Franz Jonas

Franz Jonas

Biografia
Naixement	(de) Franz Josef Jonas 4 octubre 1899 Floridsdorf (Àustria)
Mort	24 abril 1974 (74 anys) Viena (Àustria)
Causa de mort	càncer
Sepultura	cementiri central de Viena
President d'Àustria
9 juny 1965 – 24 abril 1974 ← Adolf Schärf – Rudolf Kirchschläger →
Alcalde de Viena
22 juny 1951 – 10 juny 1965 ← Theodor Körner – Bruno Marek →
Diputat al Parlament Regional de Viena
Membre del Consell Federal d'Àustria
Diputat del Consell Nacional d'Àustria
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Viena
Activitat
Lloc de treball	Viena
Ocupació	corrector de textos (1919–1932), compositor, polític, impressor-llibreter, esperantista, comerciant
Ocupador	Lokomotivfabrik Floridsdorf
Partit	Partit Socialdemòcrata d'Àustria
Família
Cònjuge	Margarete Jonas
Pares	Josef Jonas   i Katharina Rokos
Germans	Rudolf Jonas
Premis
(12 maig 1972)  Gran creu amb collar de l'orde de la Rosa Blanca (30 desembre 1971)  Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana (1969)  medalla Pierre de Coubertin (1967)  orde del Rajamitrabhorn (1966)  Gran Creu amb Collar de l'Orde de Sant Olaf (19 novembre 1960)  Orde Bavarès del Mèrit (1960)  gran creu de plata de l'orde al Mèrit d'Àustria (1958)  Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Gran Estrella de l'orde al Mèrit de la República d'Àustria

Franz Jonas (pronunciació alemanya: [fʀanʦ ˈjoːnas]; 4 d'octubre, 1899 - 24 d'abril, 1974) va ser un polític austríac, president del seu país entre 1965 i 1974.

Tipògraf de professió, va ser membre del Partit Socialdemòcrata d'Àustria des de jove. També va ser molt actiu al moviment esperantista. De fet, podríem dir que la seva tasca principal abans de la segona guerra mundial va ser l'esperantisme des d'una perspectiva propera a la socialdemocràcia, mentre que després de la segona guerra mundial es va dedicar sobretot a la política activa tot i que restant sempre un ferm defensor de la llengua universal.

Biografia

L'esperantista

Va aprendre esperanto el 1922 i l'any següent va començar a impartir-ne classes. En concret, va promoure aquesta llengua auxiliar internacional als ambients socialistes, convertint-se en el principal activista del moviment esperantista d'Àustria, molt fort en aquella època. Així, el 1925 va co-organitzar el congrés del SAT i des d'aquell any va ser el secretari de la Aŭstria Laborista Ligo Esperantista. També va ser un dels fundadors de la Internacio de Socialistaj Esperantistoj. Va escriure molts articles per a la revista d'aquesta associació, La Socialisto, fins que va ser prohibida el 1934, juntament amb la resta d'associacions obreres austríaques. Jonas va fugir a Txecoslovàquia, tot i que va tornar a Àustria al cap de pocs mesos. Després de l'annexió del país pel Reich alemany va ser detingut i va passar 14 mesos a la presó pel seu activisme socialista i esperantista. Va ser alliberat per manca de proves.

El polític

Després de la Segona Guerra Mundial va començar la seva veritable carrera política. Primer, participant en la política municipal com a conseller per temes de nutrició des del 1948. També va ser alcalde de Viena de 1951 a 1965. Des de 1965 va ser President d'Àustria, reelegit el 1971 per un segon període de sis anys. Va morir en el càrrec el 1974. Està enterrat al cementiri central de Viena, juntament amb la seva dona Margarete Jonas.

Homenatges

El1966 va ser guardonat amb la Gran Creu de la Reial Ordre Noruega de Sant Olav, i el 1969 amb la medalla Pierre de Coubertin.

A Viena hi ha una plaça que porta el seu nom, al districte Floridsdorf. A més, popularment es coneix com a Jonas-Reindl la part subterrània (que va ser construïda durant el seu mandat com a alcalde de la ciutat) de la parada de tramvia Schottentor, on acaben les línies 37, 38, 40, 41 i 42.