Móstoles
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1985–1986
1986–1987
1987–1994
1995–1998
Atlético Madrileño
Atlètic de Madrid
Reial Madrid CF
SD Compostela
31
29
106
72
5
3
6
2
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1986
1986–1987
1987
Espanya Espanya sub-21
Espanya sub-23
Espanya Espanya
5
3
1
0
0
1
Família
FillsMarcos Llorente Modifica el valor a Wikidata
GermansJosé Luis Llorente Gento
Julio Llorente Gento
Toñín Llorente Modifica el valor a Wikidata


UEFA: 784 BDFutbol: 821 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1985–1986 Atlètic de Madrid 31(5)
1985–1986 Atlètic de Madrid B 31(5)
1986–1987 Atlètic de Madrid 29(3)
1987–1994 Reial Madrid CF 105(8)
1994–1998 SD Compostela 72(2)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1986–1986   Espanya sub-21 5(0)
1986–1987   Espanya sub-23 3(0)
1987–1987   Espanya 1(1)

Francisco Llorente Gento és un exfutbolista espanyol, nascut a Valladolid el 21 de maig de 1965. Nebot del mític extrem del Reial Madrid Francisco Gento, i germà del també futbolista Julio i dels jugadors de bàsquet d'elit José Luis i Toñín.[1]

Trajectòria

[modifica]

Paco va començar jugant en el modest Urbis en 1982, per a després passar al Real Madrid Aficionados a l'any següent. No hagué de destacar molt en el Reial Madrid doncs un any després jugava en el CD Móstoles, on és descobert pels representants de l'Atlètic de Madrid que el fitxen per al seu filial, l'Atlético Madrileño, que per aquell temps jugava en Segona divisió.[2]

La temporada 1986-1987 debuta en Primera divisió amb la samarreta matalassera, convertint-se en un dels jugadors revelació de la lliga.

A l'any següent, fitxa pel Reial Madrid, i es converteix en el primer jugador a aplicar el decret 1006 que permet la rescissió unilateral dels contractes, i que durà a la creació de les clàusules de rescissió.[3] Arriba al Reial Madrid, que és gairebé intractable en la lliga i que una vegada i una altra es queda en les semifinals de la Copa d'Europa.

Tot i que no assoleix fer-se un lloc de titular (Butragueño, l'estendard de l'equip i el golejador Hugo Sánchez són fixes) durant eixe any tindrà un dels moments de major glòria de la seva carrera. S'enfrontaven el Reial Madrid i el FC Porto, en aquell temps el vigent campió d'Europa. L'1-0 que assenyala el marcador de l'estadi portugués donava l'eliminatòria a favor dels portuguesos. Començat el segon temps Llorente va entrar en el camp, i en dos jugades va donar dos balons de gol a Míchel, el qual va donar la volta al marcador.[4]

En aquesta temporada va jugar el seu únic partit amb la selecció, en un partit decisiu per a la classificació d'Espanya per a la Eurocopa d'Alemanya 1988. El rival era Albània i Llorente va fer un gol,[5] però no va ser convocat per Miguel Muñoz per a acudir a la cita d'Alemanya.

En els següents anys Llorente va ser un dels suplents més valorats de la plantilla, i fins i tot va arribar a disputar-se el lloc de titular amb Butragueño, i va guanyar-li la partida al Buitre en partits decisius com els quarts de final entre el Reial Madrid i el PSV Eindhoven, on el Reial Madrid va tornar a eliminar un campió d'Europa, encara que no va assolir el títol.

La sortida de Leo Beenhaker, l'entrenador que havia confiat en ell i l'arribada de John Benjamin Toshack van suposar el principi del seu declivi en el Reial Madrid. No obstant això va seguir pertanyent a la plantilla del Reial Madrid fins a l'any 94, tenint fins i tot que abandonar el seu lloc d'extrem nat per a jugar de lateral dret en temps de Benito Floro.

Després de deixar el Reial Madrid va jugar en el SD Compostela, on va recuperar la titularitat i on durant quatre temporades encara va demostrar el gran talent i les qualitats que posseïa.[6]

Referències

[modifica]
  1. Los hermanos Llorente y el Real Madrid
  2. Guillermo Ortiz: Paco Llorente o la última jugarreta de Ramón Mendoza a Vicente Calderón; Jot Down, octubre 2013 (castellà)
  3. «Real Madrid-Atlético: Los tránsfugas» (en castellà). El Mundo Deportivo, 24-11-2011. [Consulta: 1r juliol 2013].
  4. Alfredo Relaño. «La sangre de Gento salvó al Madrid en Oporto». El País, 05-11-1987. [Consulta: 13 octubre].
  5. Así fue el intento de amaño del partido entre Albania y España de 1993 al web de la Cadena Ser
  6. Paco Llorente, a punto de fichar por el Compostela; El País, 29 desembre 1994 (castellà)

Enllaços externs

[modifica]