Francisco Moliner Nicolás

Francisco Moliner Nicolás

Biografia
Naixement	26 febrer 1855 València
Mort	1915 (59/60 anys) Madrid
Sepultura	Cementeri General de València
Diputat a Corts
1r abril 1914 – 21 gener 1915 – Joaquín Lacasta España → Circumscripció electoral: València
Diputat a Corts
13 juny 1901 – 27 març 1903
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de València
Activitat
Lloc de treball	Madrid Granada Saragossa València
Ocupació	Metge
Ocupador	Universitat de València, rector (1887, 1893–) Universitat de Saragossa (1883–) Universitat de Granada
Partit	Partit Liberal Partit Conservador
Membre de	Ateneu Científic, Artístic i Literari de València (president) (1895–) Institut Mèdic Valencià
Alumnes	Ricard Muñoz i Carbonero

Francisco Moliner Nicolás (València, 1851 - Madrid, 21 de gener de 1915) fou un metge i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

Estudià medicina a la Universitat de València, on fou deixeble de Nicolás Ferrer Julve. Durant el 1883 fou catedràtic de patologia clínica de la Universitat de Saragossa, catedràtic d'obstetrícia de la Universitat de Granada i de fisiologia a la Universitat de València, de la qual serà rector el 1886, 1893 i 1897. Hi va desenvolupar la histopatologia, la fisiopatologia i la bacteriologia.

El 1885 es va oposar públicament a l'assaig de la vacuna contra el còlera que van fer a València Jaume Ferran i Clua, Amalio Gimeno Cabañas i Manuel Candela Pla, amb els quals va polemitzar públicament perquè considerava que les estadístiques del seu ús eren poc fiables.

Gràcies als seus articles sobre malalties infeccioses i contagioses, el 1890 l'ajuntament de València el va comissionar per a estudiar a Alemanya el mètode de Robert Koch per a combatre la tuberculosi. El 1895 fou nomenat president de l'Ateneu Científic, Artístic i Literari de València, i es va fer força popular per organitzar una campanya per a construir un sanatori de tuberculosos a la cartoixa de Portaceli (Bétera) de socors als pobres.

La construcció del sanatori el va impulsar a dedicar-se a la política. Inicialment va militar al Partit Liberal, amb el qual fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1901. El 1908 fou arrestat i separat de la seva càtedra pel governador civil Pérez Moroso per haver promogut una vaga d'estudiants i criticar l'escassetat del pressupost acadèmic, amb l'excusa de la publicació d'un pamflet que no fou dut al governador per a la seva aprovació. A les eleccions generals espanyoles de 1914 fou escollit novament diputat pel Partit Conservador, però va morir poc després. El seu enterrament fou un gran esdeveniment i el 1919 se li va erigir un monument.

Obres

• Tratado de patología general
• La cuestión Ferran (1885).
• Historia de la cuestión Ferrán en España y Francia.
• Tratado de la pulmonía infecciosa
• Patogenia y tratamiento del cólera
• Del cólera en el estado actual de la ciencia y su tratamiento por el lavado de sangre (1890)
• Lecciones clínicas sobre la pulmonía infecciosa.

Enllaços externs

• Biografies de polítics valencians Arxivat 2011-07-07 a Wayback Machine.
• Història de la Universitat de València, Tom III, editat per la Universitat de València (pp. 198-199)
• «Francisco Moliner Nicolás». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)