Lillian Hellman

Lillian Hellman

(1939)
Biografia
Naixement	20 juny 1905 Nova Orleans (Louisiana)
Mort	30 juny 1984 (79 anys) comtat de Dukes (Massachusetts)
Causa de mort	infart de miocardi
Formació	Universitat de Colúmbia Universitat de Nova York
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional, American drama (en) i literatura dels Estats Units d'Amèrica
Lloc de treball	Estats Units d'Amèrica
Ocupació	dramaturga, autobiògrafa, llibretista, escriptora, guionista, actriu
Activitat	1934 -
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Gènere	Obra de teatre
Obra
Localització dels arxius	Centre Harry Ransom [ MS-01900]
Família
Parella	Dashiell Hammett
Premis
(1976)  Premi Paul Robeson (1975)  Dona de l'Any segons Ladies' Home Journal (1970)  National Book Award  doctor honoris causa per la Universitat Brandeis  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències

Lillian Hellman (Nova Orleans, 20 de juny de 1905 - comtat de Dukes, 30 de juny de 1984) va ser una dramaturga i guionista estatunidenca, coneguda pel seu èxit en el Teatre de Broadway i pel seu activisme polític.

Les seves obres destaquen per una constant denúncia de les societats opulentes i per un activisme d'esquerres. The Watch on the Rhine (‘La vigilància al Rin', 1941) és una crítica de la hipocresia de les posicions dites liberals, mentre que Toys in the Attic (‘Joguines a les golfes', 1960) s'ambienta al sud dels Estats Units durant la seva infància.

A causa de les seves posicions crítiques, va ser investigada per la House Un-American Activities Committee durant la caça de bruixes del Maccarthisme, on es va negar a delatar companys de lluita, i per aquest motiu se la va incloure en una llista negra que li va impedir treballar a la indústria del cinema durant anys. Aquesta experiència és explicada en obres com The Scoundrel Time (‘L'hora del covard', 1976). Va explorar també el tema autobiogràfic en Pentimento (‘Penediment’, 1974) i Maybe (‘Potser’, 1980).

Va ser durant anys parella del també escriptor Dashiell Hammett, autor de la novel·la El falcó maltès.

Obres

Teatre

• The Children's Hour (1934)
• Days to Come (1936)
• The Little Foxes (1939)
• Watch on the Rhine (1941)
• The Searching Wind (1944)
• Another Part of the Forest (1946)
• Montserrat (1949) (Adaptació a l'anglès de l'obra d'Emmanuel Roblès)
• The Autumn Garden (1951)
• The Lark (1955) (Adaptació a l'anglès de L'Alouette de Jean Anouilh)
• Toys in the Attic (1960)
• My Mother, My Father and Me (1963) (basada en la novel·la How Much? de Burt Blechman)

Novel·la

• Maybe: A Story (1980)

Opereta

• Candide (1956) (llibre reescrit posteriorment per Hugh Wheeler)

Guions de cinema

• The Dark Angel (1935) (amb Mordaunt Shairp; basat en l'obra teatral de Guy Bolton)
• These Three (1936) (basat en la seva obra teatral The Children's Hour)
• Dead End (1937) (basat en l'obra teatral Dead End de Sidney Kingsley)
• The Little Foxes (1941) (basat en la seva obra teatral)
• The North Star (1943)
• The Searching Wind (1946) (basat en la seva obra teatral)
• The Chase (1966) (basat en l'obra teatral i novel·la de Horton Foote)

Memòries

• An Unfinished Woman: A Memoir (1969)
• Pentimento: A Book of Portraits (1973)
• Scoundrel Time (1976)
• Eating Together: Recipes and Recollections, amb Peter Feibleman (1984)

també :

• Prefaci a The Big Knockover, una col·lecció d'històries de Dashiell Hammett (1963)
• Three, collec·lecció de 1980 de les seves primeres tres memòries

Altres

• Sobre la seva obra teatral "The Children's Hour" el 1961 es va fer el film homònim (en català La calúmnia), sense la seva participació però mantenint l'acusació de lesbianisme de l'obra original, que en canvi s'havia eliminat del film These Three de 1936.