Franciscus de Rivulo
Biografia | |
---|---|
Naixement | dècada del 1500 Gdańsk (Polònia) |
Mort | 1564 (Gregorià) (49/59 anys) Gdańsk (Polònia) |
Activitat | |
Ocupació | músic eclesiàstic, compositor |
Franciscus de Rivulo (Danzig, 1564, va ser un compositor, director de banda i músic d'església alemany.[1]
Biografia
[modifica]Es desconeix la data i el lloc de naixement de Franciscus de Rivulo. Segons els historiadors musicals rellevants, hi ha proves que venia dels Països Baixos. Poc se sap de la seva vida. En els documents de l'església de Santa Maria de Gdansk de l'any 1560 se'l diu Kantter, i tres anys més tard se'l nomena "primer mestre de banda de la banda de l'ajuntament". Juntament amb de Rivulo, aquest càrrec es va convertir en un lloc de director de banda independent del servei escolar. A més, s'anomena Cantor Gedani en un manuscrit de 1562/63. També era la seva feina posar les melodies de la caixa de música a la torre de l'ajuntament de Gdansk. Va exercir com a director de banda fins a la seva mort el 1564.
Significat
[modifica]Els exemples més antics de polifonia vocal a Gdansk es troben en un manuscrit (PL-GD 4003) que Franciscus de Rivulo podria haver creat ell mateix. Aquesta col·lecció conté principalment cançons franceses, bicinias, madrigals i cançons alemanyes. Els motets llatins inclosos aquí mostren a Rivulo com un mestre de l'estil d'imitació contrapuntística. El seu motet de vuit parts "Descendit Angelus Domini" va ser compost segons el principi policoral venecià. Aquest gènere de composició va ser especialment conreat, fins i tot pels successors de Rivulo, a l'església de Santa Maria de Gdansk fins ben entrat el segle XVII. Les obres de Rivulo es van distribuir àmpliament a través de l'antologia "Thesaurus Musicus", que va aparèixer impresa el 1564.
Obres (tota la música vocal)
[modifica]- "Nuptiae factae sunt", "Amb vi insuficient" (1562/63)
- "Glòria a la Trinitat" zu acht Stimmen und "Descendit Angelus Domini" zu acht Stimmen (Thesaurus Musicus Band 1, Nuremberg 1564, = Répertoire international des sources musicales 1564,1)
- Ego sum panis vivus“, „Et panis quem ego dabo“, „Sic Deus dilexit mundum“, „Venite ad me omnes“ und „Vias tuas Domine, totes a sis veus (Thesaurus Musicus Volum 3, Nuremberg 1564, = Directori internacional de fonts musicals 1564,3)
- "Dum complerentur dies" zu fünf Stimmen (Thesaurus Musicus Band 4, Nuremberg 1564, = Directori internacional de fonts musicals 1564,4)
- "Vias tuas Domine" zu vier Stimmen, "Sancta Trinitas" zu vier Stimmen (Thesaurus Musicus Band 5, Nuremberg 1564, = Directori internacional de fonts musicals 1564,4)
- "Descendit Angelus Domini" a vuit veus (publicat 1575)
- 17 més composicions en col·leccions de manuscrits
- Dues peces més de diferents tipus
Referències
[modifica]- ↑ Die Musik in Geschichte und Gegenwart (MGG), Personenteil Band 14, Bärenreiter und Metzler, Kassel und Basel 2005, ISBN 3-7618-1134-9
Bibliografia
[modifica]- H. Rauschning: Geschichte der Musik und Musikpflege in Danzig, Danzig 1931 (= Fonts i representacions sobre la història de Prússia Occidental Nr. 15)
- W. Steude: Untersuchung zur mitteldeutschen Musikpflege im 16. Jahrhundert, Leipzig 1978
- T. M. Krukowski: Das protestantische Kirchenlied in Polen im 16. Jahrhundert, Berna 1988
- R. Szyszko: Twórczość Franciszka de Rivulo zachowana w XVI-wiecznych rękopisach gdańskich (L'obra de Franciscus de Rivulo, conservada en manuscrits de Gdańsk del segle XVI), a: Muzyka w Gdańku wczoraj i dziś, 1988, pàgines 25–38
- D. Popinigis: Formtypen der weltlichen Renaissance-Polyphonie der Danziger Kapellmeister (Rivulo, Zangius, Hakenberger), a: Musica Baltica: Relacions musicals-culturals interregionals a la regió del mar Bàltic, St. Augustin 1996, pàgines 159–167
- A. Januszajtis: Beiträge zur Musikgeschichte Danzigs. a: Musica Baltica: Relacions musicals-culturals interregionals a la regió del mar Bàltic. Sant Agustí 1996, pàgines 315–319
- F. Kessler: Die Musikentwicklung in Danzig vom 16. bis zur Mitte des 18. Jahrhunderts, a: Música alemanya a l'est i sud-est d'Europa, Colònia 1997, pàgines 113–118