Frank Benford
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 maig 1883  Johnstown (Pennsilvània) | ||
| Mort | 4 desembre 1948 (65 anys) Schenectady (Nova York) | ||
| Formació | Universitat de Michigan | ||
| Es coneix per | Llei de Benford | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Enginyer electrònic Físic | ||
| Organització | General Electric | ||
 | |||
.jpg)
Frank Benford (Johnstown, 29 de maig de 1883 - Schenectady, 4 de desembre de 1948) fou un enginyer electrònic i físic estatunidenc conegut per redescobrir i generalitzar la que és coneguda com a Llei de Benford, una distribució estadística sobre la freqüència del primer dígit en un conjunt de dades.[1]
Benford també és conegut per haver inventat el 1937 un instrument per mesurar l'índex de refracció del vidre. Com a expert en mesures òptiques, va publicar 109 articles en els camps de l'òptica i les matemàtiques i va aconseguir 20 patents d'instruments òptics.
La seva data de naixement és dubtosa, considerant-se el 29 de maig o el 10 de juliol, de 1983. Després de graduar-se a la Universitat de Michigan el 1910, treballà per la General Electric fins que es jubilà el juliol de 1948. Morí sobtadament a casa seva, el 4 de desembre d'aquell mateix any.
Referències
[modifica]- ↑ Frank Benford «The law of anomalous numbers». Proceedings of the American Philosophical Society, 78, 4, 3-1938, pàg. 551–572. JSTOR: 984802. (subscripció necessària)