Frank Auerbach
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 abril 1931 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 11 novembre 2024 (93 anys) Londres |
| Altres noms | Auerbach, Frank Helmuth |
| Grup ètnic | Jueus |
| Formació | Royal College of Art (1952–1955) Saint Martin's School of Art (1948–1952) Universitat London South Bank Bunce Court School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts visuals |
| Lloc de treball | Londres (1948–2009) Gran Bretanya |
| Ocupació | pintor, dissenyador gràfic, dibuixant, artista |
| Activitat | (Floruit: 2009 ) |
| Ocupador | Camberwell College of Arts |
| Gènere | Retrat, nu i paisatge |
| Moviment | Art contemporani |
| Influències | |
| Família | |
| Cònjuge | Julia Auerbach (1958–2024), mort del cònjuge |
| Fills | Jake Auerbach |
| Parents | Marcel Reich-Ranicki, cosí Andrew Ranicki |
| |
Frank Auerbach (Berlín, 29 d'abril de 1931 - Londres, 11 de novembre de 2024) va ser un pintor alemany nacionalitzat britànic el 1947. Era considerat un dels noms principals de l'Escola de Londres i un dels pintors figuratius més importants de la segona meitat del segle XX,[1] amb els seus companys artistes Francis Bacon i Lucian Freud.[2]
Biografia
[modifica]Fill de l'advocat Max Auerbach i la pintora aficionada Charlotte Nora Burchardt va néixer a Berlín, però gràcies a l'escriptora Iris Origo va ser enviat a Anglaterra el 1939 per escapar de la persecució nazi. Als set anys va sortir d'Hamburg en direcció Southampton, i va arribar al Regne Unit el 1939 dins el programa conegut com a Kindertransport, per treure nens jueus d'Alemanya.[1] No va tornar a veure els seus pares, que van morir al camp de concentració d'Auschwitz.[3][1]
A l'escola de Kent, va destacar com a actor i pintor, va participar en obres de Peter Ustinov a St Pancras. Va estudiar al Royal College of Art del 1952 al 1955.[4][5]
La seva primera exhibició individual va ser el 1956, i va fer altres exposicions a la Marlborough Gallery de Nova York, el 1969, 1982, 1994, 1998 i 2006.[6]
El 1986 va representar Anglaterra a la Biennal de Venècia guanyant el premi juntament amb Sigmar Polke. Ha tingut importants retrospectives a la Kunstverein d'Hamburg, Centre d'Art Reina Sofia de Madrid, el 1987, Museu Van Gogh d' Amsterdam, el 1989; Centre d'Art Britànic de Yale, New Haven, i la National Gallery de Londres el 1995.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Mor el pintor Frank Auerbach, un dels grans noms de l'Escola de Londres», 12-11-2024. [Consulta: 12 novembre 2024].
- ↑ Richard Morphet, The hard-won image (London: Tate Gallery Publications, 1984), p. 54
- ↑ Eric L. Santner, On creaturely life: Rilke, Benjamin, Sebald (Chicago: University of Chicago Press, 2006), p. 100, note 2
- ↑ Catherine Lampert and Norman Rosenthal, Frank Auerbach: Paintings and Drawings 1954-2001 (London: Royal Academy of Arts, 2001), p. 20
- ↑ Geoff Hassell,Camberwell School of Arts & Crafts. Its Students and Teachers 1943-1960 (Woodbridge: The Antique Collectors' Club, 1998), p. 31
- ↑ Barnaby Wright et al., Frank Auerbach: The London Building Sites 1952-1962 (London: Paul Holberton Publishing, 2010), p. 80
- ↑ Colin Wiggins, Frank Auerbach and the National Gallery (London: National Gallery Publications, 1995)