Franciszek Mirecki
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 31 març 1791  Cracòvia (Polònia) | ||
| Mort | 29 maig 1862 (71 anys) Cracòvia (Polònia) | ||
| Sepultura | Cementiri Rakowicki | ||
| Formació | Universitat de Varsòvia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director d'orquestra, pianista, compositor, músic | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Òpera | ||
| Instrument | Piano | ||
| |||
Franciszek Mirecki (Nascut i mort a Cracòvia, 31 de març de 1792 - 29 de maig de 1862) fou un compositor polonès del romanticisme.
Fou deixeble de Hummel i de Cherubini, fou nomenat directoror d'òpera a Lisboa, Gènova i Cracòvia. Mirecki va compondre nou òperes, una simfonia, música de cambra, piano i sonates per a violí i cançons. També ha escrit una teoria de la composició (Trattato intorno agli stromenti ed'all istromentazione Milà, 1844) i publicat una col·lecció de cinquanta salms de Benedetto Marcello.
Entre els seus alumnes de París hi tingué a Gustavo Carulli, el qual era fill del també músic Ferdinando Carulli.
Les òperes més conegudes de Mirecki són:
- Cyganie (Varsòvia, 1822);
- Evandro in Pergamo (Gènova, 1824);
- I due forzati (Lisboa, 1826);
- Cornelio Bentivoglio (Milà, 1844);
- Une nuit dans les Apennins (Cracòvia, 1845).
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 35, pàg. 925 (ISBN 84 239-4535-9)