Vés al contingut

Francisco Madrid i Alier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francisco Madrid)
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Madrid i Alier

Fotografia de l'escriptor de 1927 aproximadament Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 febrer 1900 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 1952 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, actor, traductor, guionista Modifica el valor a Wikidata
GènereDramatúrgia Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0535100 TMDB.org: 1721038 Modifica el valor a Wikidata


Francesc Madrid i Alier,[1] més conegut com a Francisco Madrid o Paco Madrid (Barcelona, 24 de febrer de 1900 - Buenos Aires, 8 de gener de 1952) fou un periodista, escriptor i guionista de cinema català.

Biografia

[modifica]

Nascut a Barcelona, Francisco (Francesc, Paco, Paquito) Madrid va treballar com a periodista a Barcelona, París, Ginebra, Madrid i Buenos Aires. Va escriure novel·les, obres de teatre i guions cinematogràfics. Va ser força actiu en la política catalana fins a la guerra civil. El 1931, va ser nomenat Secretari del governador civil de Barcelona Lluís Companys. A Madrid, va ser viceeditor del diari La Voz. Com altres defensors de la Segona República Espanyola, va haver d'abandonar Espanya el 1936 per anar a Argentina.

A Buenos Aires, Francisco Madrid va treballar com a periodista, sobretot per als diaris "Noticias Gráficas" i "La Prensa", i per a la revista "El Hogar". Però, el seu treball més important a Argentina va ser per a la indústria cinematogràfica. Va escriure o co-escriure set guions de pel·lícules, entre elles la clàssica La Cabalgata del Circo (1945), co-escrita amb Mario Soffici.

També a Buenos Aires, va escriure Cine de hoy y de mañana, publicat el 1945, i Cincuenta años de cine. Crónica del séptimo arte, publicat el 1946. Aquest darrer és considerat una obra pionera, pel seu capítol en què descriu els orígens i la història de la incipient indústria cinematogràfica hispano americana.

Obres

[modifica]

Teatre

[modifica]
  • El mal que pot fer una dona, Barcelona, 1926. Estrenada per la Companyia de Maria Vila i Pius Daví en el Teatre Apol·lo el 21 de desembre de 1926.[2]
  • Oui - Oui, Barcelona, 1926. Musical. Escrita amb Josep Maria de Sagarra, Brauli Solsona i Manuel Sugrañes. Musica d'Enric Clará. Estrenada al Teatre Còmic el 16 d'abril de 1926.[3] Aquest musical va tenir tant d'èxit que es va reeditar en anys successius amb els títols de Pocker, She-She i Eureka (sempre títols de sis lletres perquè el productor, Manuel Sugrañes, creia que donaven sort).
  • Reus, París y Londres, Barcelona, 1927. Musical. Escrita amb Pedro Puche. Música de Demon. Estrenada al Teatre Apol·lo el 2 de setembre de 1927.[4]
  • Pocker, Barcelona, 1928. Musical. Escrita amb Joaquim Montero i Delgado, Brauli Solsona i Manuel Sugrañes. Musica d'Enric Clará.
  • 9,000 pessetes, Barcelona, 1928. Estrenada per Joaquim Montero i Delgado al Teatre Novedades el 20 de maig de 1928.[5]
  • Ella, ell i un cafe romantic, Barcelona 1928. Estrenada per Maria Lluïsa Rodríguez al Teatre Romea el 19 de maig de 1928.[6]
  • 29, Barcelona, 1929. Musical. Escrita amb Brauli Solsona. Música de Demon. Estrenada per la Companyia d'Elena Jordi al Teatre Goya el 20 de desembre de 1929.[7]
  • La Elena i els seus amants, Barcelona, 1929. Estrenada per la Companyia d'Elena Jordi al Teatre Goya.[8]
  • Eureka, Barcelona, 1930. Revista musical. Escrita amb Brauli Solsona i Manuel Sugrañes. Musica d'Enric Clará.
  • She, She, Barcelona, 1930. Revista musical. Escrita amb Josep Maria de Sagarra, Brauli Solsona i Manuel Sugrañes. Musica d'Enric Clará.
  • La Comedia empieza cuando acaba, Barcelona, 1930. Estrenada per la companyia de Camila Quiroga al Teatre Poliorama el 26 de novembre de 1930.[9]
  • Dos damas en el tablero, Barcelona, 1931. Estrrenada per la companyia de María Lluïsa Rodríguez al Teatre Poliorama el 3 de desembre de 1931.[10]
  • Que te parece Lulu?, Barcelona, 1933. Estrenada per la comanyia d'Enric Rosas and Matilde Rivera al Teatre Barcelona el desembre de 1933.[11]
  • El día que llegó Adelfa, amb l'actriu María Luisa Rodríguez, estrenada al Teatro Avenida, Buenos Aires, Argentina. També adaptada per a un personatge masculí, estrenada a la radio per l'actor argentí Pedro López Lagar.
  • La vida de María Curie, La Habana, 1940, co-escrita amb Alejandro Casona.
  • La Isabela, premiada amb el -Argentores Prize- 1948. Estrenada al Teatro Argentino per la companyia de Nélida Quiroga.

Assajos i novel·les

[modifica]
  • El ruidísimo pleito de las juntas de defensa y Millán-Astray, Barcelona: Gráficos Costa, 1922.
  • Un diálogo con Don Ramon Valle-Inclán, a La Noche Barcelona, 20-III-1925. Reproduit a Entrevistas, conferencias y cartas, J. Valle-Inclán y J. Valle-Inclán (eds), pp. 275–278, Valencia, Pre-Textos, 1994.
  • La senyora del senyor Blum, novel·la. Barcelona, 1925.
  • A la sombra de la aventura, novel·la. Barcelona, 1927.
  • Los desterrados de la dictadura: reportajes y testimonios, Madrid, Editorial España, 1930.
  • Ocho meses y un dia en el gobierno civil de Barcelona: Confesiones y testimonios. (El protagonista, Carlos Madrigal és, segurament, ell mateix). Barcelona: Las Ediciones de la Flecha, 1932.
  • Conferencia Grandeza y miseria de Luis Bello, conferencia, 23 Juliol 1938, Centre Català de Rosario. Publicada posteriorment per l'Ateneo Luis Bello de Rosario.
  • Valor humano de Indalecio Prieto," conferencia. Buenos Aires: Agrupación Asturiana de Ayuda a la España Leal. 1938.
  • Las últimas veinticuatro horas de Francisco Layret, Buenos Aires, Publicaciones del Patronato Hispano-Argentino de Cultura, 1942.
  • Genio e ingenio de Don Miguel de Unamuno, Buenos Aires, Aniceto López editor, 1943.
  • La vida altiva de Valle-Inclán, Buenos Aires, Poseidón, 1943.
  • George Bernard Shaw. Sus ideas, sus anécdotas, sus frases, Buenos Aires, Schapire, 1951.
  • Sangre en Atarazanas, novel·la. Barcelona-Madrid, Las Ediciones de La Flecha, 1926.
  • Los conspiradores de Ginebra, novel·la. Publicada de forma pòstuma per Plaza y Janés, 1969.

Assajos cinematogràfics

[modifica]
  • Film de la República Comunista Libertaria. Reportaje politico. Barcelona-Madrid: La Flecha, 1932.
  • Revista Cine, co-editada amb Jaime Jacobson. Aquí, va publicar la història del cinema en cent terminis.
  • Mario Soffici o el naturalismo dramático a Los directores argentinos,, col·lecció El cine al día , 1944. També publicada per JMCouselo, J.Gómez Bas y Kive Staif, Centro de investigación del Cine argentino, Tercer Festival Internacional de Mar del Plata, Gener de 1961.
  • Cine de hoy y de mañana, Buenos Aires, Poseidón, 1945.
  • Cincuenta años de cine. Crónica del séptimo arte, Buenos Aires, Ediciones del Tridente, 1946.

Traduccions

[modifica]
  • Baby, la ventafocs núm. 52, de John Hartley Manners, Barcelona, Llibreria Bonavia, 1930. Estrenada al Teatre Romea el 28 de març de 1930.[12]
  • Tres maneres de parlar, d'André Charmul, estrenada al Teatre Romea el 8 de gener de 1931.[13]
  • The Children's Hour, de Lillian Hellman, traduïda per Las innocentes, estrenda el 1936 al Teatre Corrientes, avui Teatro Municipal San Martín.
  • Mujeres, de Claire Booth, protagonitzada per l'actiu argentina Mecha Ortiz el 1938, Teatro Smart.
  • Retrato de familia, protagonitzada per l'actriu Blanca Podestá, estrenada al Teatro Smart.
  • María Rosa, d'Àngel Guimerà, protagonitzada per Amelia Bence y Alberto Closas.
  • Nuestro pueblo, de Thornton Wilder, estrenada per la Companyia d'Eva Franco.
  • Luz de gas, de Patrick Hamilton, estrenada per Camila Quiroga.
  • Un invierno en Mallorca, de George Sand. Buenos Aires, Poseidón, 1943.
  • La escuela de las mujeres y Roberto – Genoveva. Segunda parte de la escuela de las mujeres, d'André Gide, Buenos Aires, Ediciones Malinca, 1954.
  • La vida heroica de María Curie, d'Eva Curie. Buenos Aires, Espasa-Calpe, 1941.

Films

[modifica]

Guions

[modifica]
  • Despertar à la vida (1945) Segons "El cobayo del Dr Arnó", per Carlos Alberto Silva.
  • La cabalgata del circo (1945) co-escrita amb Mario Soffici i Eduardo Boneo.
  • Los pueblos dormidos (1947), documental.
  • La copla de la Dolores (1947) Segons "Lo que fue de la Dolores", de José Manuel Acevedo.
  • Olé torero (1949) de Benito Perojo.
  • Sombras en la frontera (1951)

Guions originals

[modifica]
  • María Rosa, (1946) co-escrita amb Ariel Cortazzo.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Francisco Madrid i Alier». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ La Vanguardia, 19 de desembre de 1926, pàgina 21.
  3. ↑ La Vanguardia, 16 d'abril de 1926, pàgina 12.
  4. ↑ La Vanguardia, 23 d'agost de 1927, pàgina 10.
  5. ↑ La Vanguardia, 20 de maig de 1928, pàgina 20.
  6. ↑ La Vanguardia, 16 de maig de 1928, pàgina 20.
  7. ↑ La Vanguardia, 18 de desembre de 1929, pàgina 18.
  8. ↑ La Vanguardia, 27 de setembre de 1929, pàgina 8.
  9. ↑ La Vanguardia, 25 de novembre de 1930, pàgina 21.
  10. ↑ La Vanguardia, 3 de desembre de 1931, pàgina 16.
  11. ↑ La Vanguardia, 21 de desembre de 1933, pàgina 6.
  12. ↑ La Vanguardia, 28 de març de 1930, pàgina 18.
  13. ↑ La Vanguardia, 8 de gener de 1931, pàgina 17.

Bibliografia

[modifica]
  • Aznar Soler, Manuel i Maria Fernanda Sánchez Colomer (eds.), Valle-Inclán en el siglo XXI, Actas del Segundo Congreso Internacional, celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2002 a la Universitat Autonoma de Barcelona.
  • Gubern, Roman, El cine español en el exilio 1936-39. Barcelona: Lumen, 1976.
  • Johnson, William Bruce, Miracles and Sacrilege: Roberto Rossellini, the Church, and Film, University of Toronto Press, Toronto 2008.
  • Luengo López, Jordi, Siluetas femeninas para el cuerpo de la ley: prostitutas, golfas, ladronas y mujeres policías (1900-1935) a Dossiers feministes, Nº 9, 2006, pags. 177-195, 2005. ISSN 1139-1219.
  • Martínez, Carlos, Crónica de una emigración (La de los Republicanos Españoles en 1939), México. Libros Mex, Editores, 1959.
  • Sánchez Colomer Ruiz, María Fernanda Sánchez Colomer Ruiz, Valle-Inclán Orador, Tesis Doctoral, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autonoma de Barcelona, 2002.
  • Villar, Paco, Historia y leyenda del Barrio Chino, 1900-1992: Cronica y documentos de los bajos fondos de Barcelona, Barcelona: Edicions La Campana, 1996. ISBN 84-88791-32-1.
  • Zuleta, Emilia de, Españoles en la Argentina : el exilio literario de 1936, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2004.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francisco_Madrid_i_Alier&oldid=33960056»