Amalio Gimeno y Cabañas

Amalio Gimeno y Cabañas

Amalio Gimeno a La Ilustración Española y Americana, 1906, retratat per Christian Franzen.
Biografia
Naixement	31 maig 1852 Cartagena (Regió de Múrcia)
Mort	13 setembre 1936 (84 anys) Madrid
Ministre de Foment d'Espanya
12 desembre 1919 – 14 febrer 1920 ← Abilio Calderón Rojo – Manuel Allendesalazar Muñoz →
Ministre de la Governació
5 desembre 1918 – 15 abril 1919 ← Luis Silvela y Casado – Antonio Goicoechea →
Ministre de Marina
3 novembre 1917 – 22 març 1918 ← José Pidal Rebollo – Augusto Miranda y Godoy →
Ministre d'Estat
30 abril 1916 – 19 abril 1917 ← Germán Gamazo y Calvo – Trinitario Ruiz Capdepón →
Ministre de Marina
31 desembre 1912 – 27 octubre 1913 ← José Pidal Rebollo – Augusto Miranda y Godoy →
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
4 desembre 1906 – 25 gener 1907 ← Pedro Rodríguez de la Borbolla Amoscótegui – Faustino Rodríguez-San Pedro →
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
6 juliol 1906 – 30 novembre 1906 ← Alejandro San Martín y Satrústegui – Pedro Rodríguez de la Borbolla Amoscótegui →
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
6 juliol 1906 – 30 novembre 1906 ← Alejandro San Martín y Satrústegui – Pedro Rodríguez de la Borbolla Amoscótegui →
Senador del Regne
1893 – 1923 Circumscripció electoral: Universitat de València
Diputat a Corts
12 abril 1886 – 29 desembre 1890 ← Eduardo Maestre Tovia – Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines → Circumscripció electoral: Alzira
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Nacionalitat	Espanya
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, diplomàtic, metge, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid Universitat de València
Partit	Partit Liberal Fusionista
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola (1927–) Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1922–1936) Reial Acadèmia Nacional de Medicina (1910–) Societat d'Amics de Portugal Institut Mèdic Valencià
Altres
Títol	Comte (1920–)
Premis
(1913)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc (1911)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1910)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII

Amalio Gimeno y Cabañas, comte de Gimeno, (Cartagena, 31 de maig de 1852 - Madrid, 13 de setembre de 1936) va ser un metge, científic i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, de Marina, de Governació, de Foment i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII. Amb altres metges, fou fundador de la revista «La Crònica Mèdica».

Científic

Després d'estudiar Medicina en la Universitat Central de Madrid obté la càtedra de Patologia en la Universitat de Santiago de Compostel·la en 1875 i la de Terapèutica en la Universitat de València en 1877, es trasllada a Madrid en 1888 en obtenir la càtedra d'Higiene Privada i Pública a la Universitat Central passant en 1891 a la de Patologia Mèdica.

Va tenir un important protagonisme durant l'epidèmia de còlera que va assolar Espanya en 1885 i en la qual va implantar, seguint les teories de Koch i del doctor Ferran, la vacunació massiva de la població.

En 1894 va ser nomenat director de l'Institut Nacional de Bacteriologia i d'Higiene; en 1898 va passar a ser vocal del Reial Consell de Sanitat, càrrec que repetiria el 1905, el 1915 seria nomenat president de l'Institut d'Higiene Escolar, i el 1927 conseller del Reial Consell de Sanitat.

Va ser president de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, membre de la Reial Acadèmia Espanyola, de la Reial Acadèmia de Ciències i de l'Acadèmia de Belles arts.

Entre les seves obres científiques destaquen Tratado elemental de terapéutica (1877), Tratado de patología general (1885-1886) i La inoculación preventiva contra el cólera morbo asiático.

Polític

Afiliat al Partit Liberal iniciarà la seva carrera política en obtenir una acta de diputat en les eleccions de 1886 per la circumscripció de València per a, el 1893, passar al Senat representant la Universitat de València fins que el 1908 és nomenat senador vitalici; va arribar a vicepresidir la Cambra Alta el 1910 i 1911.

Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 6 de juliol i el 4 de desembre de 1906 en un gabinet presidit per José López Domínguez el qual li va permetre impulsar la fundació, el 1907, de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques. Aquesta mateixa cartera ministerial tornaria a exercir-la entre el 3 d'abril de 1911 i el 12 de març de 1912, en aquesta ocasió en un Govern Canalejas.

Ministre

Fou dues vegades ministre de Marina, la primera d'elles entre el 31 de desembre de 1912 i el 27 d'octubre de 1913 sota la presidència del Comte de Romanones en què se li va concedir la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Naval amb distintiu blanc; i posteriorment entre el 3 de novembre de 1917 i el 22 de març de 1918 en aquesta ocasió en un gabinet García Prieto.

Igualment va ser ministre d'Estat entre el 30 d'abril de 1916 i el 19 d'abril de 1917 i ministre de Governació entre el 5 de desembre de 1918 i el 15 d'abril de 1919 en sengles gabinets presidits novament pel Comte de Romanones; i finalment ministre de Foment entre el 12 de desembre de 1919 i el 14 de febrer de 1920 en un govern Allendesalazar. Així mateix va ser conseller d'Estat entre 1918 i 1920.

Altres mèrits

El 1910 li va ser concedida la Gran Creu de l'Ordre Civil d'Alfons XII i després de jubilar-se el 1920 va seguir com a catedràtic numerari de la Facultat de Medicina de la Universitat Central i se li va atorgar el títol de comte de Gimeno, per a si, els seus fills i els successors legítims.

El 1923 va actuar com a delegat d'Espanya en la Quarta Assemblea de la Societat de les Nacions, celebrada a Ginebra el 3 de setembre; el 1930 va ser designat comissari regi, president del Consell d'Administració del Canal d'Isabel II.

Bibliografia

• Gazeta: Colección histórica del BOE, 1711 -1967 Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine.
• Expedient personal del Senador D. Amalio Gimeno y Cabañas, per la Universitat de València i vitalici

Enllaços externs

• Breu biografia d'Amalio Gimeno y Cabañas
• València i l'epidèmia de còlera de 1885
• Biografia Arxivat 2016-08-06 a Wayback Machine. al web de la RAC
• Biografia al web de la RANM

Càrrecs públics
Precedit per: Alejandro San Martín y Satrústegui	Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts (juliol-novembre) 1906	Succeït per: Pedro Rodríguez de la Borbolla
Precedit per: Pedro Rodríguez de la Borbolla	Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts 1906-1907	Succeït per: Faustino Rodríguez-San Pedro
Precedit per: Amós Salvador Rodrigáñez	Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts 1911- 1912	Succeït per: Faustino Rodríguez-San Pedro
Precedit per: José Pidal Rebollo	Ministre de Marina 1912-1913	Succeït per: Santiago Alba Bonifaz
Precedit per: Manuel de Flórez y Carrió	Ministre de Marina 1917-1918	Succeït per: José Pidal Rebollo
Precedit per: Miguel Villanueva Gómez	Ministre d'Estat 1916-1917	Succeït per: Juan Alvarado y del Saz
Precedit per: Luis Silvela y Casado	Ministre de la Governació 1918-1919	Succeït per: Antonio Goicoechea Cosculluela
Precedit per: Abilio Calderón Rojo	Ministre de Foment (març-desembre)1922	Succeït per: Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar
Premis i fites
Precedit per: Francisco Javier Santero y Van Baumberghem	Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina Medalla 12 1910-1936	Succeït per: Francisco Luque Beltrán
Precedit per: Daniel de Cortázar Larrubia	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira c 1927-1936	Succeït per: Pedro Sainz Rodríguez
Precedit per: José Gómez Ocaña	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 23 1919-1936	Succeït per: Antonio García Varela