Vés al contingut

Francisco Moliner Nicolás

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francisco Moliner i Nicolás)
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Moliner Nicolás
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 febrer 1855 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1915 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementeri General de València Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
1r abril 1914 – 21 gener 1915 – Joaquín Lacasta España →
Circumscripció electoral: València
Diputat a Corts
13 juny 1901 – 27 març 1903
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Granada
Saragossa
València Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMetge
OcupadorUniversitat de València, rector (1887, 1893–)
Universitat de Saragossa (1883–)
Universitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Partit Conservador
Membre de
AlumnesRicard Muñoz i Carbonero Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 122976356 Modifica el valor a Wikidata

Francisco Moliner Nicolás (València, 1851 - Madrid, 21 de gener de 1915) fou un metge i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

[modifica]

Estudià medicina a la Universitat de València, on fou deixeble de Nicolás Ferrer Julve. Durant el 1883 fou catedràtic de patologia clínica de la Universitat de Saragossa, catedràtic d'obstetrícia de la Universitat de Granada i de fisiologia a la Universitat de València, de la qual serà rector el 1886, 1893 i 1897. Hi va desenvolupar la histopatologia, la fisiopatologia i la bacteriologia.

El 1885 es va oposar públicament a l'assaig de la vacuna contra el còlera que van fer a València Jaume Ferran i Clua, Amalio Gimeno Cabañas i Manuel Candela Pla, amb els quals va polemitzar públicament perquè considerava que les estadístiques del seu ús eren poc fiables.[1]

Gràcies als seus articles sobre malalties infeccioses i contagioses, el 1890 l'ajuntament de València el va comissionar per a estudiar a Alemanya el mètode de Robert Koch per a combatre la tuberculosi. El 1895 fou nomenat president de l'Ateneu Científic, Artístic i Literari de València, i es va fer força popular per organitzar una campanya per a construir un sanatori de tuberculosos a la cartoixa de Portaceli (Bétera) de socors als pobres.[2]

La construcció del sanatori el va impulsar a dedicar-se a la política.[3] Inicialment va militar al Partit Liberal, amb el qual fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1901. El 1908 fou arrestat i separat de la seva càtedra pel governador civil Pérez Moroso per haver promogut una vaga d'estudiants i criticar l'escassetat del pressupost acadèmic, amb l'excusa de la publicació d'un pamflet que no fou dut al governador per a la seva aprovació. A les eleccions generals espanyoles de 1914 fou escollit novament diputat pel Partit Conservador, però va morir poc després. El seu enterrament fou un gran esdeveniment i el 1919 se li va erigir un monument.

Obres

[modifica]
  • Tratado de patología general
  • La cuestión Ferran (1885).
  • Historia de la cuestión Ferrán en España y Francia.
  • Tratado de la pulmonía infecciosa
  • Patogenia y tratamiento del cólera
  • Del cólera en el estado actual de la ciencia y su tratamiento por el lavado de sangre (1890)
  • Lecciones clínicas sobre la pulmonía infecciosa.

Referències

[modifica]
  1. El Instituto Médico Valenciano y su Boletín (1841-1896)
  2. Jorge Molero Mesa. "Francisco Moliner y Nicolás (1851-1915) y el inicio de la lucha antituberculosa en España". Asclepio, 42 (1990) pp. 253-279.
  3. Germán Perales Birlanga. "Francisco Moliner y Nicolás, de la cátedra al escaño". Matrícula y lecciones : XI Congreso Internacional de Historia de las universidades hispánicas. Valencia, Universitat de València, 2012, v.II, pp.157-175.

Enllaços externs

[modifica]